Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
0 de 13
Exemples d'insostenibilitat ambiental. L'escalfament global

3. La resposta humana: els tractats sobre el clima

 
El primer reconeixement internacional d’aquest problema i de la necessitat d’actuar es produeix l’any 1992, en el marc de la Cimera de la Terra celebrada a Rio de Janeiro, en la qual s’aprova el Conveni marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, el qual, però, no va entrar en vigor fins al 21 de març de 1994. A data d'avui ha estat ratificat per un total 194 països.
 
 
  • Objectius
    Objectius
    Estabilització de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle a l’atmosfera a un nivell que eviti interferències antropogèniques perilloses en el sistema climàtic. Aquest nivell s'hauria d'aconseguir dins un termini suficient perquè els ecosistemes s'adaptin naturalment al canvi climàtic, per assegurar que la producció d'aliments no sigui amenaçada i per permetre que el desenvolupament econòmic continuï de manera sostenible.
  • Principis
    Principis
    El Conveni admet que hi ha unes responsabilitats comunes però diferenciades dels diferents estats, així com diferents capacitats per combatre el problema: els països desenvolupats, que són els principals causants del canvi climàtic, han d'assumir l'avantguarda en la lluita contra les seves causes i mitigar-ne els efectes negatius. Així mateix, en cas d'amenaça de dany greu o irreversible, la manca de certesa científica absoluta no s'hauria d'utilitzar com a raó per ajornar aquestes mesures. D'altra banda, els països en vies de desenvolupament, si bé tenen dret a créixer econòmicament i socialment com ho van fer al seu dia els països avançats, cal que ho facin en el marc d'un desenvolupament sostenible, amb l'ajut dels països més desenvolupats.
  • Compromisos
    Compromisos
    - Elaborar i presentar inventaris de les emissions del gasos hivernacle i la seva absorció pels embornals. - Formular programes per contrarestar el canvi. - Promoure pràctiques i processos que disminueixin l’emissió de gasos hivernacle. - Conservar i reforçar els embornals i dipòsits de tots els gasos hivernacle. - Integrar la prevenció del canvi climàtic en les polítiques sectorials. - Promoure la recerca, l’educació i la capacitació sobre el canvi climàtic.
  • Annex I
    Annex I
    Llista de països que, a més d’aquest compromís general, s’obliguen a restablir el nivell de les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle, per al 2000, als nivells que emetien l’any 1990.
  • Annex II
    Annex II
    Llista dels països que assumeixen l’obligació especial d’ajudar els països en vies de desenvolupament amb recursos financers i tecnològics.
  • Mecanismes financers
    Mecanismes financers
    Els mecanismes financers previstos a l’annex II preveuen un fons en forma de subvenció o en condicions favorables que funcionarà sota la direcció de la Conferència de les Parts; el funcionament es podrà encarregar a una o més entitats internacionals (fins ara, el Fons Mundial per al Medi Ambient).
  • La Conferència de les Parts
    La Conferència de les Parts
    És l’òrgan superior del Conveni. Inclou tots els estats que han ratificat el Conveni i es reuneix un cop l’any per examinar-ne els progressos de l’aplicació. La darrera Cimera de Copenhaguen n’és un exemple.