Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Exemples d'insostenibilitat ambiental. L'escalfament global

2. La veu dels experts

 
El primer científic que va parlar sobre la qüestió del canvi climàtic va ser Svante Arrhenius, un químic i físic suec guardonat amb el premi Nobel. L’any 1896, Arrhenius va presentar una comunicació en què argumentava que una reducció o un augment del 40 % de la concentració de diòxid de carboni (CO2), un gas present en concentracions molt petites a l’atmosfera, podia provocar pertorbacions en el funcionament del clima que explicarien l’avançament o el retrocés de les geleres.
 
 
arrhenius
 

Figura 4. Svante Arrhenius, investigador suec. Font: chemistryexplained.com

 
 
Arrhenius no s’equivocava: des del punt de vista quantitatiu, les seves prediccions són molt semblants als resultats obtinguts mitjançant els sofisticats models climàtics actuals. Així, per exemple, les concentracions de CO2 a l’atmosfera es mesuren des de l’any 1958, quan es va instal·lar l’observatori de Mauna Loa, a Hawaii. Si s’observa la corba de Keeling a la guia de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCC) i el Protocol de Kyoto es comprova que, sens dubte, la quantitat de CO2 (en parts per milió per volum) a l’atmosfera augmenta any rere any.
 
 
curva mauna loa
 
 

Figura 5. Concentració de CO2 atmosfèric mesurat a l'observatori de Mauna Loa (Hawaii). Corba de Keeling. Font: Wikipedia

 
 
 
Ja cap als anys setanta del segle passat, en el món científic va sorgir la hipòtesi que l’activitat humana podia contribuir a la generació de gasos d’efecte hivernacle i, per tant, influir en els canvis climatològics. L’any 1988 es va crear el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC) (IPCC en anglès), que avalua els aspectes científics del clima i del canvi climàtic. El GIECC també avalua, d’una banda, les qüestions relatives a la vulnerabilitat dels éssers humans i els sistemes naturals davant el canvi climàtic, les seves conseqüències i la possible adaptació a aquests canvis; i, de l’altra, les possibilitats de limitar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i mitigar el canvi climàtic en general.
 
 

ipcc logo  Figura 6. Logotip del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC en anglès; GIECC en català)


 
 
A principis de la dècada de 1990, es va començar a qüestionar la base científica de la teoria de l’efecte d’hivernacle, pel fet que no hi havia dades científiques del tot fiables i es disposava de models numèrics del clima escassos. Al mateix temps, el GIECC publicava el seu primer informe d’avaluació (1990), en què confirmava que l’amenaça del canvi climàtic era real. Com a conseqüència d’aquest informe, l’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir preparar, a escala internacional, la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic (CMCC), que es va celebrar l’any 1992.
 
Ara ja no hi ha cap dubte: l’escalfament del sistema climàtic és inequívoc”. Així ho va anunciar el GIECC en el IV Informe (any 2007), basant-se en les observacions dels increments de les temperatures mitjanes atmosfèriques i oceàniques globals, la fusió generalitzada de la neu i del gel, i l’augment del nivell mitjà del mar a tot el planeta. Així mateix, el GIECC estableix, amb un 90 % de certesa, que l’escalfament del sistema climàtic és atribuïble a l’activitat humana. Aquest darrer informe va ser definitivament adoptat per les Nacions Unides a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que va tenir lloc a Bali el desembre de 2007.
 
Una de les principals activitats del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC) és fer una avaluació periòdica dels coneixements sobre el canvi climàtic. El GIECC elabora, així mateix, informes especials i documents tècnics sobre temes en què es consideren necessaris la informació i l’assessorament científics i independents, i dóna suport a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMCC) mitjançant la tasca sobre les metodologies relatives als inventaris nacionals de gasos amb efecte d’hivernacle.
 
 
inf1  inf2  inf3  inf4
 

Figura 7. Informes del GIECC. Font: IPCC

 
 
El GIECC ha elaborat quatre informes d’avaluació (1990, 1995, 2001 i 2007), que consten de diferents volums i proporcionen tot tipus d’informació científica, tècnica i socioeconòmica sobre el canvi climàtic, les causes, els possibles efectes i les mesures de resposta corresponents. En el quart informe, publicat l’any 2007, el GIECC estableix una sèrie de conclusions. A continuació se’n detallen les més importants:
 
 
- L’escalfament del sistema climàtic és inequívoc i atribuïble, amb més d’un 90 % de certesa, a l’activitat humana.
 
- En les pròximes dues dècades es preveu un escalfament aproximat de 0,2 °C per dècada en una sèrie d’escenaris hipotètics d’emissió de l’Informe especial sobre escenaris d’emissió (SRES, Special Report on Emissions Scenarios). Aquest informe estima que a finals del segle XXI, si no hi ha cap canvi de tendència, es produirà un escalfament superficial mitjà a la Terra entre 1,8 °C i 4 °C, i un increment del nivell del mar entre 18 cm i 59 cm.
 
- Fins i tot mantenint constants tots els agents de forçament actiu als nivells de l’any 2000, es produiria una nova tendència a l’escalfament en les properes dues dècades a un ritme aproximat de 0,1 °C per dècada, principalment a causa de la resposta lenta dels oceans.
 
- Amb més d’un 66 % de probabilitat, els canvis produïts en molts sistemes físics i biològics estan vinculats a l’escalfament provocat per l’emissió antròpica de gasos d'efecte hivernacle.
 
- Les emissions de gasos d'efecte hivernacle han augmentat un 70 % entre els anys 1970 i 2004. De fet, amb les polítiques actuals de mitigació del canvi climàtic i les pràctiques associades de desenvolupament sostenible, les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle continuaran creixent durant les pròximes dècades, per la qual cosa cal fer un esforç afegit per estabilitzar la concentració atmosfèrica d’aquests gasos.
 
 
Aquest informe va ser ratificat a València i definitivament adoptat per les Nacions Unides a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que va tenir lloc a Bali el desembre de 2007 com a base científica comuna per a la presa de decisions.
 
 
 
premi nobel ipcc    nobel prize
 

Figura 8. El CIECC va rebre el 2007 el premi Nobel de la Pau en reconeixement als seus esforços per construir i divulgar el coneixement sobre el fenomen del canvi climàtic. Font: IPCC