Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
1 de 1
Gestió de residus industrials

4.1. Documentació de control

 
Per tal de facilitar la vigilància i el control que ha de dur a terme l’ARC sobre la gestió de residus, els diferents actors implicats en el model de gestió han d’omplir la documentació descrita a continuació.
  
 
Tots els productors de residus industrials han de fer un cop l’any un inventari dels residus que han produït l’any anterior i presentar l’esmentat inventari. En la declaració anual de residus industrials (DARI) el productor ha de fer constar:
 
— Les quantitats referents a matèries primeres i productes auxiliars utilitzats durant l’exercici.
 
— La descripció dels processos productius.
  
— Les quantitats, la tipologia i els tipus de gestió interna i externa que ha patit cadascun dels residus que ha generat l’empresa durant l’exercici. En el cas de la gestió externa, ha de fer constar el nom del gestor i transportista del residu.
 
— La quantitat de residus que es gestionen via subproducte i el nom de l’empresa receptora del subproducte.
 
— La quantitat de residus que l’empresa té emmagatzemats.
 
L’obligació de fer la declaració anual de residus industrials depèn de l’activitat de l’empresa (classificació catalana d’activitats econòmiques, CCAE, equivalent a la CNAE, que és la classificació nacional). En termes generals, segons el Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus (DOGC, 1999), estan obligades a estar inscrites com a productores i a fer la declaració anual de residus industrials totes les empreses que duen a terme una activitat industrial i que tenen processos de fabricació. En canvi, les empreses de serveis i/o comerços no han d’estar inscrites i només han de fer la DARI si tenen una producció anual de residus perillosos superior a deu tones, segons el Reial decret 833/1988.

Al web de la ARC es pot consultar si una empresa que duu a terme una activitat determinada està obligada o no a fer la DARI, segons la CCAE o la descripció en paraules de l’activitat que duu a terme.
 

informeDeclaració anual d'envasos

 
Abans del 31 de març de cada any, els envasadors han d’informar els òrgans competents de la comunitat autònoma on estiguin domiciliats (a Catalunya és l’Agència de Residus de Catalunya) de la quantitat total d’envasos i productes envasats que han fet arribar al mercat nacional durant l’any anterior, i han d’indicar els envasos que són reutilitzables (BOE, 1998).
 
Per tal de facilitar que els envasadors subministrin aquesta informació còmodament i ràpidament, l’Agència de Residus de Catalunya ha elaborat la declaració anual d’envasos (DAE).
 
 
 
 
Per tal de facilitar la vigilància i el control que ha de dur a terme l’ARC sobre les vies de gestió que han patit els residus gestionats al territori de Catalunya, els diferents actors implicats en el model de gestió han d’omplir la documentació descrita a continuació.

- Fitxa d'acceptació (FA): és l’acord normalitzat que, per a cada tipus de residu, s’ha de subscriure entre el productor o posseïdor del residu i l’empresa gestora escollida.

- Full de seguiment (FS):
és el document que ha d’acompanyar cada transport individual de residus al llarg del recorregut.

- Full de seguiment itinerant (FSI):
és el document de transport de residus que permet fer la recollida amb un mateix vehicle i de manera itinerant de fins a un màxim de vint productors o posseïdors de residus. És el document que acompanya els transports itinerants de residus. El full de seguiment itinerant s’ha de formalitzar en els mateixos casos que el full de seguiment quan s’efectuen recollides itinerants de residus, independentment, però, de la quantitat total transportada, excepte en la recollida i el transport itinerant de paper/cartró, ferralla, vidre, plàstic i pinyolada, o sansa, de diferents productors o posseïdors.

- Justificant de recepció de residus (JRR): és l’albarà que lliura el gestor de residus quan rep quantitats inferiors a les especificades en l’annex 1 que no estiguin documentades amb l’FS o l’FI.

- Fitxa de destinació (FD):
és l’acord que s’estableix entre un productor i un destinatari (agricultor o propietari de la terra), perquè un residu sigui aplicat en una determinada parcel·la agrícola. La responsabilitat de formalitzar les fitxes de destinació és del productor i del destinatari receptor (agricultor o propietari de la terra).

- Full de seguiment d’aplicació agrícola (FSA): és el document que acompanya cada transport de residus orgànics destinats a sòls agrícoles. La formalització de l’FSA és responsabilitat del productor o el posseïdor del residu.
 

El diagrama següent, sobre la presa de decisions, mostra la documentació necessària en cada cas.

 documentació per la traçabilitat.

Figura 7. Diagrama de decisons. Font: elaboració pròpia

 

Nota: L’annex 1 i l’annex 2 fan referència als annexos del Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus (DOGC, 1999).