Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
3 de 3
Introducció a l'estat del món

11.3 La petjada ecològica d'Espanya i Catalunya

 

La petjada ecològica d'Espanya

 
La petjada ecològica de l'espanyol mig es va situar, l'any 2005, en unes 6,4 hectàrees globals de territori productiu anuals per satisfer-ne el consum i absorbir-ne els residus.
 
Aquest índex presenta un augment del 19 % entre 1995 i 2005, la qual cosa vol dir que s'ha passat de les 5,4 hectàrees del 1995 a les 6,4 hectàrees del 2005. El ritme mitjà de creixement de la petjada en aquests deu anys ha estat de 0,1 hectàrees per any, és a dir, 2,7 metres quadrats diaris per persona, equivalent a un increment diari aproximat en el conjunt de l'Estat de 12.000 camps de futbol.

 

evolucio petjada españa
 
Figura 78. Evolució de la petjada ecològica espanyola per components. Font:


Hom observa un creixement especialment notable en el quinquenni 1995-2000. Entre 2000 i 2005 es manifesta un cert alentiment del creixement, propiciat probablement per l'increment de la població estadística causada pels processos de regularització de la població immigrada.

Els components de petjada més rellevants són els associats als consums energètics, que suposen l'any 2005 el 68 % de la petjada i han passat de 3,3 a 4,3 ha/hab. entre els anys 1995 i 2005.

La biocapacitat disponible és d’unes 2,6 hectàrees de territori productiu mesurat en hectàrees globals per habitant i any. Aquesta xifra és superior al repartiment de biocapacitat global, és a dir, la que resulta de dividir la biocapacitat global pel total dels habitants del planeta, que es xifrava aquest mateix any en unes 1,8 hectàrees.
 
El dèficit ecològic espanyol assoleix l'any 2005 un valor molt proper a les 4 ha/hab., que suposa al voltant de 175.000.000 hectàrees globals i equival a un augment del 40 % entre els anys 1995 i 2005.
 
L'any 2005 la petjada ecològica espanyola era 2,6 vegades superior a la biocapacitat disponible en hectàrees globals. Dit d'una altra manera, calen quasi 3 espanyes per mantenir el nivell de vida i la població actual.

La petjada ecològica espanyola és elevada i ocupa un dels primers llocs dels països europeus. La tendència manifesta clarament una evolució molt negativa d'aquest índex sintètic (petjada ecològica) i encara més del dèficit ecològic corresponent, que s'ha incrementat de 2,5 a 4 hectàrees aproximadament en un període de tan sols 15 anys, la qual cosa suposa un increment de quasi el 55 %.
 
Això vol dir que, en termes d'ecoeficiència del sistema socioeconòmic, Espanya presenta una evolució negativa. En general necessitem molts més recursos que els nostres veïns europeus per proveir la població d'un nivell de vida equiparable.
 
deficit español por comunidades
 

Figura 79. Dèficit ecològic per comunitats autònomes. Font: Observatorio de la Sostenibilidad en España

 
 
Si hom té present el repartiment global de la biocapacitat mundial, que se situa en unes 1,78 hectàrees per habitant, el resultat és que, si tots els habitants del món consumissin com l'espanyol mitjà, caldrien 2,5 planetes, a més de l'actual, buits d'habitants. En definitiva, el nostre nivell de vida no és exportable a la resta de la humanitat.

 

 

La petjada ecològica de Catalunya

 
 
El càlcul que ha dut a terme Relea i Prat utilitzant el mètode de Wackernagel i Rees va indicar que la petjada ecològica de Catalunya era, l'any 1996, de 3,26 hectàrees per habitant, mentre que la corresponent a la ciutat de Barcelona era de 3,23 hectàrees per habitant, és a dir, lleugerament més petita.

L’actualització realitzada l’any 2003 per X. Mayor, V. Quintana i R. Belmonte aporta un valor superior al calculat l’any 1998: 3,92 hectàrees per habitant.

En termes absoluts (és a dir, sense dividir la superfície necessària pel nombre d’habitants), s’observa com el valor de la petjada ecològica catalana ha passat de 6,19 a 7,77 vegades la superfície de Catalunya en aquest interval de temps.

 
 taula petjada
 

Figura 80. Producció (exportació i importació) i consum per a cada categoria de recursos segons el mètode proposat per Wackernagel i Rees. Font: Mayor, X.; Quintana, V.; Belmonte, R. 'Aproximació a la petjada ecològica de Catalunya'. 'Documents de Recerca 7'. Generalitat de Catalunya. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, 2005

 
 
A la figura 83 es pot veure la distribució de la petjada ecològica catalana l'any 2005 per categories. Com es pot comprovar, el 51 % correspon a l'espai per a la producció d'aliments i el 40 % al consum d'energia. Els autors de l'informe varen fer un càlcul posterior rectificat de la petjada incorporant-hi alguns aspectes que no inclou la metodologia tradicional proposada per Wackernagel i Rees, amb la qual cosa passava a 5,15 ha/hab./any.
 
 petjada catalunya per categories

Figura 81. Valor de les categories emprades per al càlcul de la petjada ecològica per habitant segons el mètode proposat per Wackernagel i Rees. Font: Mayor, X.; Quintana, V.; Belmonte, R. 'Aproximació a la petjada ecològica de Catalunya'. 'Documents de Recerca 7'. Generalitat de Catalunya. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, 2005

 
 
petjada catalunya rectificada

Figura 82. Càlcul de la petjada ecològica considerant altres aspectes addicionals de millora. Font: Mayor, X.; Quintana, V.; Belmonte, R. 'Aproximació a la petjada ecològica de Catalunya'. 'Documents de Recerca 7'. Generalitat de Catalunya. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, 2005