Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Exemples d'insostenibilitat econòmica. El deute extern

8. L'Estat espanyol com a creditor

 

 
8.1. Quant i a qui reclama deute l’Estat espanyol?
 
Segons el Ministeri d’Economia i Hisenda, el deute extern que l’Estat espanyol reclama als països del sud sumava, el 31 de desembre de 2008, 8.486 milions d’euros, una xifra que suposa el 0,8 % del PIB espanyol. D’aquesta quantitat, el 52 % (4.421 M €) és deute procedent dels crèdits del Fons d’Ajuda al Desenvolupament o deute de concessió, mentre que un 40 % (3.426 M €) correspon a deute comercial o al també anomenat ‘deute CESCE’. El 8 % restant (640 M €) representa altres deutes. Ambdós instruments, les assegurances CESCE i els FAD, serveixen per internacionalitzar les empreses espanyoles, de manera que els interessos d’aquestes empreses passen per davant de les necessitats de desenvolupament de les poblacions més necessitades.
 
Si analitzem el deute de l’any 2008 per regions, veiem que l’Amèrica Llatina acumula quasi un 48 % del pes del deute (més de 4.000 milions d’euros), un fet lògic perquè aquesta regió és cap on històricament s’ha internacionalitzat més l’economia espanyola. La segueix l’Àsia, amb quasi el 16 % del deute, encara que, si hi agreguem tot el continent africà, observem que a aquest se li demana gairebé el 27 % del deute (uns 2.300 milions d’euros). A les darreres posicions hi ha l’Orient Mitjà, amb poc més del 6 % del deute exigit, i l’Europa de l’Est, amb menys del 2 % del total.
 
En conjunt, l’Estat espanyol reclamava el pagament del deute a un total de 74 països. La major part del pes del deute es concentra en uns quants països concrets. En efecte, els dos primers deutors —Cuba i l’Argentina— acumulen el 34 % del total del deute, mentre que els deu primers països acumulen gairebé el 70 % del deute reclamat des del Govern central. Si obrim una mica més l’objectiu, observem que només els 20 primers països deutors han contret prop del 85 % del total del deute que es reclama. D’aquests, la Costa de Marfil, la República del Congo i Nicaragua formen part dels anomenats ‘països empobrits i altament endeutats’. Així, el 15 % del deute restant es reparteix entre 54 països, entre els quals hi ha 18 d’aquest països.
 


8.2. Els crèdits FAD i les assegurances CESCE
 
Els crèdits FAD es van crear el 1976 amb la doble voluntat d’internacionalitzar l’empresa espanyola i ajudar els països empobrits. Els FAD s’atorguen a països amb dificultats econòmiques, en condicions financeres més bones que les ofertes pel mercat; això és, a un interès més baix, amb un termini més ampli per tornar-los (de 25 a 30 anys) i amb períodes de gràcia generosos (anys durant els quals només es paguen els interessos). És per això que s’anomenen ‘crèdits de concessió’, perquè contenen una part implícita de donatiu. Tot això fa possible que es comptin com a ajuda oficial al desenvolupament (AOD).
 
No obstant això, aquests crèdits presenten una ‘trampa’: s’ofereixen lligats a la compra de béns i serveis del país donant. És a dir, que el país receptor d’un crèdit FAD ha de destinar els fons prestats a comprar subministraments, equipaments i/o serveis espanyols. Aquest fet evidencia que es tracta d’un instrument del tot pensat per a la internacionalització de l’empresa espanyola. Val a dir que, des dels orígens d’aquests crèdits fins ben entrada la dècada de 1990 (és a dir, durant més de quinze anys), aquest instrument es va utilitzar principalment per a la internacionalització de l’empresa pública espanyola i, sobretot, de l’armamentística. Així, les exportacions d’armes o vehicles militars finançades amb FAD fins als anys noranta es van comptar com a AOD. Avui dia no es permet la venda de material militar a través d’aquests mecanismes (encara que sí que s’autoritza l’exportació de material policial), però es continuen cobrant els retorns de crèdits armamentístics atorgats en el passat.
 
maquina
 

Figura 9. Màquina llevaneu.

 
D’altra banda, hi ha la Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació, que és l’agència de crèdit a l’exportació espanyola. La CESCE fou creada el 1971 en forma d’empresa pública (actualment, és de capital mixt, amb la participació dels grans bancs i les grans empreses d’assegurances espanyoles) per garantir les exportacions a països amb un alt risc polític. És a dir, es garanteixen operacions comercials i d’inversió que duguin a terme empreses i bancs espanyols en països on hi hagi risc d’impagament, de catàstrofes, de guerres i revolucions o d’esdeveniments semblants.
 
Les operacions d’assegurança CESCE generen deute públic quan l’operació comercial fracassa. En aquest cas, la CESCE paga a l’empresa exportadora espanyola (i a l’avalador de l’operació que ha atorgat el crèdit, ja sigui un banc privat o públic) pràcticament tot l’import de l’operació, de manera que els agents espanyols surten quasi indemnes de l’impagament. Per acabar, la CESCE reclama el deute originat per aquest impagament a l’Administració del país on s’hagi efectuat la importació. Això funciona així perquè, per tal de posar en marxa tota l’operació, el país on es porta a terme també avala les importacions, amb el compromís d’assumir-ne l’impagament (allò que es coneix com a ‘garantia sobirana’). A través d’aquest mecanisme, que es practica en l’àmbit internacional des de tots els països creditors, els impagaments comercials entre exportadors i importadors privats esdevenen deute públic entre estats.
 
 
img
 

Figura 10. Contaminació a l'Uruguai.

 
Des d’un punt de vista ètic, no és just que països exportadors com l’Estat espanyol emprin la seva posició de força comercial per imposar unes normes que acaben reforçant les seves exportacions, a costa de debilitar encara més l’economia de països empobrits per les regles injustes del joc del comerç internacional. Més encara, si es té en compte que els projectes que s’asseguren, generalment, no disposen de prou garanties de control i prevenció d’impactes ambientals i/o socials sobre els pobles afectats. En aquest sentit, tot i que no tenim a l’abast informació sobre els projectes assegurats —perquè la CESCE no la facilita—, sí que sabem que assegura la venda de material militar en països del sud o projectes d’alt impacte ambiental, entre molts altres que no beneficien gens el desenvolupament sostenible del sud.
 

 
8.3. La il·legitimitat dels crèdits reclamats
 
És important tenir en compte que tant en el cas dels crèdits FAD com en el de les assegurances CESCE no es duen a terme avaluacions oficials de l’execució i l’impacte dels projectes finançats. Tot i això, es coneixen els detalls d’alguns casos finançats amb crèdits FAD que evidencien la il·legitimitat del deute generat. Així, un hotel de quatre estrelles al Txad, material per al control migratori a Ghana o instal·lacions de subministrament d’aigua potable, que per problemes de corrupció mai no van entrar en funcionament, són alguns dels destins dels fons d’ajuda al desenvolupament que han generat deutes al Txad, Ghana i El Salvador. En aquest sentit, esdevé més que necessària una auditoria de l’origen de tot el deute reclamat, tenint en compte que hi ha casos contrastats d’il·legitimitat.
 

 
La reforma del FAD i la CESCE
 
Des de fa ja més de tres anys, el Govern espanyol té pendent la reforma dels mecanismes que generen el deute extern, prevista a la Llei reguladora de la gestió del deute extern (Llei 38/2006, que va entrar en vigor el 7 de desembre de 2006). El desembre de 2009 el Govern va presentar al Congrés dels Diputats dos projectes de llei amb els quals pretén complir l’obligació de reformar els crèdits del Fons d’Ajuda al Desenvolupament i les fallides de les assegurances de crèdit a l’exportació atorgades per la Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació. Amb aquest objectiu, el Govern proposa la creació d’un nou instrument, el Fons per a la Promoció del Desenvolupament (FONPRODE), i la reforma del sistema de suport financer a la internacionalització de l’empresa espanyola, a través de la creació d’un nou Fons d’Internacionalització de l’Empresa (FIEM) i d’una inexistent reforma de la CESCE. Aquestes propostes han estat qualificades de totalment insuficients i inadequades per bona part de la societat civil espanyola:
 
1) No canvien l’essència dels crèdits FAD.
 
 
2) Suposaran un increment dels crèdits als països del sud i, per tant, de l’endeutament.
 
3) Els projectes presentats no compleixen el mandat i l’esperit de la Llei reguladora de la gestió del deute extern, en no afrontar la generació de més deute en països empobrits.
 
4) L’AOD ha de ser un mecanisme de ‘restitució’ històrica, que ha d’arribar a la població més empobrida per cobrir les necessitats socials bàsiques. L’AOD ha de ser una donació deslligada. El FONPRODE i el FIEM seran instruments d’AOD en forma de crèdit, que generaran més deute i que, en el cas del FIEM, seguiran lligats a interessos comercials espanyols.
 
5) La reforma no preveu l’auditoria de tot el deute acumulat fins a ara, ni l’abolició i l’exigència de responsabilitats en els crèdits declarats il·legítims.
 
6) Com denuncien les Nacions Unides, les empreses transnacionals vulneren de manera sistemàtica els drets humans. Per això no s’ha de donar suport a la internacionalització de l’empresa espanyola com es pretén amb el FIEM.
 
 
 
duelo
 

Figura 11. Campanya per l'abolició del deute extern.

 
Si vols conèixer les demandes concretes de part de la societat civil, en trobaràs més informació aquí.