Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
1 de 2
Fonaments d'ecologia

1.1. Història de l’ecologia

 
En primer lloc, cal destacar el paper fonamental de precursors com Buffon, amb el famós assaig ‘Historia natural’ (1756); Malthus, amb l’‘Essay on population’ (1798), i, naturalment, Darwin, amb ‘The origin of species by means of natural selection’ (1902), entre altres investigadors.

D’altra banda, una gran part dels primers progressos de l’ecologia deriven dels camps aplicats de l’agricultura, la pesca i la medicina. Per exemple, la lluita contra les plagues d’insectes dels cultius ha estat una font important d’idees.

Després d’una etapa descriptiva (anys 1920-1950), durant la qual es formula la descripció dels patrons de distribució, l’ecologia es comença a consolidar a partir del desenvolupament teòric i d’estudis correlacionals en les dècades de 1950 a 1970. Es fa un fort èmfasi en els processos biològics i les interaccions entre les espècies.

Les dades acumulades durant els últims anys han fet possible una millor comprensió de les interaccions que s’estableixen entre les parts orgàniques i les inertes del planeta. Això és l’origen de la hipòtesi de Gaia de Lovelock (de 1969, encara que es va publicar el 1979), segons la qual la matèria vivent de la Terra i l’aire, els oceans i la superfície formen un sistema complex. Aquest pot ser considerat com un organisme individual capaç de mantenir les condicions que fan possible la vida al nostre planeta.
 
 
Segons la hipòtesi de Gaia, l’atmosfera i la part superficial del planeta Terra es comporten com un tot coherent en què la vida —el seu component característic— s’encarrega d’autoregular les condicions essencials del sistema, com ara la temperatura, la composició química i la salinitat, en el cas dels oceans.
 

Taula dinàmica 3. Homeòstasi. Font: viquipèdia

taula 3