Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Economia ambiental i ecològica

6. L'economia ambiental i la sostenibilitat feble: commensurabilitat i enfocament de l'anàlisi cost-benefici

 
En la seva essència, l'economia ambiental és una extensió del paradigma econòmic convencional, aplicant a béns socials i ambientals el tractament dispensat a l'economia del sector públic. Aposta per complementar l'economia convencional establint instruments de valoració dels costos/beneficis ambientals externalitzats en termes monetaris i, un cop valorats, vol establir els mecanismes més “eficients” per internalitzar-los. L'economia ambiental se centra, d'aquesta manera, en dos àmbits bàsics: el camp de la valoració (estudis d'impacte i de cost ambiental), per al qual utilitza una sèrie d'instruments i metodologies com ara els estudis de cost-benefici, la valoració contingent, la disponibilitat a pagar, etc., i el camp de la política i la gestió ambiental, en què proposa diversos instruments de política fiscal ambiental, constitució de mercats secundaris, etc., amb vista a corregir el mercat.
 
L'objectiu últim d'aquest exercici és fer que el mercat esdevingui una institució eficient en l'assignació dels recursos, en la mesura que els diferents preus dels béns i serveis reflecteixin el seu veritable “cost d'oportunitat” per a la societat com un tot. Si s’aconseguís això, es podrien deixar una altra vegada en mans dels agents econòmics individuals les decisions econòmiques i es recuperaria l’ideari liberal, segons el qual del conjunt de decisions i competència entre els agents individuals en resultaria el benestar col•lectiu. No qüestiona, així, els fonaments ideològics i metodològics bàsics de l'economia convencional, la centralitat de la dimensió monetària (els preus), tant per a la dinàmica com per a la ciència econòmica modernes i la defensa del mercat lliure (tot i que reformat), com el mecanisme més adequat de regulació de la vida econòmica.
 
Metodològicament, això es fonamenta en la creença de la commensurabilitat de valors, és a dir, la idea que les diferents externalitats es poden mesurar en funció d'un criteri crematístic, monetari, comú. Així, encara que es reconeguin les limitacions dels indicadors econòmics i de l'economia convencional (ja que només es considera allò que té un cost-preu de mercat associat), el que s'intenta fer és determinar les externalitats en termes monetaris per, a partir d'aquí, poder internalitzar-les per mitjà de la fiscalitat i/o regulacions i/o els mercats secundaris, i fer que els diferents agents econòmics tinguin en compte aquests costos en el càlcul econòmic a l'hora d'interactuar en el mercat.
 
 
quadre
 

Figura 15. Quadre Costanza: el camp de l'economia ambiental i de l'economia dels recursos.

Font: Costanza, Robert. La Economía Ecológica de la Sostenibilidad – Invertir en Capital Natural.