Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Fonaments d'economia

2. Valor d'ús i valor de canvi

 

En la mesura que el "bon viure" depèn del valor d'ús, l'acumulació de valors de canvi (mesurada pels indicadors de creixement econòmic) o l'obtenció d'un benefici monetari més gran per si mateix no tenen sentit. Per a l'"economia de la vida", el fonamental són els valors d'ús, la utilitat d'un bé o servei, no el seu valor mercantil. Per això, la lògica del valor de canvi ha d'estar subordinada a la del valor d'ús.
 
En aquest sentit, Aristòtil diferenciava entre ‘oikonomía’ i crematística (del grec ‘khrema’, riquesa, possessió, diners).

Per a l'estudi i pràctica de la primera, s'incloïen totes aquelles activitats humanes relacionades amb la transformació dels recursos del nostre entorn (llar) amb vista a la producció i distribució de valors d'ús.
 
El valor de canvi com lògica particular de l'economia només apareix en el mercat (crematística) definida com "l'art i la ciència de l'adquisició". En la mesura que aquesta adquisició visa l'intercanvi de valors d'ús escassos internament en la "llar" a canvi d'aquells que es produeixen en abundància, Aristòtil considerava la crematística part integrant de l'economia. No obstant això, com objectiu en si mateix (simplement acumular més valors de canvi), la crematística es converteix en mer "art de guanyar diners", dissociat del "bonviure". Per basar-se en una lògica radicalment diferent (quantitativa en lloc de qualitativa, il·limitada en lloc de limitada, fi en si mateixa i no més un mitjà) aquesta forma de crematística era considerada per Aristòtil "antinatural" i "moralment inferior" a aquell tipus de crematística que si es subordinada a la lògica oikonómica del "viure i viure bé" (veure figura 3).
 
 
 
 

 aristotil

  

Figura 3. L'economia segons Aristòtil. Font: elaboració pròpia