Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
0 de 3
Introducció a l'estat del món

11. Petjada ecològica

 
La petjada ecològica és un índex ambiental de caràcter integrador de l’impacte d’una comunitat humana, ciutat, regió o país en l’entorn.

Mathis Wackernagel i William Rees, de la Universitat de la Columbia Britànica, varen definir, l'any 1995, la petjada ecològica (‘footprint’ o ‘ecological footprint’) com
l'àrea de territori ecològicament productiu (conreus, pastures, boscos o ecosistema aquàtic) necessària per generar els recursos que consumim i per assimilar (absorbir o inertitzar) els residus que genera una població definida amb un nivell de vida específic indefinidament, sigui on sigui aquesta àrea.
 
 
mathis w          williaam r
 
Figura 69. Mathis Wackernagel (esquerra) i William Rees (dreta), de la Universitat de la Columbia Britànica, varen definir per primer cop l'any 1995 el concepte de petjada ecològica. Font: treehugger.com (esquerra) i Iowa State University (dreta)
 
 
Posem un exemple: si jo menjo cada any 50 kg de tomàquets, per calcular la meva petjada ecològica cal que consideri la superfície d'hort necessària per produir-los, juntament amb la superfície de pastures per produir els quilos de carn que menjo (o la superfície de conreu necessària per produir els pinsos), juntament amb la superfície de bosc necessària per produir el paper que consumeixo a l'any, juntament amb la superfície de bosc necessària per fixar les meves emissions de CO2, més la superfície d'abocador on van a parar el meus residus, etc., i així amb tots els materials que consumeixo a l'any i els residus que genero. La petjada s'expressa habitualment en hectàrees/habitant/any i la seva aplicació és possible a tots els àmbits: país, regió, ciutat, poble, esdeveniment (congrés, seminari...), habitatge o fins i tot a títol individual.
 
 
 
petjada humana

Figura 70. Petjada ecològica. Font: IES Vidreres
 
 
 
La filosofia del càlcul de la petjada ecològica parteix dels aspectes següents:

- Per produir qualsevol producte, independentment del tipus de tecnologia utilitzada, necessitem un flux de materials i energia, produït en darrer terme per sistemes ecològics.

- Necessitem sistemes ecològics per absorbir els residus generats durant el procés de producció i l'ús de productes finals.

- Ocupem espai amb infraestructures, habitatges, equipaments, etc., amb la qual cosa reduïm les superfícies d'ecosistemes productius.

Malgrat que aquest índex integra diversos impactes, cal tenir presents, entre altres, els aspectes 
següents, que subestimen l'impacte ambiental real:

- No es comptabilitzen alguns impactes, especialment de caràcter qualitatiu, com són la contaminació del sòl, la contaminació de l'aigua, l'erosió, la contaminació atmosfèrica (llevat del CO2), la pèrdua de biodiversitat o l'afectació al paisatge.

- S'assumeix que les pràctiques en els sectors agrícola, ramader i forestal són sostenibles, és a dir, que la productivitat del sòl no disminueix amb el temps. Òbviament, segons les tècniques agrícoles la productivitat pot disminuir, a causa, entre altres coses, de l'erosió, la contaminació, etc.

- No es té en compte l'impacte associat a l'ús de l'aigua.

 

 
L'èxit d'aquest índex es basa en la seva senzillesa, la qual cosa fa que el gran públic el pugui entendre fàcilment.

Si diem que la petjada ecològica és de 5 ha, vol dir que cal una superfície de 5 illes de cases de Barcelona o 5 camps de futbol per produir els recursos que es consumeixen i absorbir els residus que es generen.
 
Associat al concepte de petjada ecològica, sorgeix també el del dia del sobrepassament