Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Introducció a l'estat del món

14. Activitats

 

Activitat 1. El món de nit


En el context dels continguts de la unitat sobre l'estat del món, què et suggereix aquesta imatge?
 
 

el mon de nit

 

Podeu ampliar la informació sobre la imatge del món de nit aquí.
 
Evidentment es tracta d'una imatge trucada, ja que no és possible que al món es faci de nit a tot arreu a la mateixa hora, però posa de manifest moltes coses sobre població, riquesa, consum de recursos, etc.
 
La classe es divideix en grups de 5 estudiants que analitzaran la imatge i en trauran conclusions. Posteriorment, ja tots junts, es posaran en comú les observacions de tots els grups i es farà un pòster amb les conclusions.
 

 


Activitat 2. El món en miniatura
 
També, en el context dels continguts de la unitat sobre l'estat del món, es demana als estudiants que visualitzin aquest vídeo.

Com veureu, en aquest vídeo es descriu la realitat socioambiental del món a partir de la hipòtesi que es pogués reduir la població de la Terra a una petita comunitat de 100 persones mantenint les proporcions d'avui dia. Aquest canvi d'escala (100 persones) ens permet veure d'una manera més real i versemblant a colpidora realitat dels problemes globals del nostre temps.

 

el mon en miniatura

 

La classe es divideix en grups de 5 estudiants, que han d'analitzar el vídeo i en treure'n conclusions. Posteriorment, ja tots junts, s'han de posar en comú les observacions de tots els grups i es fa un pòster amb les conclusions.
 
 

Activitat 3. La història de les coses
 
Viisualitzar aquest vídeo fora de l'aula i prendre nota de les observacions relacionades amb el context de la unitat sobre l'estat del món.
 
 
la historia de las cosas
 
 

 
Tipus d’activitat: Activitat de 2 h de durada. Aprenentatge cooperatiu.
 
Objectius: Conèixer com incideixen la producció i consum dels humans en l’estat del món i analitzar les causes d’insostenibilitat sota diferents aspectes (socials, tecnològics, institucionals, ambientals, econòmics i comercials)
 
Metodologia: La classe de 60 estudiants/es es divideix en dos grups A i B de 30 estudiants/es que a la vegada es divideixen en 5 subgrups de 6 estudiants/es. Abans de visualitzar el vídeo (21 min), a cada membre del subgrup se l’hi assigna un aspecte del sis a analitzar en el vídeo, que són: els socials, els tecnològics, els institucionals, els ambientals, els econòmics i els comercials.
 
A continuació es realitza un debat intern en cada grup on es designa un secretari/a que va prenen notes dels 6 aspectes a analitzar (15 min).
 
Seguidament, es reuneixen els grups d’experts/es de cada aspecte (socials, tecnològics, institucionals, ambientals, econòmics i comercials) per una banda els del grup A i per l’altre els del grup B, creant un nou debat a on es realimenten entre ells (15 min).
 
Després tornen al seu grup original i redacten les conclusions finals del debat (20 min).
Per acabar el professor/a de forma aleatòria demana a quines conclusions han arribat als grups que consideri i així posar en comú les reflexions i les conclusions dels diferents aspectes analitzats del vídeo (20 min).
Al final de la sessió els secretaris/es de cada grup lliuren en paper les conclusions al professor/a.
 

 
Activitat 4. Obsolescència planificada

 

 obsolescencia

 
Visualitzar aquest video fora de l'aula

 

Tipus d’activitat: Activitat de 2 h de durada. Aprenentatge cooperatiu.
 
Objectius: Conèixer les estratègies actuals encaminades a incrementar el consum de productes basada en la planificació de l'obsolescència. Deduir els impactes que aquestes estretègies generen en el contetx dels continguts de la Unitat sobre l'estat del món.
 
Metodologia: La classe de 60 estudiants/es es divideix en dos grups A i B de 30 estudiants/es que a la vegada es divideixen en 5 subgrups de 6 estudiants/es. Abans de visualitzar el vídeo, a cada membre del subgrup se l’hi assigna un aspecte del sis a analitzar en el vídeo.
 
A continuació es realitza un debat intern en cada grup on es designa un secretari/a que va prenen notes dels 6 aspectes a analitzar (15 min).
 
Seguidament, es reuneixen els grups d’experts/es de cada aspecte (socials, tecnològics, institucionals, ambientals, econòmics i comercials) per una banda els del grup A i per l’altre els del grup B, creant un nou debat a on es realimenten entre ells (15 min).
 
Després tornen al seu grup original i redacten les conclusions finals del debat (20 min).
Per acabar el professor/a de forma aleatòria demana a quines conclusions han arribat als grups que consideri i així posar en comú les reflexions i les conclusions dels diferents aspectes analitzats del vídeo (20 min).
Al final de la sessió els secretaris/es de cada grup lliuren en paper les conclusions al professor/a.
 
 

 

Activitat 5. Calcula la teva petjada ecològica
 
a) Càlcul de la petjada personal
 
Connecta't a aquest simulador de petjada. Aquest web calcula i mostra d’una manera gràfica molt il·lustrativa i divertida la petjada ecològica personal a partir d’un qüestionari. De moment només està disponible per a dades d’un nombre limitat de països. El qüestionari dóna com a resultat tant el nombre d’hectàrees de la petjada personal com el nombre de planetes Terra que caldrien si tots els habitants del món visquessin amb el mateix ritme de vida que nosaltres.
 
La petjada ecològica és un índex ambiental, però des d’una perspectiva sostenibilista és útil comparar la petjada dels diferents països del món i considerar els desequilibris dels diferents models de desenvolupament al món. Respon al qüestionari introduint els mateixos valors per a cada pregunta, com si fossis un ciutadà americà i un ciutadà australià.
 
Comenta els resultats i les diferències que obtens.
 
 
Què cal lliurar?
 
- Resultats obtinguts al web.
- Anàlisi comparativa i crítica dels resultats obtinguts com a ciutadà americà i australià. Extensió aproximada d'1 pàgina (Arial 12). interlineat 1.
  

b) Calcula la petjada de carboni de la teva mobilitat

Mobilitat anual: calcula la suma anual dels quilòmetres que fas segons el mode de mobilitat i el seu percentatge, i expressa-ho en un gràfic. Pots calcular la teva mobilitat diària, la dels caps de setmana, la de les vacances, etc. (és un càlcul aproximat). Els resultats obtinguts en aquest apartat permeten fer valoracions diverses sobre el poc o molt que caminem en proporció amb altres sistemes de locomoció, el percentatge de locomoció a peu en funció que es visqui en ciutat o bé en entorn rural, o bé la importància de l’exercici físic en la salut.
 
 
Mode de transport
 km per any
 % del total
 A peu o en bicicleta
  
 Tren - Metro - Tramvia  
 Autobús
  
 Moto
  
 Cotxe petit
  
 Cotxe mitjà
  
 Cotxe gran
  
 Avió
  
 TOTAL
  
 

 

Quines són aproximadament les teves emissions anuals de CO2 vinculades a la mobilitat?
 
Es tracta de fer un càlcul relativament aproximat de les emissions vinculades a la nostra mobilitat personal que hem descrit anteriorment.

 

 

Mode de transport
km per any
Factor
kg de CO2
 A peu o en bicicleta
 
0
 
 Tren - Metro - Tramvia
 
0,025
 
 Autobús
 
0,062
 
 Moto
 
0,12
 
 Cotxe petit
 
0,12
 
 Cotxe mitjà
 
0,19
 
 Cotxe gran
 
0,22
 
 Propietat del cotxe
 Nombre de cotxes =
 500
 
 Avió
 
 0,450
 
  
 TOTAL kg
 
  
 TOTAL tones
 

 

Factor: és un factor matemàtic de correcció que permet passar els km per any a kg de CO2 per any (factors extrets de la publicació. 'X un bon clima. Calculadora de carboni. Una guia d'acció contra el canvi climàtic'. editat per la Fundació Terra amb el suport del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya).

 

 
Per obtenir els kg de CO2 cal multiplicar els valors de la columna “km per any” pels de la columna “Factor”. Si es disposa de més d‘1 cotxe, cal especificar-ne la quantitat i multiplicar-ho pel valor de “Factor”, i tenir present els km que s’han fet amb cada cotxe.

Si féssim un càlcul més precís —no és el nostre cas—, també hauríem de tenir present el factor d’ocupació del vehicle i, finalment, que a més de les emissions vinculades a l’energia consumida per a la mobilitat caldria tenir en compte també les emissions vinculades a la construcció de les infraestructures necessàries per possibilitar la mobilitat (carreteres, vies, aeroports, etc.).

Aquest és un exercici de càlcul aproximat per tal d’adonar-nos de les emissions aproximades de la nostra mobilitat en tones de CO2 a l’any, que òbviament seran diferents en funció de la distància entre el lloc de treball/residència i la nostra llar, altres activitats, mode de transport etc.

Per fer un càlcul més precís de les emissions del teu vehicle particular, pots consultar el document
Guia de vehículos de turismo de venta en España con indicación de los consumos y emisiones de CO2‘, editat per l’Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia.

Per calcular les emissions de l’avió també pots fer servir la calculadora que trobaràs 
aquí.
 
 
 
Quin impacte tenen les emissions dels viatges en avió?
 
Connecteu-vos a aquest web i calculeu les emissions d’un viatge d’anada i tornada per a 1 persona a: París, Nova York i Buenos Aires. Calculeu el nombre de km anuals que caldria fer amb el vostre vehicle particular (o bé d’un model determinat) per fer la mateixa quantitat d’emissions per cadascun d’aquests viatges en avió.

 

 
 Emissions CO avió
 km que caldria recórrer amb un model determinat de cotxe* per fer les mateixes emissions
 Barcelona - París
  
 Barcelona - Nova York
  
 Barcelona - Buenos Aires
  

 

* Trieu el model de cotxe

 
 
Quina superfície de bosc cal per fixar el CO2 que generes per la teva mobilitat?
 
Hom calcula que 1 hectàrea de bosc mediterrani és capaç de fixar anualment unes 4 tones de CO2, i el mar, 0,18 tones de CO2 l’any. Això ens pot permetre calcular les hectàrees anuals de bosc mediterrani o de mar necessàries per tal de fixar les emissions vinculades a la nostra mobilitat.
 
Calcula-ho amb una simple regla de tres.

 

 
 Hectàrees
 Superfície de bosc necessària
 
 Superfície de mar necessària
 


 

Fes una valoració crítica dels resultats que has obtingut
 
És evident que el problema principal que plantegen les emissions de CO2 vinculades a la mobilitat rodada és l’impacte ambiental (escalfament global), però des d’una perspectiva sostenibilista és convenient considerar també els aspectes socials de la mobilitat (tant positius —coneixement del territori, turisme, etc.—, com negatius —sinistralitat, embussos, etc.), la dimensió econòmica (activitats vinculades a la fabricació de vehicles, infraestructures, pèrdues produïdes pels accidents) o institucional (reglamentacions i polítiques de mobilitat).
 
 
Què cal lliurar?
 
a) Resultats dels càlculs (taules)
 
b) Valoració crítica dels teus resultats: extensió aproximada d'1 pàgina (Arial 12), interlineat 1.

 

 

 
Activitat 6. Població (I)

Fora de l’aula, cada estudiant busca una estimació del volum de població mundial per al 2050, junt amb les característiques principals que hi influeixen, així com la font d’informació. A l’aula es posen en comú a la pissarra les diferents estimacions trobades i es comenten. Quina variabilitat hi ha entre les diferents estimacions? Corresponen totes a un mateix model de desenvolupament? Quina relació hi ha amb la capacitat de càrrega de la Terra? Són sostenibles?
 
 
 

Activitat 7. Població (II)
 
Fora de l’aula, en grups de 4 o 5 persones, cadascú busca informació sobre la població d’un país (volum, taxa de creixement, previsions futures, proporció urbana, riquesa o pobresa, etc.), procurant cobrir totes les regions mundials. A l’aula cada grup discuteix la informació trobada. És molt variada? En què difereixen? Hi ha cap relació entre les diverses variables?, etc. Cada grup fa un resum de mitja pàgina.
 
 

Activitat 8. PIB
 
Busqueu dades de l’evolució del PIB i el seu creixement en les diferents regions mundials en els últims anys. Compareu les dades i extraieu-ne conclusions.
 
 

Activitat 9. Creixement de l'economia
 
Debat a classe, abans d’arribar a l’apartat de reflexions, respecte si és bo o no que l’economia creixi. També es pot repartir l’alumnat en dos grups, un dels quals ha de buscar arguments a favor del creixement econòmic i l’altre arguments en contra.
 
 

Activitat 10. Taxa de creixement de la població. Activitat adaptada a partir de material docent del Banc Mundial
 
Suposem que ets el primer ministre o la primera ministra d'un país que té ingressos baixos i en què la taxa de creixement de la població és del 3 % anual. El teu govern ha fet una política per reduir la taxa al 2 % els propers 10 anys. Tot seguit s’esmenten algunes de les activitats que podrien ajudar el teu país a assolir aquest objectiu. Ateses les limitacions pressupostàries, no es poden fer totes les activitats al mateix temps.
 
1. Tria les cinc activitats que faries primer i indica'n l'ordre d'execució. Explica el motiu de la teva tria.

a) Iniciar una campanya de cartells publicitaris, anuncis a les ràdios i als diaris en els quals s'expliqui la conveniència de tenir una família petita.
 
b) Aconseguir que el Ministeri de Salut capaciti més persones per prestar serveis de planificació familiar als centres sanitaris rurals i hospitals.
 
c) Dissenyar programes de capacitació prèvia al personal mèdic per tal d'ensenyar-los com poden prestar serveis de planificació familiar.
 
d) Signar contractes amb líders nacionals de l'esport i del món de l'espectacle perquè facin anuncis de suport a la planificació familiar.
 
e) Aconseguir que el Ministeri d'Educació prepari un programa d'estudis per a l'escola secundària sobre el creixement de la població.
 
f) Oferir incentius financers als pares i mares que enviïn les seves filles a l'escola.
 
g) FFer que la universitat realitzi estudis amb la finalitat de determinar com es pot convèncer un major nombre de parelles que practiquin planificació familiar.
 
h) Promulgar una llei que augmenti els impostos a les parelles que tinguin més de dos fills o filles.
 
i) Promulgar una llei que redueixi els impostos a les parelles que tinguin dos o menys fills.
 
j) Aconseguir que el Ministeri d'Indústria realitzi programes de formació de les dones.
 
k) Utilitzar els ingressos tributaris per establir un fons de Seguretat Social de manera que les persones jubilades tinguin uns ingressos petits però segurs.
 
 
2. Hi ha cap activitat de les que s’han esmentat que no faries? Justifica la resposta.
 
3. Quines altres tres activitats afegiries a les que s’han esmentat? Descriu cada una de les respostes i indica en quin ordre de prioritat les inclouries.
 

 
Activitat 11. Influència de les dimensions de la família. Activitat adaptada a partir de material docent del Banc Mundial
 
 
Aquesta activitat, que demostra quanta influència pot tenir les dimensions de la família en la població d'un país, ha estat concebuda per fer-la en classe o amb un grup de persones. Dibuixa-la en un tros de paper.
 
1. Quatre membres de la classe formen dues parelles. La parella A i els seus descendents sempre tindran dos fills supervivents; la parella B i els seus descendents sempre en tindran tres.
2. La parella A elegeix com a fills dos membres de la classe; la parella B elegeix com a fills tres membres de la classe.
 
3. Els fills de les parelles A i B elegeixen cònjuges entre els membres de la classe. Els fills de la parella A i els seus cònjuges són les parelles C i D; els fills de la parella B i els seus cònjuges són les parelles E, F i G.
 
4. Cada una de les parelles C i D elegeix com a fills dos membres de la classe. Cada una de les parelles E, F i G elegeix tres membres de la classe com a fills. Quants fills tenen en total les parelles C i D? I les parelles E, F i G?
 
5. Continueu l'activitat a través d'una altra generació (la quarta): els membres de la classe que ja han estat elegits hauran de ser elegits novament. Al final de les generacions, hi haurà vuit nens que són descendents de la parella A i vint-i-set que són descendents de la parella B.
 
6. Quines conclusions pots treure d'aquest exercici?

 
 

Activitat 12. Decisions sobre les dimensions de la família. Activitat adaptada a partir de material docent del Banc Mundial

 
Les decisions sobre dels dimensions de la família no afecten només els qui les prenen, sinó les altres persones amb qui comparteixen els recursos. Aquest exercici ajuda a demostrar la forma en la qual les variacions que experimenta la mida de la població a través del temps poden afectar la demanda de serveis públics i recursos naturals. Com més informació i més tipus d'informació puguis reunir, més complet serà el panorama que podràs traçar, de manera que és millor fer aquest exercici amb tota una classe. A causa que una part de la informació pot ser difícil d'aconseguir, és possible que hagis de conformar-te amb estimacions, però de tota manera les estimacions poden indicar tendències.
 
1. Esbrina quina era la població de la teva comunitat fa deu anys i quina és en l'actualitat. Ha crescut o disminuït, i quant?
 
2. Junt amb la teva classe, fes una llista dels serveis i recursos que tu i la teva família heu de compartir amb els altres membres de la teva comunitat. (Alguns poden ser: escoles, camins, transport públic, aigua, sistemes de clavegueram, electricitat, telèfons, combustible o parcs.)
 
3. Separeu-vos en grups petits i dividiu la llista per parts iguals entre els grups. Junt amb el teu petit grup busca proves que indiquin els canvis que s’han esdevingut en la demanda dels recursos i serveis del teu grup els últims deu anys. És possible que descobreixis que fa deu anys un determinat servei ni tan sols no existia, o que un recurs que s’utilitzava molt avui ja no existeix. Mira de reunir informació de diverses fonts, com ara oficines públiques locals, entrevistes amb familiars i veïns més grans, fotografies, documents de biblioteques, retalls de diaris i arxius, i documentació d’empreses de serveis públics o cooperatives.
 
4. Junt amb el teu petit grup, presenta les conclusions a la classe en una breu exposició oral o escrita.
 
5. Junt amb tota la classe, compara les conclusions amb les tendències de la població. A mesura que la població ha anat augmentant o disminuint, quins recursos i serveis han anat augmentant o disminuint alhora? Quins no?
 
6. De manera individual, utilitza la informació que la teva classe ha reunit per escriure una breu composició en resposta a la següent pregunta: si la població de la teva comunitat continua creixent o disminuint els pròxims deu anys tal com ho ha fet els últims deu, quins altres canvis preveus que es produiran en la demanda de recursos i serveis? És possible sostenir aquest canvi? Explica la resposta.

 


 

Activitat 13

Visualitzar a classe el vídeo ‘Ese pequeño punto azul palido', de Carl Sagan', i a continuació fer un debat a classe i una posada en comú dels continguts.

 


 

 Activitat 14. Creixement exponencial


Visualitzar a classe el vídeo "Entrevista a Marcel Coderch", del programa 'Singulars' de TV3, i a continuació fer un debat a classe i una posada en comú dels continguts.