Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Exemples d'insostenibilitat econòmica. El deute extern

5. Per què cal cancel·lar el deute extern?

 
Perquè és impagable. El deute del conjunt dels països empobrits, així com el pagament del deute (amortització del capital + interessos), creix constantment des de fa 30 anys, tot i que aquests països han anat fent efectiu el pagament del deute durant aquest temps. Encara que sembli inversemblant, el total del deute no ha disminuït sinó tot el contrari: el 2008 (últim any del qual es tenen dades) el deute era més de cinc vegades superior que quan va esclatar la crisi del deute l’agost de 1982.
 
Hi ha dos factors que motiven aquest increment constant. D’una banda, l’augment dels interessos que els països deutors es veuen obligats a pagar (gairebé una quarta part del que es paga en concepte de servei del deute són interessos). De l’altra, el fet que aquests països sol·liciten nous crèdits per retornar els anteriors, atesos els endarreriments en els pagaments per problemes de solvència, o per finançar projectes i despeses de l’Estat (des d’infraestructures i serveis socials bàsics, fins a megaprojectes al servei de les elits econòmiques o altres que són poc o gens beneficiosos per a la població). Així, el deute es converteix en una bola de neu que no deixa de créixer.
 
El deute extern, a més d’impagable..., ja està pagat! Des de 1970 els països empobrits han pagat 106 vegades el deute que devien en aquell moment... i encara deuen 56 vegades aquella quantitat.
 
 
saco
 

Figura 5. Sac de diners.

 
Perquè és immoral. Per a molts països el pagament del deute suposa la impossibilitat d'invertir i de dur a terme polítiques adequades en serveis bàsics essencials per a la població, tal com hem argumentat anteriorment.
 
És immoral demanar que un govern abandoni les escoles, els hospitals, les carreteres, les indústries..., els ciutadans, per pagar els creditors externs.
 
Perquè és injust. Perquè el deute és conseqüència d’unes estructures i unes relacions econòmiques desiguals (injustes) imposades des del colonialisme per servir els interessos del nord. L’inici de la crisi del deute durant els anys setanta respon a l’interès del nord per fer circular els guanys extraordinaris dels països exportadors de petroli per l’augment del preu del cru (els anomenats ‘petrodòlars’). També es produeix des de la dècada de 1970 un important endeutament al sud lligat a la necessitat de vendre els excedents de producció i a la recerca de nous mercats per a les empreses del nord (per exemple, crèdits FAD). L’endeutament dels països del sud també ha suposat la imposició de polítiques neoliberals (a través de les condicionalitats dels crèdits i a través de les iniciatives de condonació de deute, també condicionades a l’adopció d’aquestes polítiques).