Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Exemples d'insostenibilitat ambiental. L'escalfament global

4. Els dilemes ètics que ens planteja el canvi climàtic

 
Les discussions derivades de l'aplicació del Conveni del canvi climàtic plantegen tot un seguit de conflictes d’interessos entre els diversos països del món, grups de poder i comunitats humanes. També planteja un conflicte entre els interessos individuals legítims respecte als col·lectius, així com els dilemes de les responsabilitats històriques i compartides.

 

 

 

  • La contaminació no té fronteres ni es genera de manera uniforme
    La contaminació no té fronteres ni es genera de manera uniforme
    El 70 % de les emissions de carboni són produïdes pels països desenvolupats, la població dels quals és un percentatge reduït de la població del planeta. D’altra banda, les conseqüències de les emissions les pateixen la totalitat dels humans, amb independència del nivell d’emissió del seu país.
  • Com s'han de comptabilitzar les emissions?
    Com s'han de comptabilitzar les emissions?
    Un dels principals motius de debat i confrontació a Kyoto i a les conferències posteriors és com s’han de comptabilitzar les emissions. Mentre que els Estats Units considera que s’han de tenir en compte les emissions totals, el G77/Xina considera que s’han de calcular per capita.
  • Qui es mou primer?
    Qui es mou primer?
    Els Estats Units diu que no ratificarà el Protocol de Kyoto mentre no hi hagi una acord de reducció d’emissions que afecti la globalitat dels països, tot i que accepten que ells hauran de fer un esforç superior als altres. És justa aquesta amenaça? És pràctica?
  • Podem obligar a tothom?
    Podem obligar a tothom?
    Els països del nord (principals emissors de carboni) tenim força moral per exigir als del sud la reducció d’emissions? Malgrat això, l’evidència del canvi climàtic és incontestable i no actuar és perillós. Què és primer, la raó o la justícia?
  • La compravenda d'emissions
    La compravenda d'emissions
    És moralment correcte plantejar la compravenda d’emissions, amb l’excusa que el que veritablement importa són les emissions globals del planeta i no els desequilibris locals? El mecanismes econòmics són la millor forma per reduir les emissions?
  • La transferència de tecnologia
    La transferència de tecnologia
    Els països pobres es neguen a reduir emissions si no se’ls facilita “gratuïtament” la tecnologia adequada per fer-ho.
  • Els sindicats nord-americans
    Els sindicats nord-americans
    Un dels col·lectius que es varen oposar, el 1997, al fet que el seu país signés i ratifiqués el Protocol de Kyoto varen ser els sindicats nord-americans, que afirmaven que la reducció d’emissions podia provocar un refredament de l’economia que posaria en perill els seus llocs de treball.
  • Els grups de poder
    Els grups de poder
    El paper dels països exportadors de petroli (OPEP) ha dificultat molt notablement la consecució d’acords a les diverses conferències. A Berlín (1999) es va insistir molt que calia buscar mesures de compromís que afavorissin el desbloqueig que fan aquest països. Tanmateix, el ‘lobbies’ del sector del petroli i de l’automoció han tingut una influència molt notable en l’opinió pública mundial respecte a les possibles incerteses científiques dels fenomen del canvi climàtic.
  • El paper d'Espanya
    El paper d'Espanya
    Espanya ha tingut històricament un paper contradictori en aquest afer. D’una banda, com a membre de la UE aposta per una reducció de les emissions; de l’altra, exigeix dins la UE el dret a incrementar un 15 % les emissions. En definitiva, considera que encara té dret a "contaminar més", atès que els altres ja ho han fet abans. Malgrat que Espanya es va comprometre a augmentar les emissions un màxim del 15 % en relació amb l'any base, s'ha convertit en el país membre de la UE que menys possibilitats té de complir el que va pactar. En concret, l'increment de les emissions en relació amb l’any 1990 durant els darrers anys ha estat el següent: 1996: 7 %; 1997: 15 %; 1998: 18 %; 1999: 28 %; 2000: 33 %; 2001: 33 %; 2002: 39 %; 2003: 41 %; 2004: 47 %; 2005: 52 %; 2006: 49 %; 2007: 52 %; 2008: 42,7 %.