Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Fonaments d'ecologia

4. Biodiversitat

 
El planeta Terra acull una gran biodiversitat
 

Taula 8. Com es defineix la biodiversitat

taula 8

 

Taula 9. Tipus de diversitat (1)

taula 9
 
Hi ha dos aspectes fonamentals de la biodiversitat:
 
• Riquesa = nombre d’espècies.

• Abundància relativa de cadascuna.
 
Es dóna un gradient latitudinal en la diversitat d’espècies que disminueix de l’equador als pols.
 
 

Taula 10. El concepte ‘biodiversitat’ en diferents contextos 

taula 10

 

És realment útil la diversitat per als ecosistemes?
 
Les comunitats amb una diversitat elevada són més resistents i més resilients que les que presenten una diversitat baixa. En general, com més diversitat, més quantitat d’informació, la qual cosa dota de més capacitat de resposta els canvis ambientals i, per tant, augmenta l’estabilitat del sistema.
 
La humanitat depèn de la biodiversitat
 
La biodiversitat proporciona béns d’ús directe (aliments, fusta, tèxtils, productes farmacèutics...) i és una font inesgotable d’innovacions. D’altra banda, és una font fonamental per a la indústria farmacèutica:

• Més de 20.000 espècies s’han utilitzat per a finalitats medicinals.
 
• El 41 % dels fàrmacs tenen en els principis actius ingredients derivats d’organismes vius (25 % de plantes, 13 % de microorganismes, 3 % d’animals).
 
• Més del 70 % dels fàrmacs anticancerígens provenen de plantes de les selves tropicals.
 
Una elevada diversitat d’espècies incrementa la producció de biomassa vegetal en les praderies (figura 12), augmenta la resistència de l’arròs a les malalties (figura 13) i fa disminuir el risc d’exposició dels humans a les malalties infeccioses (figura 14). D’altra banda, la biodiversitat és un patrimoni natural, font de valors estètics, espirituals, culturals i recreatius. Alhora, la biodiversitat és el suport de molts serveis ecosistèmics (figura 15), els quals presenten valors indirectes (cicle dels nutrients, formació de sòl, pol·linització, purificació d’aigua, regulació del clima...).
 
fig 12

Figura 12. La diversitat d’espècies incrementa la producció de biomassa vegetal en les praderies. Font: Héctor et al., ‘Science’, (1999), 286, p. 1123-1127.
 

fig 13

Figura 13. La diversitat genètica incrementa la resistència de l’arròs a malalties. Font: Zhu et al., ‘Nature’ 406: 718–722 (2000).

fig 14.1 fig 14.2

Figura 14. La diversitat d’hostes vertebrats fa disminuir el risc d’exposició humana a la malaltia de Lyme. Font: Ostfeld i Keesing, ‘Conservation Biology’ (2000), 14, p. 722–728.

fig 15

Figura 15. Biodiversitat, serveis ecosistèmics i benestar de la humanitat. Font: Millenium Ecosystem Assessment.

 
Les pèrdues de biodiversitat massives són irreversibles, ja que cada espècie és el producte d’una història única, no reproduïble. Segons la paleontologia, després d’un període d’extinció massiva, es van necessitar deu milions d’anys per recuperar els nivells previs de diversitat d’espècies i, òbviament, la nova biodiversitat difereix molt de l’anterior.
 
En la figura 16 s’aprecia el descens acusat en les poblacions de vertebrats (espècies terrestres, d’aigua dolça i marines), calculades a partir de l’índex de població, amb dades des de l’any 1970 fins avui en dia. Amb aquestes dades i les dades del registre fòssil, es generen estimacions bastant pessimistes sobre escenaris futurs (figura 17), en què les extincions tenen una gran rellevància i afecten un nombre significativament més elevat d’espècies.
 
fig 16

Figura 16. Descens de les poblacions de vertebrats.

 

fig 17

Figura 17. Previsions d’extincions massives per al futur. Font: Millennium Ecosystem Assessment.

 
El coneixement de la biodiversitat és un dels grans desafiaments per a la ciència. De fet, la cimera que es va celebrar recentment a Nagoya, COP-10, va elevar la petició per declarar la Dècada de la Biodiversitat.

Coneixem encara molt poc sobre la biodiversitat que hi ha al planeta (figura 18) i, d’altra banda, anem veient que la pèrdua de biodiversitat també es correspon amb un deteriorament de les condicions socioeconòmiques de les comunitats (figura 19). Hem d’aprendre encara moltes coses sobre la manera de gestionar i protegir millor la biodiversitat. Necessitem noves aproximacions per optimitzar els usos múltiples de la biodiversitat, considerant els possibles conflictes.
 
fig 18

Figura 18. Quanta diversitat hi ha a la Terra?

 

fig 19

Figura 19. Mapa de pobresa i pèrdua potencial de la biodiversitat. Mostra el nivell de pobresa (aproximat pel logaritme de l’índex de mortalitat infantil humana) combinat amb el logaritme de registre d’espècies amenaçades de mamífers, ocells i amfibis pel quadrat de la quadrícula de l’u-grau (projecció d’igual àrea de Behrmann). Font: J. D. Sachs et al., ‘Science’ (2009), 325, p. 1502-1503.