Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Economia ambiental i ecològica

5. Les limitacions dels indicadors econòmics convencionals


En la mesura que l'economia convencional s’ha reduït a la crematística, també els indicadors econòmics convencionals són, essencialment, indicadors dels valors de canvi (fluxos i actius de mercat) i no dels valors d'ús (qualitat i característiques del que es produeix ), és a dir, benestar. No només no comptabilitzen una sèrie de valors d'ús que són fonamentals per al benestar, però que no passen pel mercat —les produccions per a l'autoconsum, la reciprocitat, les relacions socials, les relacions familiars, les dinàmiques ecosistèmiques i de la biosfera generadores de valors d'ús fonamentals com ara el cicle de l'aigua, els equilibris climàtics, la reproducció de la biodiversitat, els combustibles fòssils resultants dels processos biològics i geològics, entre altres—, sinó que tampoc tenen en compte la qualitat del que es mesura. Només mesuren una part ínfima de tot el que constitueix la riquesa humana i la vida, de la qual no poden distingir si la renda fa referència a la producció d'un "bé" o d'un “mal”. No distingeixen entre hospitals o bombes, entre el cost de la cura o de l'accident que va provocar el mal que s’ha de guarir. Per al PIB, tant la reconstrucció de les Torres Bessones com la d'un país després d'un huracà sumen, de manera que com més grans siguin les despeses necessàries per arreglar el que s’ha destruït, millor anirà l'economia.
 
 
y cuanto ganan
 

Figura 14. I quan guanyen? Font: elaboració pròpia


En conseqüència, els indicadors econòmics no són indicadors de benestar fiables (encara que es presentin com si ho fossin) i requereixen una sèrie d'ajustos o fins i tot altres tipus d'indicadors perquè tinguin alguna rellevància més enllà de l'estret àmbit de la crematística a què fan referència.