Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Exemples d'insostenibilitat econòmica. El deute extern

4. Què suposa el pagament del deute extern per als països empobrits?

 
Des del punt de vista dels creditors, el deute extern és tan sols una xifra que els deutors han de fer efectiva en un termini de temps determinat. Per als països deutors, en canvi, plantar cara a les exigències dels pagaments del deute suposa un esforç financer extraordinari, ja que les seves economies són cada vegada més febles i dependents dels capitals estrangers.
 
Tanmateix, el més greu per a molts països és el fet que el pagament del deute suposa la impossibilitat d’invertir i de dur a terme polítiques adequades en serveis bàsics essencials per a la població, com ara la sobirania alimentària, la potabilització de l’aigua, la salut, l’habitatge i l’educació. El 2005 Bolívia va destinar el 33 % del pressupost i l’Equador en va destinar el 28 % el 2006 a pagar el deute públic. El 2004 a la Costa d’Ivori 4 es va destinar a eixugar el deute una quantitat 4,19 vegades més elevada que la xifra destinada a salut pública. El 2005 Colòmbia va pagar en concepte de deute extern 15 vegades més diners que els que va rebre com a ajut oficial al desenvolupament. El 2004 a l’Àfrica subsahariana cada país gastava de mitjana 15 $ per persona per pagar el deute, però menys de 5 $ per persona en serveis de salut i educació. Fins a 11 països africans (dels quals es disposa de dades) dediquen percentatges més elevats del pressupost a pagar el servei del deute del que destinen a serveis de salut.
 
comida
 

Figura 4. Menjar per al deute.

 
 
Els recursos que es destinen a pagar el deute no només es podrien destinar a serveis socials bàsics, sinó també a finançar infraestructures productives o de transport, o a possibilitar una gestió local dels recursos naturals, com ara l’aigua, els hidrocarburs o els minerals, en lloc de sotmetre’ls a la sobreexplotació per part d’empreses estrangeres. En definitiva, són recursos que facilitarien engegar un model de desenvolupament endogen i autocentrat, decidit des de la sobirania dels pobles del sud i definit en funció de les seves necessitats.
 
D’altra banda, el pagament del deute ha incentivat l’explotació indiscriminada dels recursos naturals, atès que exportar-los és una de les poques maneres que tenen aquests països per aconseguir prou divises per pagar el servei del deute. Aquest fet, evidentment, ha afectat i està afectant greument la sostenibilitat dels recursos del planeta.
 
És important destacar que el pagament del servei del deute afecta directament els ciutadans del sud. Moltes vegades se’ns diu que no paguen perquè, en realitat, en aquests països no es paguen impostos. Això és fals. Als països empobrits moltes vegades no hi ha sistemes d’impostos progressius (com el nostre IRPF), però sí que hi ha impostos sobre el consum (com ara l’IVA). A més a més, els diners que es destinen a pagar el deute extern són diners que no poden anar a altres despeses públiques del país i, per tant, són els ciutadans que no poden accedir als serveis bàsics ni a les infraestructures els que pateixen les conseqüències del pagament del deute extern.