Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
12 de 13
Exemples d'insostenibilitat ambiental. L'escalfament global

3.12 La Conferència de les Parts de Poznan (2008). COP 14

 

Amb l'ànim d'arribar a un acord ambiciós per fer front al canvi climàtic, els governs de 187 països es varen reunir a Poznan (Polònia) durant el 2008 per debatre sobre les bases d'un acord multilateral que donés continuïtat a l'actual Protocol de Kyoto. La Conferència es presentava com una cita preparatòria de la Conferència de Copenhaguen (COP 15) el 2009.
 
 
cop 14 1           cop 14 logo
 

Figura 26. Imatge de la presidència de la COP 14 i logotip de la Conferència. Imatges obtingudes del web de la Conferència

 
 
L'únic acord positiu de la Conferència va ser la reforma del fons d'adaptació. Les ajudes d'aquest fons estarien disponibles per als anomenats ‘països en desenvolupament’, per bé que aquests varen mostrar la seva decepció per les quantitats acordades. D'aquesta manera, els països més afectats i que s'enfronten a les pitjors conseqüències del canvi climàtic són els primers a presentar projectes per minimitzar els impactes de l'escalfament global.
 
"Els governs han enviat un senyal polític clar que, malgrat la crisi financera i econòmica, poden mobilitzar-se fons considerables per a la mitigació i l'adaptació en els països en desenvolupament amb l’ajuda d'una arquitectura financera encertada", va declarar Yvo de Boer, secretari executiu de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.
 
El fons d'adaptació, anomenat també ‘fons de supervivència‘ pel primer ministre de l'illa de Tuvalu (situada a la regió de la Polinèsia de l’oceà Pacífic), s’acorda de forma unànime i es crea per donar suport a les accions de països com l’Índia, Costa Rica, Brasil, el Pakistan o les Maldives.
 
Malgrat tot, las parts no arriben al consens perquè, encara que aquests països podrien rebre ajudes directament, la quantitat oferta pels països rics mostra “poca generositat", ja que rebutja l'increment del fons, que rondaria entre 80 i 300 milions de dòlars anuals. Aquest fons, de moment, es nodreix del 2 % de les emissions de reduccions certificades en el marc del Mecanisme de desenvolupament net del Protocol de Kyoto.
 
 
cop 14 2        cop 14 4
 

 Figura 27. Imatges de diversos moments de les intervencions del delegats i de les negociacions de la COP 14. Fotos obtingudes del web de la Conferència

 
 
Entre els acords pactats, els països rics han de mantenir l’objectiu de reduir les emissions de CO2 entre un 25 % i un 40 %. A això cal afegir el compromís de la Unió Europea de reduir les emissions un 20 % el 2020, recollit en el nou Pla de mesures contra el canvi climàtic. D’altra banda, s’inclou per primer cop la possibilitat que els països en desenvolupament també limitin les emissions entre un 15 % i un 30 %. Així, Mèxic es compromet a reduir l’emissió de gasos un 50 % per al 2050 i Brasil pretén reduir al 70 % la desforestació el 2018.

 

Per veure una síntesi dels temes tractats a la Conferència, cliqueu aquí.