Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
2 de 13
Exemples d'insostenibilitat ambiental. L'escalfament global

3.2 La Conferència de les Parts de Buenos Aires (1998). COP 4

 
El quart període de sessions de la Conferència de les Parts (COP 4) es va celebrar a Buenos Aires el novembre de 1998. Delegacions de 180 estats del món es varen reunir per debatre i acordar els mecanismes concrets perquè els països desenvolupats tiressin endavant els compromisos que es detallen al Protocol de Kyoto del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic.

 

cop 4

Figura 10. Acte d'inauguració de la COP 4. Foto obtinguda del web de la Conferència

 

Els punts clau del debat
 
Reglamentació i desenvolupament del mecanisme financer per a un desenvolupament net i el comerç internacional dels drets d’emissions establerts al Protocol de Kyoto.
 
  Exigència dels Estats Units que els països en desenvolupament també adquireixin compromisos de reducció d’emissions.
 
 Les dificultats
 
Impossibilitat de conciliar els interessos del països pobres amb els dels països industrialitzats.
 
  Les postures contraposades de la Unió Europea (com a segon contaminador mundial, mantenia que l’acció per lluitar contra el canvi climàtic l’havien d’assumir, en primer lloc, els països desenvolupats) i dels Estats Units (encara que el 70 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle són imputables al món desenvolupat, els Estats Units reivindicaven una acció comuna de totes les nacions. Es negaven a ratificar el Protocol de Kyoto si els països en vies de desenvolupament, com per exemple l’Índia i la Xina, no assumien compromisos de limitació de les seves emissions).
 
Resultats aconseguits
 
 
Finalment, els Estats Units van signar el Protocol de Kyoto. Cal recordar la diferència entre signar i ratificar.

S’aprova un pla d’acció de 2 anys per reduir els riscos del canvi climàtic. El Pla estableix dates límit per finalitzar els detalls més remarcables del Protocol, de manera que l’acord pugui ser completament funcional passat l’any 2000, després del sisè període de sessions de la Conferència de les Parts.

S’insta els països rics a augmentar la transferència de tecnologies netes als països menys desenvolupats.

Alguns països (Argentina, Corea del Sud, Xile i probablement Mèxic) en vies de desenvolupament declaren que estarien disposats a considerar les restriccions al carboni que imposen les Nacions Unides.
 
 

 

 
Podeu veure més detalls de la Conferència aquí.
 
 
A escala global i més enllà de la Conferència de les Parts, l'any 1998 la Unió Europea signa el Protocol de Kyoto. Espanya ho fa també a la seu de les Nacions Unides a Nova York. A Espanya es crea el Consell Nacional del Clima.