Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
3 de 4
Introducció a l'estat del món

4.3 Fase industrial

 

Un nou increment de la població va produir una nova crisi (es topa amb els límits). La solució va passar per una intensificació de la pressió sobre els sistemes naturals (millora del rendiment d’explotació) mitjançant l’ús de fonts d’energia i la mecanització (màquina de vapor, Watt, 1769).
fase industrialFigura 19. La fase industrial. Font: Carrera, E. (2000)
L’ús massiu d’energies fòssils ha transformat la Terra en tan sols 8 generacions. En aquest període de temps s’ha produït un creixement exponencial de les variables següents.
 
A la taula següent s'expliquen les principals característiques de la fase industrial:

 

 

Població

 

La població mundial ha crescut de manera exponencial des de l’inici de la Revolució Industrial.

Economia

 

Els darrers 60 anys el creixement mundial de l’economia ha estat també espectacular i s’ha multiplicat gairebé per quatre.

 

Desigualtats

El 20 % de la població consumeix el 80 % dels recursos i aquesta diferència s’incrementa amb el temps.
Demanda de recursos naturals

 

Des de 1950 fins ara la demanda de cereals s’ha triplicat.
El consum d’aigua s’ha triplicat.
La demanda de carn de boví i xai s’ha triplicat.
La demanda de llenya s’ha triplicat.
La demanda de fusta s’ha triplicat.
La demanda de paper s’ha multiplicat per sis.
L’ús de combustibles fòssils s’ha multiplicat per sis.

 

Generació de residus

Increment exponencial de la generació de residus industrials i municipals.
Sobrepassament dels límits

 

Cremar combustibles fòssils genera anualment uns sis mil milions de tones de carboni a l’atmosfera.
Per tal que el clima de la Terra recuperi l’equilibri els segles vinents, les emissions de carboni       s’haurien de reduir a mil o dos mil milions de tones l’any (80 % de la taxa actual), cosa que permetria que mars i boscos el poguessin absorbir.

 

Figura 20. Características de la Fase industrial

 

Vegem un exemple de creixement exponencial. Si dobleguem un full per la meitat, n’hem doblat el gruix. Si el tornem a doblegar, serà quatre cops més gruixut. Si fóssim capaços de continuar doblegant-lo fins a quaranta vegades, quin gruix tindria? Doncs obtindríem una pila de paper que ens permetria anar de la Terra a la Lluna