Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
1 de 3
Introducció a l'estat del món

11.1 Com es calcula?


La metodologia de càlcul de la petjada ecològica es basa en l'estimació de la superfície necessària per satisfer els consums associats a l'alimentació, els productes forestals, la despesa energètica i l’ocupació directa del terreny. Per a aquests consums es requereixen superfícies productives, que es divideixen segons que es mostra a la taula següent:

 

 

SUPERFÍCIE

                                                          DEFINICIÓ
Conreus
 
   Superfícies amb activitat agrícola i que constitueixen la terra més productiva
   ecològicament parlant, ja que és on hi ha una major producció neta de biomassa
   utilitzable per les comunitats humanes
 
Pastures
 
   Espais que s'empren per a la pastura del bestiar, en general considerablement
   menys productius que els agrícoles.
 
Boscos
 
   Superfícies forestals, ja siguin naturals o repoblades, però sempre en explotació.
 
Mar productiu
 
   Superfícies marines en les quals hi ha una producció biològica mínima perquè
   la pugui aprofitar la societat humana.
 
 
Superfície artificialitzada
 
    Àrees urbanes i ocupades per infraestructures.
 Àrea d'absorció de CO2
 
   Superfícies de bosc necessàries per absorbir les emissions de CO2
   derivades del consum de combustibles fòssils per a la producció d'energia.
 

 

Figura 71. Elements utilitzats en el càlcul de la petjada ecològica

 

La petjada ecològica s'expressa habitualment en hectàrees per habitant i any si realitzem el càlcul per un habitant, o bé en hectàrees si el càlcul fa referència al conjunt de la comunitat estudiada.
 
 
petjada 3
 
 Figura 72. Font: aprendosobremedioambiente
 

Per calcular aquestes superfícies, es fan dos passos:

1. Comptabilitzar el consum de les diferents categories en unitats físiques
. Si no hi ha dades directes de consum, hom estima els consums de cada producte amb l'expressió següent: 
 
CONSUM = PRODUCCIÓ  EXPORTACIÓ + IMPORTACIÓ
 
2. Transformar aquests consums en superfície biològica productiva apropiada a través dels índexs de productivitat. Això equival a calcular la superfície necessària per satisfer el consum mitjà per habitant d'un producte determinat. Per això hom utilitza valors de productivitat:
 
PETJADA ECOLÒGICA = CONSUM / PRODUCTIVITAT
 
Els valors de productivitat poden fer referència a l’escala global o bé es poden calcular específicament per a un territori determinat i tenir en compte la tecnologia usada i el rendiment de la terra.
En el cas de l‘àrea d'absorció de CO2, aquest s'obté a partir del consum total d'energia, tant el directe com el que s’associa a la producció i distribució dels béns i serveis consumits, dividit per la capacitat de fixació de CO2 de la superfície forestal.

Un cop estimat el valor de la petjada ecològica, es calculen les superfícies reals de cada tipologia de terreny productiu disponibles en l’àmbit territorial d'estudi. La suma de tots aquests factors és la biocapacitat i s'expressa en hectàrees per habitant.

Hom defineix la biocapacidad d'un territori com la disponibilitat de superfície biològicament productiva segúons categories (conreusu, pastures, mar productii i boscos) expresada en termes absoluts (ha) o per càpita (ha/cap).

La comparació entre els valors de la petjada ecològica i la biocapacitat permet conèixer el grau de dèficit o superàvit ecològic existent en l'àmbit d'estudi. Si el valor de la petjada ecològica està por sobre de la capacitat de càrrega local, la regió té un dèficit ecològic. Si, al contrari, la capacitat de càrrega és igual o superior que la petjada ecològica, la regió disposa d'excedent ecològic, sempre tenint en compte les limitacions de l‘indicador.

El dèficit ecològico indica si un país o regió disposa d'excedents ecològics, o bé si consumeix més recursos dels que disposa. En aquest cas, indica que la comunitat se està apropiant de superficies  de fora del seu territori, o bé que està hipotecant i fent ús de superfícies de les futures generacions.
 
En el marc de la sostenibilitat, des de la perspectiva nacional o regional l’objectiu final d'una societat hauria de ser tenir una petjada ecològica que no sobrepassés la seva biocapacitat i, per tant, que el dèficit ecològic fos zero.