Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
4 de 6
Introducció a l'estat del món

5.4 On viu la població? El procés d'urbanització

 

Fins ara hem vist que la població creix a un ritme exponencial, bàsicament als països del sud geopolític i que la piràmide d'edats també és diferent entre els països del nord (creixement zero o negatiu) i els del sud (creixement ràpid). Però on viu la població? En aquest apartat veurem que actualment més de la meitat de la població mundial viu en entorns urbans i que aquest percentatge augmentarà els propers anys. A més, la forma de vida urbana consumeix més aigua, energia i recursos en general i alhora genera també més residus i contaminació. D'altra banda, la substitució de sòl agrícola o forestal per sòl urbà no ajuda gaire a mantenir de la seguretat alimentària ni a l'escalfament global. Finalment, la migració del món rural a l'urbà i la concentració de la població a les grans ciutats acostuma a generar problemes d'exclusió social i pobresa.
 
Les dades de la taula següent indiquen que en els primers anys del mil·lenni s’ha fet un canvi de població mundial majoritàriament rural a majoritàriament urbana. La població, doncs, viu principalment a les ciutats. En els darrers decennis hi ha hagut una migració rural cap a les ciutats.
 
 
 
1950
1975
2000
2030
Món
30 %
38 %
47 %
60 %
Nord geopolític
55 %
70 %
76 %
84 %
Sud geopolític
18 %
27 %
40 %
56 %

 

Figura 33. Evolució i previsions del percentatge de població que viu en entorns urbans. Font: Nacions Unides

 

Com veiem a la taula anterior, el nord geopolític està més urbanitzat que el sud i la població urbana és majoria. Al sud, en l'actualitat la població rural és majoria, però això canviarà aviat.

Les previsions de l’ONU en aquest tema apunten que tot l’augment de població fins al 2030 es concentrarà a les àrees urbanes del món, sobretot a les àrees urbanes dels països del sud, ja que la població del nord augmentarà molt lentament. I la població rural del sud també augmentarà lentament. La migració rural-urbana i la transformació dels assentaments rurals de les grans ciutats són determinants per al creixement esperat a escala mundial. L’increment en la proporció de la població urbana és causat, sobretot, per l’augment del nombre de ciutats, més que no pas per un creixement ràpid del nombre d'habitants. I la majoria d’aquestes ciutats estan localitzades en els països pobres.
 

poblacio urbana          ciutats mes 4 milions

 

Figura 34. Evolució i previsions de la població urbana de la Terra (esquerra) i increment del nombre de ciutats al món de més de 4 milions d'habitants (dreta). Font: Worldwatch Institute

 

Un aspecte important d’aquestes grans ciutats és l’alta densitat de població: algunes superen els 10.000 habitants per kilòmetre quadrat. La concentració urbana permet proporcionar més serveis i oportunitats a més persones. Ara bé, també comporta una planificació i una gestió complexes. Però no tota la ciutadania té accés a tots els serveis; més del 40 % de la població urbana mundial viu en condicions dramàtiques, amb problemes d’abastiment dels béns bàsics (aigua potable, electricitat, condicions higièniques). A més, la pobresa urbana és més dura que la rural, ja que en àmbits petits la solidaritat entre veïns i la proximitat de l'agricultura suavitzen la manca de recursos.

Una característica clara de les zones urbanes és l'allunyament de l’agricultura i la natura, tant geogràficament com culturalment. Això ha permès uns sistemes de vida amb uns impactes ambientals molt elevats, que la majoria de població ignora. També en l’àmbit social hi ha un major patiment a les ciutats, causat en gran part per l'anonimat i la soledat més notables, que comporten una pèrdua de relacions socials, tan necessàries per als humans. Alhora, el sistema de vida urbana és més propens a l'augment de l’estrès i la producció, cosa que afavoreix la pèrdua de benestar personal i ambiental.