Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
3 de 5
Gestió de residus municipals

7.3. Deposició controlada

 
La deposició controlada és un sistema d’emmagatzematge del rebuig dels residus (ARC, 2009), un emmagatzematge ambientalment correcte del rebuig. La instal·lació on es fa la deposició controlada és un 'dipòsit controlat'.
 
Definició de dipòsit controlat

Segons la Llei reguladora de residus del Parlament de Catalunya (Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol):

Dipòsit controlat: la instal·lació de disposició del rebuig dels residus que s’utilitza per a la seva deposició controlada en la superfície o sota terra.
 
El terme 'abocador controlat' se segueix utilitzant força amb el mateix significat i figura a la base de dades del TERMCAT.

Els dipòsits controlats abans de la gestió integral dels residus


Abans de la implantació de la recollida selectiva, el tractament mecànic de la fracció i el tractament biològic de la fracció orgànica, els dipòsits controlats rebien fins al 100 % dels residus municipals generats. Per tant, la fracció orgànica, que llavors representava més del 50 % de les escombraries, fermentava per via anaeròbica i emetia fluxos importants de metà a l’atmosfera. De fet, el 29 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del municipi de Barcelona corresponien a les emissions de l’abocador del Garraf (Baldasano, 1995). Aquesta situació encara afecta els dipòsits actuals, a causa del fet que l’emissió de biogàs es perllonga durant anys. Igualment, la situació es presenta als països en desenvolupament, que encara no han posat en marxa sistemes de separació i gestió de fracció orgànica.
 
Restricció de la deposició de la fracció orgànica

La Unió Europea va acordar la supressió progressiva de la deposició de la fracció orgànica dels residus als dipòsits controlats. Avui dia, a les poblacions que disposen de gestió específica de la fracció orgànica (que inclou el tractament mecànic i biològic de la fracció ‘resta’), el contingut de matèria orgànica en el rebuig mecànic és mínim i el rebuig orgànic té un potencial d’emissió molt baix. Per aquest motiu, els dipòsits no han de ser en el futur grans emissors de biogàs ni han de generar gaires lixiviats. Això permet dipositar bales de rebuig plastificades als nous dipòsits.