Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
0 de 1
Gestió de residus industrials

4. Model de gestió de residus industrials a Catalunya

 
En el model actual de gestió de residus a Catalunya hi ha implicats els agents següents:

1. Productor/posseïdor de residus:
 
• S’entén per ‘persona productora’: qualsevol persona, física o jurídica, l’activitat de la qual produeixi residus com a productor o productora inicial, i qualsevol persona, física o jurídica, que efectuï operacions de tractament previ, de barreja o d’un altre tipus que ocasionin un canvi de naturalesa o de composició d’aquests residus.

• S’entén per ‘persona posseïdora’: la persona productora dels residus o la persona física o jurídica que els tingui en possessió i no tingui la condició de gestor o gestora de residus.
 
El productor i el posseïdor de residus tenen l’obligació de:
 
• Designar un responsable de residus que faci d’interlocutor amb l’ARC, que vigili el compliment de la legislació aplicable a la gestió de residus, que promogui l’adopció de tecnologies netes i que porti un registre dels residus que es generen.

• 
Gestionar els residus de conformitat amb la normativa aplicable.

 
 
2. Laboratoris acreditats: laboratoris acreditats/autoritzats per l’ARC a fer operacions de presa de mostres i anàlisis adreçades a determinar les característiques físiques i químiques dels residus.

3. Gestor de residus: persona física o jurídica que emmagatzema, valoritza i/o tracta residus. Les persones gestores han de garantir que les operacions de gestió es duen a terme sense posar en perill la salut de les persones; sense emprar procediments ni mètodes que perjudiquin el medi ambient, que originin riscos per a l’aire, l’aigua o el sòl, la flora i la fauna, o que provoquin molèsties per sorolls i olors, sinó que tinguin un impacte mínim o assumible quant a sorolls i olors i que això sigui quantificable; i sense atemptar contra el paisatge ni contra els espais i els elements especialment protegits.
 
4. Transportistes autoritzats de residus: les persones físiques o jurídiques que duen a terme operacions de recollida i transport de residus industrials dins de Catalunya.

5. Agència de Residus de Catalunya (ARC): organisme públic de control i inspecció. L’Agència de Residus de Catalunya té competències en els residus que es generen a Catalunya i els que es gestionen en el seu àmbit territorial, ja siguin industrials, municipals, sanitaris o agropecuaris, a excepció dels residus radioactius, els provinents d’activitats mineres, els residus d’explotacions agrícoles i ramaderes que no siguin perillosos i que s’utilitzin exclusivament en el marc de l’explotació agrària, els explosius desclassificats, els que es gestionen com a aigua residual i els efluents gasosos.
model de gestió de residus industrials a catalunya

Figura 6. El diagrama mostra el model de gestió de residus en plantes externes a Catalunya. Font: ARC

 

Quan un residu es genera en el si d’una indústria i no es tracta d’un residu assimilable a un de municipal, el productor ha de seguir els passos següents per tal que aquest residu es gestioni correctament a través de plantes externes (gestors autoritzats):

1. Ha de codificar el residu segons el Catàleg europeu de residus (CER).

2. Segons aquesta codificació, ha de classificar el residu en:

— Especial (els que segons el CER tenen un *).
 
— No especial.

3. Si el productor no està d’acord amb la classificació del CER pel que fa al residu en qüestió, pot presentar una analítica duta a terme per un laboratori acreditat per l’ARC per tal que aquesta consideri la reclassificació del residu i en determini la via de gestió més adequada.
 
4. Ha de codificar el residu segons el Catàleg de residus de Catalunya. Aquesta classificació permet determinar quin és el tipus de tractament/valorització més adient per al residu.

5. De totes les possibles vies de gestió que el CRC estipula per al residu, el productor tria com a fórmula majoritària de gestió la valorització del residu.

6. Si el productor del residu no està d’acord amb les opcions de valorització/tractament que apareixen en el CRC per al residu, pot presentar una analítica duta a terme per un laboratori acreditat per l’ARC per tal que aquesta consideri la reclassificació del residu i en determini la via de gestió més adequada.

7. S’ha de posar en contacte amb un gestor autoritzat de residus per tal que valoritzi/tracti el residu en qüestió. L’ARC disposa d’una base de dades consultable en línia en què apareixen les dades de contacte de tots els gestors autoritzats de residus, classificats segons l’autorització (gestors de residus industrials).

8. Si és necessari, s’ha de posar en contacte amb un transportista autoritzat per tal que transporti el residu des del productor fins al gestor. L’ARC disposa d’una base de dades consultable en línia en què apareixen les dades de contacte de tots els transportistes autoritzats de residus, classificats segons la tipologia del residu que s’ha de transportar (transportistes de residus industrials).
 
9. Abans de començar a transportar els residus cap al gestor, ha d’omplir la documentació de control.

Hi ha una altra possibilitat per tal de gestionar correctament un residu i és que aquest pugui considerar-se un subproducte.

Els subproductes
són residus que s’utilitzen com a substituts de productes comercials i/o matèries primeres i que es poden recuperar sense necessitat de sotmetre’ls a operacions de tractament.

Per tal que un residu industrial sigui considerat com un subproducte cal que hi hagi una resolució respecte d’aquesta qüestió per part de l’ARC.
 
Per a més informació sobre els procediments de gestió de residus industrials, vegeu el Manual de gestió de residus industrials‘ publicat per l'ARC i accessible en línia.