Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
2 de 2
Fonaments d'ecologia

1.2. Nivells d’organització

 
La complexitat de l’ecologia es deu, en part, al fet que aborda diversos nivells d’organització diferents, des del nivell de les poblacions fins al nivell de la biosfera (figures 3 i 4).

Tots els éssers vius tenen una manera de viure que depèn de l’estructura i la fisiologia que tenen, i de l’ambient en el qual viuen. Els materials biològics (proteïnes, lípids, àcids nucleics, etc.) s’integren en la naturalesa en diferents nivells d’organització cada cop més complexos:
 
fig 3
 

Figura 3. Nivells d’organització.

 
L’individu, o organisme, és la unitat funcional essencial de l’ecologia. Cada organisme té un genotip diferent que li confereix propietats i característiques diferents, i que determinen molt la manera com l’organisme respon a l’ambient inanimat i/o interactua amb l’ambient viu que l’envolta.
 
Població. És el conjunt d’organismes de la mateixa espècie que conviuen en un mateix temps i un mateix espai. Constitueixen una unitat evolutiva amb un destí comú. Poden intercanviar les característiques genètiques i comparteixen un passat evolutiu comú.

Comunitats. Són grups de poblacions de diferents espècies que coexisteixen o cohabiten en un mateix temps i un mateix espai, com ara la comunitat del bosc de ribera, la comunitat de microorganismes de les dents, etc.

 

Reconèixer l’existència d’aquests diferents nivells d’organització és important a l’hora de prendre decisions sobre el maneig de recursos naturals. Per exemple, el maneig d’una espècie en perill d’extinció requereix coneixements en l’àmbit de l’organisme (aspectes reproductius, alimentaris, etc.), de la població (taxes de natalitat i de mortalitat) i de la comunitat (interacció amb altres organismes, alimentació, predació...).
 
fig 4

Figura 4. Nivells d’organització de l’ecologia.