Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Exemples d'insostenibilitat social

2.4. La capacitat de càrrega de Rwanda

 
La qüestió de fons del conflicte de Rwanda rau justament en un problema de capacitat de càrrega. Per tant, estem davant d’un exemple clar d’insostenibilitat social, que explica com un determinat creixement de la població humana en un hàbitat té uns límits.

                                        

  • Recordant el concepte
    Recordant el concepte
    A la unitat 2 d’aquest web ja hem parlat d’aquest concepte i hi dèiem que, quan s’ultrapassa la quantitat màxima d’individus d’una espècie que un hàbitat pot suportar de manera indefinida, en primer lloc, comencen a escassejar els recursos necessaris per a la subsistència d’aquesta espècie i, poc després, comença a minvar la població de la mateixa espècie.
  • Creixement de la població (1950-1991)
    Creixement de la població (1950-1991)
    Sabem que quan es parla de la duplicació de la població mundial en el període 1950-1990 es fa referència, essencialment, al creixement de la població a l’Àsia, l’Àfrica i l’Amèrica Llatina. Doncs bé, Rwanda és un exemple immillorable d’aquesta realitat. La qüestió, però, és que allà (en la realitat d’un petit país africà), en aquest període, la població es va triplicar i, per tant, la densitat de població va passar de prop de 100 hab./km2 a prop de 300 hab./km2. Rwanda era —i és— el país amb una densitat d’habitants més gran de l’Àfrica i un dels més densos del món. Ara bé, si afegim a la densitat la petitesa estarem segurament davant d’una de les singularitats mundials més clares pel que fa a la població.Doncs bé, Rwanda és un immillorable exemple d’aquesta realitat. La qüestió però és que allà (en la realitat d’un petit país africà), en aquest període, la població es va triplicar! i que per tant la densitat de població va passar de prop de 100 habitants/Km2 fins a prop de 300 habitants/Km2. Rwanda era i és el país amb una densitat d’habitants més gran d’Àfrica i un dels més densos del món. Ara bé, si afegim a la densitat la petitesa estarem segurament davant d’una de les singularitats mundials més clares pel que fa a la qüestió.
  • Un país agrícola i densament poblat
    Un país agrícola i densament poblat
    Com gairebé tots els països africans excolonials, Rwanda és un país agrícola, sense cap recurs mineral o energètic especialment cobejat pel nord geopolític. Dins de la seva agricultura, hi destaca la part dedicada al conreu de cafè, te, cotó, etc., els quals sí que formen part de les ‘cobdícies’ del nord i per als quals, a més a més, se solen utilitzar les millors terres de conreu del país. Els preus a què es venen aquest productes (fixats lluny de Rwanda) els permeten anar pagant els interessos del deute extern adquirit amb les institucions i entitats internacionals. La resta, juntament amb les ajudes alimentàries —que a la zona també es poden considerar estructurals—, constitueixen l’economia de subsistència del país. Però, com ha evolucionat l’agricultura ruandesa durant el període en què s’ha produït aquest augment tan important de la població?Dins de la seva agricultura, destaca la part dedicada al conreu de cafè, te, cotó, etc., els quals sí que formen part de les “cobdícies” del nord i que, a més a més, solen utilitzar les millors terres de conreu del país. Els preus (que són fixats llunys de Rwanda) a què venen aquest productes els permet anar pagant els interessos del deute extern adquirit amb les institucions i entitats internacionals. La resta, juntament amb les ajudes alimentàries, que a la zona també es poden considerar estructurals, constitueixen l’economia de subsistència del país. Però com ha evolucionat l’agricultura Rwandesa, durant el període en què s’ha produït un augment tan important de la població?
  • El sòl conreable (1960-1991)
    El sòl conreable (1960-1991)
    El sòl conreable és el primer i principal recurs alimentari. Fins i tot si parlem del bestiar, aquest ha de menjar i ho fa amb productes alimentaris que acaben venint de la terra. Per tant, el nombre d’hectàrees conreables és la primera dada —i la cabdal— per estimar la capacitat d’autosuficiència alimentària d’un país. En el període que s’analitza el sòl dedicat a l’agricultura alimentària ha seguit una evolució que ha comportat un creixement inicial, però amb una ràpida saturació cap al final perquè està arribant al límit. Com que el creixement de la superfície conreada ha estat inferior al creixement de la població, la disponibilitat d’hectàrees conreades per capita ha disminuït.En el període objecte d’anàlisi el sòl dedicat a l’agricultura alimentària ha seguit una evolució que ha comportat un creixement inicial però amb una ràpida saturació cap al final perquè està arribant al límit. Com que el creixement de la superfície conreada ha estat inferior al creixement de la població, la disponibilitat d’hectàrees conreades per càpita ha disminuït .
  • Producció agrícola alimentària (1960-1991)
    Producció agrícola alimentària (1960-1991)
    L’evolució de la corba de producció agrícola alimentària ens acaba de donar informació sobre l’arribada als límits de Rwanda. Primer la corba es va saturant, ja que, tal com hem dit, s’ha anat arribant als màxims de sòl conreable i els darrers anys la intensitat d’aquest increment també ha anat decreixent. Els altres factors que després del sòl dedicat expliquen la producció agrícola són bàsicament els tecnològics, és a dir, el tipus de conreu (productivitat i ajut de fertilitzants químics) i la irrigació, que són pràcticament inexistents a Rwanda. El tipus de conreu explica que, malgrat tot, la producció total i la producció per capita segueixen corbes substancialment diferents i creixents, en grans parts del període analitzat, respecte a les del sòl per capita utilitzat. Efectivament, ha estat l’anomenada ‘revolució verda’, que ha emprat conreus més específics i apropiats i fertilitzants químics, la que explica aquestes diferències. Però també en aquest cas hi ha límits i tot plegat veiem que al final, abans del conflicte, tant la producció en si mateixa com la producció per capita, comença a declinar al final de la dècada de 1980 i començaments de la de 1990.Els altres factors que després del sòl dedicat expliquen la producció agrícola són bàsicament els tecnològics, és a dir, el tipus de conreu (productivitat i ajut de fertilitzants químics) i la irrigació, els quals són pràcticament inexistents a Rwanda. El tipus de conreu explica que, malgrat tot, la producció total i la producció per càpita segueixen corbes substancialment diferents i creixents, en grans parts del període analitzat, respecte a les de sòl per càpita utilitzat. Efectivament, ha estat l’anomenada “revolució verda”, que ha emprat conreus més específics i apropiats i fertilitzants químics, la que explica aquestes diferències. Però també aquí els límits són presents, i tot plegat veiem que al final, abans del conflicte, tant la producció en si mateixa com la producció per càpita comença a declinar al finals dels vuitanta i començaments dels noranta.
  • Epíleg
    Epíleg
    Poc després, líders de la zona canalitzen el descontentament i el malestar per l’escassetat relativa puntual, però segurament també per l’absoluta manca de perspectives, ja que ja enlloc no es veuen més hectàrees de conreu disponibles perquè els joves ruandesos puguin construir el seu futur. Les rivalitats ètniques –tan complexes sempre d’analitzar– només necessitaven una espurna tan forta com aquesta per encendre una altra vegada el foc de la destrucció entre éssers humans.Les rivalitats ètniques, tan complexes sempre d’analitzar, només necessitaven una espurna tan forta com aquesta per encendre una altra vegada el foc de la destrucció entre éssers humans.