Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
3 de 3
Impacte ambiental

5.3. Mètode Batelle-Columbus

 
Proporciona un sistema per avaluar l’impacte global d’un projecte. Compara la importància relativa dels impactes amb un sistema d’estandardització, d’assignació de pesos i d’agregació per obtenir un índex global per a cada alternativa.
 
Procediment
 
Aspectes preliminars
El primer que ha d’aconseguir un EIA és credibilitat:
 
Prestigi, qualitat i independència de l’equip redactor.
Participació pública vertadera i transparent.
Rigor, qualitat i fiabilitat de la metodologia utilitzada.
 
Objectius
L’objectiu principal a l’hora d’elaborar un EIA és estudiar l’impacte que ocasionarà en el medi ambient la posada en marxa d’un projecte, una obra o una activitat.
 
També es pretén que serveixi per indicar les possibles mesures correctores o minimitzadores dels efectes d’aquest impacte.
 
Tot EIA s’ha d’adequar al marc legal.
L’objectiu principal és evitar errors i deterioraments ambientals que resulten costosos de corregir posteriorment (val més curar-se amb salut).
 
  EIA procés d’anàlisi encaminat a: 
 
Identificar
 
Predir
 
  Interpretar        
Valorar
 
Prevenir
 
  
  L'efecte d'un pla o projecte sobre el media    ambient interpretat en termes de salut i benestar humans
 
Qualsevol EIA ha de cobrir aquests requisits.
 
Estructura general d’un EIA:
 
1. Anàlisi del projecte i alternatives.
2. Descripció del medi.
3. Detecció o identificació dels impactes.
4. Caracterització del impactes.
5. Avaluació dels impactes.
6. Predicció de la magnitud.
7. Valoració quantitativa.
8. Definició de les mesures correctores.
9. Pla de vigilància ambiental.
10. Document de síntesi.
11. Procés de participació pública.
12. Emissió de l’informe final.
13. Decisió de l’òrgan competent.
 
 
Anàlisi del projecte i alternatives
 
Cal fer una anàlisi general del projecte. Aquesta anàlisi ha d’incloure una visió genèrica del projecte i de la interacció d’aquest amb el medi, i ha de considerar les àrees afectades i totes les alternatives proposades. Per això, cal una cartografia detallada, informació concreta dels materials usats per a la construcció i el funcionament del projecte, els consums, les emissions, els productes... També és interessant preveure les possibles ampliacions i és necessari preveure l’abandó i el desmantellament de les instal·lacions. Evidentment, cal que totes les previsions s’ajustin a la legalitat.
 
Aquesta anàlisi ha d’incloure tots els elements i les accions que generen impactes en la fase de construcció, la fase d’explotació i la fase de desmantellament o cessament de l’activitat.
 
 
Per determinar-ne el nombre més gran possible, cal desglossar de manera sistemàtica el projecte en accions elementals en funció de la capacitat de generar impactes. S’obté una llista d’elements, la localització geogràfica i temporal de cadascun, i, en la mesura que és possible, la caracterització quantitativa de cadascun (moviments de terres, volums abocats, restriccions en les comunicacions, generació de sorolls, emissió de contaminants, ocupació del sòl, generació de residus, etc.).
 
 
En el cas que el projecte plantegi diferents alternatives, aquest procés s’ha de seguir en cadascuna.

Les possibles alternatives depenen del tipus de projecte:

• D’ubicació en el territori.

• De corredors o traçats.

• De processos (operacionals, industrials...).

L’estudi ha de desenvolupar totes les alternatives possibles, ha de caracteritzar l’impacte de cadascuna i ha d’assenyalar i justificar l’alternativa escollida, a través dels mètodes d’avaluació dels impactes que es descriuran més endavant.
  
Descripció del medi
 
S’entén com a tal l’inventari ambiental de l’entorn potencialment afectat pel projecte, el context social i l’econòmic. El fet de conèixer l’estat preoperacional i de disposar d’una predicció del futur de l’activitat ofereix una base a partir de la qual es ponderen els impactes produïts per les accions del projecte.
 
Cal establir uns límits d’afectació, que segurament són diferents per a cada factor.
 
S’ha de definir l’estat del medi abans d’iniciar el projecte per saber com afectarà el medi. Per fer-ho, s’inventarien tots els factors que poden ser afectats per les activitats del projecte: medi físic i socioeconòmic.
 
És bàsic determinar prèviament quins factors ambientals s’estudiaran i el nivell de detall de la investigació per a cadascun.
 
L’estudi que s’ha de fer del medi ha d’incloure treballs de camp acurats i elaborats específicament per al projecte, d’abast territorial delimitat, i han d’identificar i descriure els elements que seran especialment afectats com a conseqüència. Per exemple, espècies de flora protegides, hàbitats d’interès comunitari, formacions vegetals amb risc d’incendi, fauna protegida, cursos d’aigua, formacions geològiques, etc.
 
L’estudi s’ha de dur a terme de manera que permeti representar cartogràficament el màxim nombre de factors ambientals possible i actualitzar i/o reciclar les dades.
 
Els continguts estan especificats en l’art. 2 del Decret 114/1988 i, de manera estructurada, són:
 
 
— Medi físic
• Àmbit territorial.
• Clima.
• Geologia i geomorfologia.
• Edafologia.
• Aigües (superficials i subterrànies).
• Atmosfera.
• Processos.
 
— Medi biològic
• Flora.
• Vegetació.
• Fauna.
• Ecosistemes.

— Medi humà
• Paisatge.
• Soroll.
• Recursos científics i culturals.
• Usos del sòl.
• Demografia.
• Activitat econòmica.

— Estructura territorial
 

Detecció o identificació dels impactes
 
Per identificar els impactes cal:
 
• Conèixer el projecte i les alternatives.
• Conèixer el medi en què es desenvoluparà.
• Establir la relació entre els impactes.
 
D’acord amb això, s’ha d’analitzar el projecte i s’han d’identificar les accions que poden produir impactes; també cal estudiar l’entorn afectat per identificar els factors del medi que presumiblement seran alterats per aquestes accions (punt anterior). De la combinació de les dues informacions s’obtenen els impactes o efectes del projecte. Hi ha diverses metodologies, com ara combinar les accions i els factors del medi, construir gràfics de relació causa-efecte, etc.
 
A l’hora d’analitzar el projecte, és important dividir-lo en parts per detectar millor les accions o causes que desencadenen l’impacte. Un exemple és:
 
Fase de construcció.
— Fase de funcionament.
 Fase d’abandó o desmantellament.
 
 
Caracterització dels impactes
 
Els efectes detectats s’han de descriure i caracteritzar amb els conceptes que estableix el Reial decret 1131/1988, que distingeix els efectes següents:

• Mínim o notable.
• Positiu o negatiu.
• Directe o indirecte.
• Simple, acumulatiu o sinèrgic.
• A curt, a mitjà o a llarg terminis.
• Temporal o permanent.
• Reversible o irreversible.
• Recuperable o irrecuperable.
• Periòdic o irregular.
• Continu o discontinu.

Per caracteritzar els impactes segons aquesta llista, cal explicar-ne i descriure’n els efectes perquè s’entengui i es comprengui tant com s’originen com les conseqüències que poden causar.

Avaluació i valoració dels impactes
 
Coneguts els impactes i caracteritzats els efectes que provoquen, s’han de valorar qualitativament o quantitativament segons les necessitats i les possibilitats. En qualsevol cas, s’ha de definir la magnitud de l’impacte, ja sigui positiva o negativa, i s’ha de classificar d’acord amb el Reial decret 1131/1988, com ara:
 
• Compatible.
• Moderat.
• Sever.
• Crític.
 
A banda d’avaluar els impactes concrets de les accions, s’ha de valorar amb aquests mateixos conceptes l’impacte
global del projecte:
 
 
• La magnitud de l’impacte del projecte és positiva si la valoració global és compatible, moderada o severa. En aquest cas, el projecte es pot dur a terme.

• La magnitud de l’impacte del projecte és negativa i, per tant, el projecte no es pot dur a terme si la valoració global d’aquest és crítica.
 
 
Per avaluar els impactes, hi ha diferents metodologies. Cal dir que moltes són metodologies desenvolupades per a projectes concrets i, per tant, és complicat generalitzar-les. Una de les més usades és la construcció de matrius causa-efecte (matriu de Leopold):
matriu
 
Aquesta matriu permet identificar, prevenir i comunicar els efectes del projecte en el medi.
 
A partir d’aquí, cal identificar les causes dels impactes (accions que causen impactes) i els factors ambientals susceptibles de rebre impactes.
 
Aleshores, construïm una matriu d’importància per tenir una idea de l’efecte de cada acció en els factors ambientals.

Per fer la matriu d’importància, cal valorar la importància segons una fórmula que hem de definir, però que aproximadament ha de ser:

 
Importància= ± [3I + 2E + M + P + R]
 
SIGNE
 
— Impacte beneficiós:    +1
Impacte perjudicial:   –1
INTENSITAT (I)
    Destrucció
Baixa          1
Mitjana        2
Alta            4 
Molt alta      8
Total          16
EXTENSIÓ (E)
(Àrea d’influència)
Puntual            1
Parcial              2
Extensa           4
— Total               8
— Crítica          < 8
MOMENT (M)
(ti –t0)
— A llarg termini        1
— A mitjà termini       2
Immediat              4
Crític                   (+1, +4)
PERSISTÈNCIA (P)
(Permanència de l’efecte)
 Fugaç            1
 Temporal       2
 Pertinaç         4
 Permanent       8
REVERSIVILITAT (R)
(Reconstrucció)
A curt termini           1
A mitjà termini          2
A llarg termini           4
Irreversible               8
Irrecuperable            20
 
 
La suma de I per columnes identifica les accions més agressives i la suma de I per files assenyala els factors més afectats.
 
A partir d’aquí depurem la matriu (o sigui, la simplifiquem) traient-ne les caselles de combinació amb efectes poc rellevants, les d’efectes molt importants i les no quantificables amb cap indicador.
 
Els efectes poc rellevants s’ignoren a partir d’aquest moment; els molt importants i els no quantificables es tracten a part.
 
A partir d’aquesta matriu, comencem a elaborar l’AIA quantitativa. Aquí cal buscar una unitat de mesura per a cada factor ambiental ([P] per a la quantitat de fosfats a l’aigua, l’índex ICA per mesurar la qualitat global de l’aigua...). Llavors quantifiquem aquestes unitats per a cada cas.
 
Ara tenim una quantificació d’impacte respecte de cada factor, però no podem establir comparacions, ja que cada un s’expressa en una unitat diferent. Llavors cal aplicar una funció de transformació per tenir totes les dades en les mateixes unitats. Les unitats que s’utilitzen són les unitats de qualitat ambiental (CA), que tenen una valor entre 0 i 1: 0 és desfavorable i 1, molt favorable. La funció de transformació és diferent per a cada impacte i pot no ser exactament igual per a cada projecte; per tant, tot i que hi ha funcions de transformació tipus, cal comprovar que s’adapten al nostre projecte i que són vàlides.
 
Una vegada aplicades totes les funcions de transformació, cal establir una ponderació dels factors ambientals per establir en quins és més greu incidir i en quins no ho és tant. A partir d’aquí, ja podem comparar els diferents impactes en els factors i veure quins són els factors ambientals més afectats pel projecte i en els quals hem d’incidir per millorar l’impacte ambiental d’aquest. Així, es poden establir una sèrie de mesures correctores per pal·liar aquests impactes.
 
Les mesures correctores són les modificacions o incorporacions que es fan a un projecte per evitar, reduir, modificar o compensar l’efecte del projecte en el medi ambient, i adequar-lo a les oportunitats que ofereix el medi per assegurar-ne l’èxit.
 
Les mesures que es proposin han de ser tècnicament factibles i econòmicament viables, i s’han d’adequar a la tipologia dels impactes i a les diferents fases del projecte.
 
Les mesures correctores han d’estar pressupostades i s’han d’incorporar al mateix projecte com a noves unitats d’obra, amb la partida pressupostària corresponent, o en el plec de condicions.
 
Les mesures correctores són protectores del medi (eviten l’impacte en el medi), curatives (redueixen o modifiquen l’efecte de l’impacte) o compensatòries (compensen un impacte amb altres efectes de signe positiu).
 
Les mesures correctores es complementen amb un informe econòmic que permet valorar millor si són viables o no.
  
Pla de vigilància ambiental
 
 
El pla de vigilància ambiental (PVA) és un document que cal elaborar d’acord amb el Reial decret 1131/1988 i que planifica les tasques de recollida de dades i l’organització de la informació necessària per estudiar l’evolució dels impactes ambientals en totes les fases del projecte. Es materialitza en un treball intensiu i eficaç a peu d’obra a càrrec de l’equip de vigilància.
 
Els punts objecte de vigilància són:
 
• Comprovar la natura i la magnitud dels impactes previstos.
• Assegurar la introducció correcta i el grau d’eficàcia de les mesures preventives, correctores i compensatòries incloses en el projecte i en l’AIA.
• Mesurar els impactes residuals la correcció dels quals no sigui possible, tot comparant-los amb els impactes per als quals l’EIA preveu aplicar correccions.
• Mesurar altres impactes no previstos i que puguin aparèixer després de l’execució del projecte, i definir les mesures correctores que cal aplicar.
 
 
El promotor ha de portar a terme el pla de vigilància ambiental o bé directament o bé a través d’empreses especialitzades, i ha d’informar periòdicament l’Administració competent dels resultats obtinguts.
 
En teoria, el PVA serveix per:
 
• Informar l’òrgan administratiu responsable dels aspectes del medi ambient i/o del projecte que han de ser objecte de vigilància (òrgan substantiu).
• Oferir a aquest òrgan un mètode sistemàtic per dur a terme la vigilància d’una manera eficaç.
 
 Document de síntesi
 
Amb els resultats de la matriu, redactem un informe final en què explicitem els factors més afectats i les accions que més afecten, amb les possibles mesures correctores. Aquí no hem d’oblidar de parlar específicament dels impactes que no hem considerat en la matriu perquè eren molt importants i que hem de valorar de manera independent.
 
El document de síntesi és un resum de l’EIA, que ha de ser entenedor, s’ha de poder llegir independentment de l’EIA i ha de tenir uns continguts mínims essencials. Aquest capítol ha de tenir un format independent de la resta de l’estudi d’impacte ambiental i ha de ser fàcil de consultar.
 
 
Un objectiu fonamental de l’AIA és informar la societat del cost ambiental del projecte. Atès el caràcter ampli i complex de l’estudi, és imprescindible elaborar un document de síntesi capaç de transmetre’n els resultats de manera clara, concisa i fiable als no especialistes. Això és indispensable perquè tingui èxit el procés d’informació pública.
 
Ha d’estar redactat en un llenguatge senzill i clar, ha de ser progressiu pel que fa a l’exposició i ha d’evitar termes tècnics difícilment comprensibles per al públic en general.

 Perquè sigui comprensible independentment de l’EIA, ha de contenir la informació següent:
 
• Discussió de l’actuació proposada.
• Conclusions relatives a la viabilitat de les actuacions proposades.
• Conclusions relatives a l’examen i l’elecció de les diferents alternatives.
• Impactes probables que requereixen un estudi més aprofundit i/o un seguiment.
• Impactes principals.
• Impactes que no poden evitar-se.
• Proposta de mesures correctores i el programa de vigilància ambiental, tant en la fase d’execució de l’activitat com en la de funcionament.
• Opinió sobre el projecte entre la població afectada.
• Plànols principals.

Procés de participació pública
 
A partir d’aquí, presentem l’informe a l’Administració, que el sotmet a exposició pública, el valora i, finalment, emet la decisió sobre si el projecte es pot portar a terme o no des del punt de vista mediambiental. 
 
 
Declaració d'impacte ambiental.
 
Decisió de l'òrgan competent
 
És el pronunciament de l’autoritat competent en medi ambient en què es determina, respecte dels aspectes ambientals previsibles, la conveniència o no de dur a terme l’activitat projectada i, si es pot dur a terme, les condicions que han d’establir-se amb l’objectiu de protegir adequadament el medi ambient i els recursos naturals. Es publica en els diaris oficials en forma d’edicte.
 
 
Tipus d’avaluacions d’impacte
 
Informe mediambiental: cinclou consideracions ambientals i les mesures correctores corresponents. No forma part d’una AIA (és un annex).
 
Avaluació preliminar: s’hi identifiquen i s’hi valoren els impactes.
 
Avaluació simplificada: valora l’impacte de manera numèrica i senzilla, i descriu criteris i barems.
 
Avaluació detallada: inclou una ponderació i una avaluació globals. També aporta un document de síntesi.