Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
1 de 5
Gestió de residus municipals

7.1. Incineració del rebuig – valorització energètica

 
El rebuig dels residus municipals conté alguns materials amb un poder calorífic considerable. Són, bàsicament, la matèria orgànica estabilitzada (rebuig del tractament anaeròbic) i plàstics residuals diversos (part del rebuig del tractament mecànic). El contingut calorífic del rebuig es pot aprofitar en els processos tèrmics d’incineració, de piròlisi o de gasificació. A la pràctica, la incineració és gairebé l’únic procés tèrmic aplicat als residus municipals.
 
Definició d’incineració

“La incineració és un mètode de disposició de residus que implica la combustió d’aquests” (Eurostat, 2010).
 
Incineració i recuperació energètica

A la pràctica, a Europa la incineració de residus municipals es fa amb aprofitament energètic, normalment com a generació d’energia elèctrica. Segons la Directiva marc de residus, un procés d’incineració de residus municipals es considera valorització energètica si compleix certs requisits energètics. Aquests requisits, de manera simplificada, impliquen que s’alliberi com a mínim un 65-70 % del poder calorífic dels residus, condició que una incineradora moderna compleix de sobres. Només una fracció d’aquesta calor alliberada es converteix en electricitat.
 
Procés d’incineració

El diagrama adjunt correspon a una incineradora de residus especials. Les condicions de combustió són més severes i el procés de depuració de gasos, normalment, més intens que en una incineradora de residus municipals. Tanmateix, els processos bàsics són els mateixos, amb la particularitat que els residus municipals entren sempre en estat sòlid a la incineradora.
 
Els residus municipals en massa passen per una fossa de recepció, des d’on una grua pop els introdueix al forn de combustió de graelles. Per la part inferior s’introdueix aire primari i, posteriorment, aire secundari. El forn de combustió està associat a la caldera de vapor, la qual alimenta el turboalternador que genera l’electricitat. Per la part inferior del forn es recullen els residus sòlids de la combustió (escòries). Després, els gasos de combustió passen per un sistema de depuració de gasos que normalment ocupa més de la meitat de la instal·lació. Els esquemes de depuració són força variables, però normalment inclouen:

- Sistema de rentatge de gasos àcids (humit o semisec).

- Adsorció o destrucció de productes de combustió incompleta (dioxines, furans i altres): adsorció amb carbó activat en pols, catalitzadors, postcombustió amb gas natural.

- Poden incloure sistemes addicionals de reducció d’òxids de nitrogen, mitjançant la injecció d’urea o amoníac al forn, o bé sistemes amb amoníac i catalitzador sòlid.

- Captació de partícules de cendres mitjançant electrofiltres o filtres de mànegues.
 
Un altre punt important és la gestió adequada dels residus sòlids i de les aigües residuals.
 
Diagrama

Estudieu amb atenció el diagrama de flux adjunt, corresponent a una incineradora de residus especials. Podeu veure la figura animada i les explicacions d’aquest diagrama al web de l’Agència Catalana de Residus.
 
incineracio
 

Figura 23. Esquema de la planta d'incineració de residus especials. Font: Agència Catalana de Residus.