Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
1 de 3
Educació en sostenibilitat en l’enginyeria

3.1. Els resultats de l’aprenentatge i les competències en educació superior

 
En primer lloc, s’ha de distingir entre els resultats de l’aprenentatge i les competències. El projecte Tuning (2007a) assenyala:
 
Els resultats de l’aprenentatge són declaracions d’allò que una persona ha de conèixer, ha d’entendre i/o ha de ser capaç de demostrar després de finalitzar l’aprenentatge. Es pot fer referència a una unitat d’un sol curs o mòdul, o bé a un període d’estudis, per exemple, un programa de primer o de segon cicle. Els resultats de l’aprenentatge especifiquen els requisits per a l’acreditació.

Segons Tuning (2007b), els resultats de l’aprenentatge s’expressen en termes del nivell de competència que l’alumne obté.

Les competències representen una combinació dinàmica d’habilitats cognitives i metacognitives, el coneixement i la comprensió, interpersonals, intel·lectuals, habilitats pràctiques i valors ètics. Fomentar les competències és l’objecte dels programes educatius. Les competències es formen en diferents unitats del curs i s’avaluen en diferents etapes.

Hi ha diferents taxonomies de competències (González i Wagenaar, 2003; Joint Quality Initiative, 2004; Grup de Treball de Bolonya, 2005; Sterling, 2004). La descripció de competències abraça tres aspectes:

— Coneixement i comprensió: el coneixement teòric d’un camp acadèmic, la capacitat de conèixer i comprendre.
 
— Habilitats i capacitats: aplicació pràctica i operativa dels coneixements a situacions determinades.
 
— Actituds: els valors com un element integral de la manera de percebre els altres i viure amb els altres i en un context social.

En aquest context, una competència significa que una persona posa en joc una certa capacitat o habilitat i porta a terme una tasca en què és capaç de demostrar que pot fer-ho d’una manera que permet avaluar-ne un nivell d’adquisició. Les competències poden ser avaluades i desenvolupades. Això significa que, normalment, les persones no ‘tenen’ o ‘no tenen’ una competència en termes absoluts, sinó que la poden tenir en un grau variable, de manera que les competències es posen en un contínuum i es desenvolupen a través de l’exercici i l’educació.
 
Bàsicament, es diferencien dos tipus de competències:

Competències genèriques

Les competències genèriques representen una combinació dinàmica de coneixement, comprensió, habilitats i destreses. Hi ha tres tipus de competències genèriques (González i Wagenaar, 2005):
 
— Competències sistèmiques: capacitats i habilitats relatives als sistemes de conjunt, una combinació de comprensió, sensibilitat i coneixement, l’adquisició prèvia de competències instrumentals i interpersonals necessàries (coneixement i comprensió).

— Competències instrumentals: capacitats cognitives, habilitats metodològiques, capacitats tecnològiques i habilitats lingüístiques (capacitats i habilitats).

— Competències interpersonals: habilitats individuals, com ara les habilitats socials, la interacció social i la cooperació
(actituds).

Competències específiques
A més de les competències genèriques descrites a dalt, cada programa d’aprenentatge, sens dubte, ha de fomentar unes competències més específiques. Són les habilitats temàtiques relacionades amb àrees específiques d’una disciplina i són diferents segons l’àrea temàtica.

En resum, els resultats de l’aprenentatge es manifesten en un conjunt de competències que expressen què ha de saber, què ha de comprendre o què ha de ser capaç de fer l’estudiant després de completar un procés d’aprenentatge. Poden referir-se a un període d’estudis o a una unitat, un curs o un mòdul únic. Les competències es poden classificar en genèriques (les que tots els graduats han de tenir en un cert nivell d’educació) i específiques (en relació amb un camp específic de coneixement o professió).