Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Exemples d'insostenibilitat econòmica. El deute extern

2. Qui reclama el deute als països del sud?

 
El deute extern públic (o públicament garantit, és a dir, que l’assumeixen les entitats públiques dels països del sud davant els creditors internacionals) es pot desglossar en tres tipus, segons qui sigui el creditor que el reclama:
 
Deute bilateral: és el deute concedit per les entitats públiques del nord a les entitats públiques del sud i està constituït pels crèdits d’ajut al desenvolupament i els crèdits a l’exportació en condicions més favorables que les del mercat (crèdits del Fons d’Ajuda al Desenvolupament [FAD], en el cas espanyol), i per les operacions d’exportació amb cobertura per compte de l’Estat (Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació [CESCE], en el cas espanyol). L’any 2008 aquest deute va representar un 21 % del deute públic extern dels països del sud.
 
Deute multilateral: és el que concedeixen les institucions financeres internacionals (IFI) —Fons Monetari Internacional, Banc Mundial i bancs regionals— a les entitats públiques del sud. Aquest deute va representar el 28 % del deute públic el 2008. Després de la crisi desencadenada durant la dècada de 1980, aquesta és la principal font de finançament a la qual poden accedir molts països deutors, especialment els més empobrits. Certament, molts països i bancs creditors tenen com a política no concedir més crèdits a països denominats ‘mal pagadors’, els quals només poden accedir a les IFI per obtenir més finançament.
 
Deute privat: és el deute públic que és a les mans de la banca internacional i/o dels compradors de bons emesos per les entitats públiques d’un país. El deute privat ha anat guanyant un pes relatiu els darrers anys fins que ha arribat a representar, l’any 2008, el 51 % del total del deute públic. Els darrers anys hi ha hagut una progressiva translació del deute privat de la banca als mercats financers, mitjançant la venda de deute públic en el mercat borsari. Així, l’any 2008, en els mercats financers els bons de deute representaven el 64 % del deute privat amb garantia pública.

king kong

 

Figura 2. FMI, King Kong.