Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
13 de 13
Exemples d'insostenibilitat ambiental. L'escalfament global

3.13 La Conferència de les Parts de Copenhaguen (2009). COP 15

 

Els Estats Units, la Xina i altres gegants en desenvolupament com són l'Índia i el Brasil varen tancar un acord de mínims per salvar la Cimera del Clima de Copenhaguen. Un cop tancat l'acord, que es va fer a porta tancada, Barack Obama va comunicar l'acord a la UE, que el va acceptar. El text, de tres fulls, inclou les propostes de reducció d'emissions que tots els països varen presentar, però només com a orientació, ja que les vàlides es faran l’1 de febrer de 2010.
cop 15 taula        cop 15 logo

 Figura 28. Acte d'inauguració de la Conferència amb la presència del secretari general de les Nacions Unides i logotip de la Conferència. Imatges obtingudes del web de la Conferència

 
El pacte, anomenat Acord de Copenhaguen, no inclou el concepte ’verificació‘ d'emissions, que tant molestava a Xina. La transparència, que era clau, es limita a un sistema "internacional d'anàlisis i consultes" que resta per definir.
 
 
El text manté l'objectiu que la temperatura no pugi més de 2 ºC per evitar "una interferència perillosa" amb el clima. Només diu que les emissions han de tocar sostre "al més aviat possible" i no fixa cap objectiu per al 2050.
L'acord pactat no inclou la recomanació de l’IPCC en el sentit que les emissions dels països rics s’han de reduir entre un 25 % i un 40 % el 2020. Els Estats Units, que només havia de retallar el 17 %, es va negar a incloure aquest rang, malgrat que ho havia acceptat feia dos anys a Bali.
 
L'acord, de fet, es va cuinar en una reunió convocada a mitja tarda pel primer ministre xinès Wen Jiabao. Primer hi varen acudir Lula i els presidents de l’Índia i Sud-àfrica, i una hora més tard hi va aparèixer Obama. La delegació índia va demanar que no es fes un tractat vinculant, sinó alguna cosa en què tots declaressin les seves emissions, "com es fa a l’Organització Mundial del Comerç".
 
 

obama i liders europeus cop 15    obama i china
 

Figura 29. Imatge de l'esquerra: negociacions entre els líders europeus i el president dels Estats Units. Font: 'El País'

Figura 30. Imatge de la dreta: reunió bilateral en la COP15 entre el president dels EUA, Barack Obama i el primer ministre xinès Wen Jiabao. Font: Wikipedia


 
 
Malgrat que l'acord quedava molt lluny de les aspiracions europees, el president francès, Nicolas Sarkozy, va afirmar que "tots els països acceptaven l'acord" i la cancellera alemanya, Angela Merkel, que l'acord "era un pas cap endavant".
 
 
 
obama    chavez
 

Figura 31. Durant la Conferència de Copenhaguen es varen produir diverses i enceses intervencions de líders mundials que posaren de manifest diferents models de desenvolupament i concepcions del món (a l'esquerra, el president dels EUA, Barack Obama, i a la dreta, el president de Veneçuela, Hugo Chávez). Imatges extretes del web de la Conferència

 

Per bé que l'Acord de Copenhaguen no té un estatus legal dins del procés del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, representa un consens polític, encara que fràgil, entre els principals emissors, que sumen en conjunt més del 80 % de les emissions de gasos d'efecte hivernacle del món.

Moltes de les parts consideren l'Acord i hi donen suport. El 24 de febrer de 2010, de les 193 parts del Conveni, més de 100 països (incloent-hi els 27 membres de la Unió Europea) havien comunicat oficialment el suport a l'Acord de Copenhaguen.
 
cop 15 societat civil    cop 15 votacions

Figura 32. La conferència de Copenhaguen va tenir un gran seguiment dels mitjans de comunicació i una notable presència de la societat civil. Fotos extretes del web de la Conferència

 
Per veure una síntesi dels temes tractats a la Conferència, cliqueu aquí.
 
Vegeu també una anàlisi crítica als acords de Copenhaguen aquí.