Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Gestió de residus industrials

2. Tipologia dels residus industrials

 
 
Prenent en consideració les característiques físiques, químiques i toxicològiques de les substàncies presents en els residus, així com el grau de concentració d’aquestes característiques, la Unió Europea classifica els residus industrials en dues categories (DOCE, 2001):

- Residus perillosos: són residus que, per les característiques tòxiques i perilloses que tenen o pel grau de concentració d’aquestes característiques que presenten, requereixen un tractament específic i un control periòdic dels efectes nocius potencials que comporten. A Catalunya aquests residus s’anomenen ‘residus especials’.
 
- Residus no perillosos: són els residus que no són especials. A Catalunya aquests residus s’anomenen ‘residus no especials’.
 
El gràfic mostra l’evolució temporal que ha experimentat la generació de residus industrials a Catalunya segons les diferents tipologies.
 
 evolució temporal dels residus declarats

 Figura 2. Evolució temporal dels residus declarats a Catalunya.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades estadístiques de l’Agència de Residus de Catalunya

 
Nota dels autors: Fins a l’any 2001 els residus industrials a Catalunya es classificaven en tres categories: especials (E), no especials (NE) i inerts (IN). És per això que en aquest gràfic apareixen tres categories de residus (E, NE, IN) fins a l’any 2001 i a partir d’aquest moment solament apareixen dues categories (E, NE).
Són residus inerts els residus no especials que no experimenten transformacions físiques, químiques o biològiques significatives. Els residus inerts no són residus solubles ni combustibles, ni reaccionen físicament ni químicament de cap altra manera, ni són biodegradables, ni afecten negativament les altres matèries amb les quals entren en contacte de manera que contaminin el medi o perjudiquin la salut humana. La lixiviabilitat total, el contingut de contaminants dels residus i l’ecotoxicitat del lixiviat han de ser insignificants i no han de comportar cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies. Aquesta classificació dels residus industrials en especials, no especials i inerts encara és vàlida a l’efecte de disposició del rebuig.