Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
2 de 4
Energies renovables

2.2. Terra (energia geotèrmica i de la biomassa)

 
Energia geotèrmica
 
L’energia geotèrmica té l’origen en el seguit de reaccions químiques naturals que s’esdevenen a l’interior de la Terra i que produeixen grans quantitats de calor. Aquesta realitat es posa de manifest de manera natural i violenta en fenòmens com ara les erupcions volcàniques o els terratrèmols, però és aprofitable en tots els llocs on trobem una diferència de temperatura entre l’interior terrestre, més calent, i la superfície. L’energia geotèrmica, per tant, és una font d’energia natural, encara que no és estrictament renovable, ja que la calor que extraiem d’un jaciment en unes desenes d’anys triga milers d’anys a regenerar-se. La forma d’aprofitament varia segons el lloc on es troba el recurs. La majoria de tecnologies actuals extreuen l’aigua calenta (líquida o vapor) present al subsòl (vegeu la figura de sota), encara que és possible injectar aigua en una roca seca calenta per escalfar-la o vaporitzar-la.
 

geotermia.jpg

Figura 6. Categories de fonts geotèrmiques: sistema d’alta temperatura (punt calent) i sistema de baixa temperatura (pou). Font: Aulatecnologia

 
 
A baixes temperatures (per sota dels 150 °C) s’aprofita directament la calor o l’aigua calenta per a processos industrials, calefacció, aigua calenta sanitària, usos agrícoles o balnearis, amb la limitació que el consum s’ha de situar en el mateix lloc on hi ha la font. A temperatures mitjanes i altes (per sobre de 150 °C), la calor es pot convertir eficaçment en electricitat, com en una central tèrmica.
 
El potencial geotèrmic mundial és dues mil vegades superior al de les reserves conegudes de carbó i els països menys desenvolupats són els que disposen dels millors recursos. Actualment, més de vint països es beneficien d’aquesta energia, amb 330 plantes que generen electricitat. Quasi la meitat de la potència instal·lada és als Estats Units. Les Filipines, per exemple, generen el 14 % de la seva electricitat a partir de l’energia geotèrmica. A Europa és a Itàlia on hi ha les instal·lacions més importants. El potencial a Espanya és de 600.000 tep (tones equivalents de petroli) anuals, però actualment només se n’aprofiten 3.400, cap de les quals és per a producció elèctrica.
 
L’impacte ambiental és sensiblement inferior al de les energies convencionals, especialment l’ocupació de terreny i les emissions de substàncies contaminants a l’aire i a l’aigua, que es redueixen enormement amb la reinjecció de líquids i gasos.
  
Energia de la biomassa
 
L’energia del Sol és utilitzada per les plantes per sintetitzar la matèria orgànica mitjançant el procés de la fotosíntesi. Aquesta matèria orgànica és posteriorment incorporada i transformada pel regne animal, incloent-hi l’home. L’ésser humà, a més, la transforma per procediments artificials per obtenir-ne béns de consum. Tot aquest procés dóna lloc a elements que es poden utilitzar directament, però també a subproductes que tenen la possibilitat de trobar una aplicació en el camp energètic. La biomassa és, en definitiva, l’energia solar convertida per la vegetació en matèria orgànica: residus forestals, fracció orgànica dels residus urbans i residus de les indústries agroalimentàries, agrícoles i forestals.
Aquesta energia és recuperable per combustió directa o transformant la matèria orgànica en altres combustibles mitjançant mètodes de tractament específics amb una primera etapa de trituració, densificació i piròlisi, que ens permet posteriorment passar a la digestió anaeròbica, la gasificació i la fermentació alcohòlica, i, finalment, obtenir-ne gasos (metà) o fluids combustibles (alcohols o fueloils). A més, la biomassa és l’única font d’energia que dóna un balanç favorable de CO2, perquè la matèria orgànica és capaç de retenir durant el creixement més CO2 del que s’allibera en la combustió.
 
Actualment, a causa de la gran massa forestal que els canvis d’ús en el bosc han generat, es considera la font renovable amb més potencial a Espanya, amb una producció potencial estimada de 25,7 Mtep en forma de ‘pellet’, biomassa compactada substituta del carbó, i os d’oliva.
 
L’aprofitament energètic de la biomassa ha fet desenvolupar l’agroenergètica com a nova branca de l’agricultura tradicional, en la qual es produeix biomassa mitjançant conreus específics i es transforma en productes energètics substituts dels combustibles tradicionals. Així, es conreen llavors oleaginoses per obtenir olis carburants (per a motors dièsel en substitució del gasoil); lignocel·luloses, en forma de pollancres i eucaliptus; biomassa alcoholígena, en forma de bleda, rave i cereals, i biomassa oleaginosa, amb gira-sol, colza i card. Aquesta recent valorització dels cultius energètics entra, la majoria de vegades, en conflicte amb altres aspectes de la sostenibilitat, com ara l’equitat energètica, els valors culturals i socials, i la mercantilització d’espais, aliments i éssers humans. En aquest sentit, molts aspectes dels cultius energètics són altament discutibles i cal una visió global per valorar els potencials beneficis de l’aprofitament d’un recurs d’aquest tipus.