Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Fonaments d'economia

7. El liberalisme econòmic

 
Totes aquestes transformacions en la forma de concebre i practicar l'economia es legitimen, ideològicament, pel sorgiment del liberalisme econòmic, que, per analogia amb el liberalisme polític que plantejava els drets de llibertat i de sobirania de l'individu d'actuar i decidir en l’arena política, plantejava la llibertat del propietari (sigui com a productor, comerciant o consumidor) de contractar i actuar de manera sobirana en l’arena econòmica.

Això plantejava importants qüestions morals en la mesura que no només els valors culturals col·lectius heretats sinó també els interessos instrumentals individuals eren defensats com a legítims a l'hora d'actuar.

Adam Smith, el pare del liberalisme econòmic i de la ciència econòmica moderna, des de la seva perspectiva de filòsof de la moral tenia una tasca difícil a les mans: com podia justificar que la vida econòmica i social s’organitzés sense cap tipus de directives ètiques i morals, permetent l'explotació de l'home per l'home i la destrucció del medi al servei del benefici privat? Com podia creure i explicar que de la competència entre els egoismes privats podia emergir el bé comú? Com podia explicar que seguint la lògica crematística del valor de canvi s'aconseguia assolir els objectius de l'’oikonomía’, del viure bé, que és el que ell es va proposar fer en escriure la seva investigació sobre l'origen de la riquesa de les nacions?
 
mano invisible
  

Figura 15. Adam Smith, pare del liberalisme econòmic i del concepte de 'mà invisible'. Font: blogspot


Davant d'aquestes qüestions, que xocaven amb la concepció de l'economia clàssica i, entre altres, amb l'ètica cristiana medieval, Adam Smith evoca la famosa imatge de la mà invisible
, un mecanisme suprahumà capaç de convertir la competència privada en col·laboració col·lectiva i l'egoisme privat en virtut pública.

Smith va establir la noció que no cal preocupar-se per determinar els principis ètics que han de regular l'acció individual, sinó simplement crear les condicions institucionals perquè la competència crematística entre els diferents ‘agents econòmics’ es pugui donar en la màxima expressió.

D'aquesta competència —basada únicament en les relacions d'oferta i demanda en el mercat, sense cap altre criteri de caràcter ètic o moral—, n’emergiria per art de màgia de la mà invisible el desenvolupament més beneficiós per a tothom (vegeu la figura 14).

És aquesta la noció que, fins ara, fonamenta ideològicament les polítiques de lliure comerç i de privatització en la mesura que es considera que la competència de mercat promou la innovació, amb menys costos per al consumidor i, de forma genèrica, el desenvolupament, que cada vegada més s’entén en termes de creixement crematístic.
 
liberalismo 
 

Figura 16. Esquema del liberalisme econòmic. Font: elaboració pròpia

 

 

  omc     fmi      banco 
 

 

Figura 17. Logos de diversos organismes financers mundials. Font: les mateixes institucions