Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
0 de 2
Fonaments d'ecologia

1. Introducció: marc d’estudi de l’ecologia

 
Amb seguretat, la imatge del planeta Terra presa des de l’‘Apol·lo 8’ (figura 1), a més de ser una de les més vistes i reproduïdes, es pot considerar com la fotografia ambiental més influent que mai s’ha pres. Inspirat en la fotografia, l’economista Kenneth E. Boulding va resumir la naturalesa finita del nostre planeta. Allò que s’havia percebut a través de la història de la humanitat com una frontera il·limitada es va transformar, sobtadament, en una esfera diminuta: limitada pel que fa als recursos, plena d’una població humana en contínua expansió i amenaçada per l’ús de l’atmosfera i dels oceans com a dipòsits dels residus del consum. 
 
fig 1
 

Figura 1. Foto presa des de l’‘Apol·lo 8’ per un membre de la tripulació, Bill Anders, el 24 de desembre de 1968
Font: abcienciade.wordpress.com

 
Hi ha diverses definicions per al terme ecologia:

• «Conjunt de relacions de l’animal amb el medi orgànic i inorgànic» (Haeckel, 1869).

• «Estudi científic de les interaccions que determinen la distribució i l’abundància dels organismes» (Krebs, 1980).

L’ecologia analitza les interrelacions dels organismes amb el medi físic i biòtic. És l’estudi dels organismes en el seu hàbitat. L’ecologia intenta explicar on són els organismes, quants n’hi ha i per què hi són. Pretén entendre de quina manera actua un organisme en l’ambient i com aquest ambient actua en l’organisme.

És una ciència de síntesi, ja que, per comprendre la complexa trama de relacions que s’estableixen en un ecosistema, pren coneixements de la botànica, la zoologia, la fisiologia, la genètica i altres disciplines, com ara la física i la geologia.
 
En ser un ciència de síntesi, es va actualitzant a mesura que van augmentant la comprensió dels processos i les interaccions que tenen lloc al planeta. Això comporta un augment de la complexitat dels àmbits d’estudi.

En aquesta línia, avui dia podríem definir de manera àmplia l’ecologia (figura 2) com la ciència que estudia els patrons i els processos que determinen la distribució i l’abundància d’espècies; la generació, la distribució i el manteniment de la biodiversitat a la terra i el mar; la influència i les retroaccions de la biota en els cicles biogeoquímics i el clima (per exemple, el cicle del carboni, el canvi climàtic global); la sostenibilitat dels processos productius humans que utilitzen o afecten la biota i el medi ambient (per exemple, pesqueres multiespecífiques), i la importància i el manteniment dels serveis dels ecosistemes (per exemple, qualitat de l’aigua, reciclatge de nutrients, etc.).
 
fig 2
 

Figura 2. Diferents àmbits de treball de l’ecologia.

 
Els organismes interactuen amb el medi ambient en el context de l’ecosistema. La paraula ‘ressò’ es refereix a l’ambient, la part ‘sistema’ implica que l’ecosistema funciona com un conjunt de parts relacionades que formen una unitat. L’ecosistema consta de components que interactuen i que funcionen com una unitat. En termes generals, l’ecosistema està format per dos components bàsics que interactuen: el biòtop i la biocenosi (taula 1).
 
Atès que cap organisme no pot viure fora del seu ambient o sense relacionar-se amb altres espècies, l’ecosistema és la unitat funcional de la vida sostenible a la Terra.
 
En tractar-se d’unitats bàsiques molt complexes, no és senzill delimitar els ecosistemes; no obstant això, hi ha zones de transició entre ecosistemes que es defineixen com a ‘ecotons’. L’ecotò consisteix en un hàbitat característic que acull espècies que no es troben en els ecosistemes que l’envolten.
 

 Taula 1. Components de l’ecosistema.

taula 1
 
L’ecologia també pren en consideració l’impacte humà en tots els processos naturals. És indubtable que l’increment demogràfic dels últims anys està afectant el planeta. Les connexions entre població, recursos i entorn són molt complexes. Dos factors importants que afecten l’impacte de la població mundial en l’entorn són la tecnologia i la riquesa. La tecnologia pot influir decisivament en la producció de béns i aquesta sol ser un bon indicador del que la gent està disposada a consumir. El professor Paul R. Ehrlich, de la Universitat de Stanford (Estats Units), resumeix l’impacte de la població en l’entorn a partir de la fórmula següent:
 
formula
 
 
Encara que aquesta fórmula resulti massa simple, mostra que, sigui quin sigui el nivell de consum, amb qualsevol tecnologia la població multiplica l’ús de recursos, l’espai i els residus, i les altres variables romanen constants. En aquesta línia, la demanda de recursos ha augmentat durant els últims anys, tal com veiem en la taula dinàmica 2.
 

 Taula dinàmica 2. Augment de la demanda dels recursos des de 1950.

 

  • Cereals
    Cereals
    Des de 1950 fins ara la demanda de cereals s’ha triplicat.
  • Aigua
    Aigua
    El consum d’aigua s’ha triplicat.
  • Carn de boví
    Carn de boví
    La demanda de carn de boví i de xai s’ha triplicat.
  • Llenya
    Llenya
    La demanda de llenya s’ha triplicat.
  • Fusta
    Fusta
    La demanda de fusta s’ha triplicat.
  • Combustibles fòssils
    Combustibles fòssils
    L’ús de combustibles fòssils s’ha multiplicat per 6.
  • Paper
    Paper
    L’ús de combustibles fòssils s’ha multiplicat per 6.