Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
2 de 3
Introducció a l'estat del món

6.2 Càlcul del PIB

 

La manera de calcular el PIB, com s’hi recullen els diferents sectors o activitats, permet entendre millor què significa el seu creixement.

Como qualsevol indicador, el PIB indica, però no mesura; ni tan sols de manera aproximada. Dóna una idea de la magnitud de la producció, no la quantitat exacta. Per això s’utilitza el preu dels productes, perquè és una dada fàcil d’obtenir, perquè permet sumar preus de productes diferents i dóna una idea de la utilitat del producte.
No tots els sectors es poden comptar igual en el càlcul del PIB. La producció del sector privat s’hi incorpora fàcilment amb els preus de venda dels productes 
—el preu de les peres, per exemple. En canvi, la producció del sector públic (com ara els serveis hospitalaris) no es ven i, per tant, no es pot calcular amb el preu, sinó que s’hi incorpora a partir dels salaris dels treballadors i altres despeses.

D'altra banda, no tota la producció apareix en el PIB. L'economia submergida, que engloba les empreses o activitats no declarades, el frau fiscal i l’economia delictiva, entre altres, òbviament no apareix en els càlculs, però s’estima que és un 30 % del PIB. Un altre sector que no apareix és l’anomenada 'economia informal', que correspon a la producció no remunerada, com ara les feines domèstiques, el voluntariat o la producció agrícola pròpia. No s'hi compten perquè no hi ha preu. Així, si els pares cuiden els fills, no es compta; però sí que es compta si es paga una guarderia. S’estima que la producció no remunerada és més gran que el mateix PIB.

Un altre element que no apareix en aquest indicador són les externalitats de l'activitat econòmica, que són les pèrdues de benestar per tercers no compensades. Per exemple, els vessaments de petroli al mar produïts pel transport comporten molta destrucció natural i pèrdua de pesca que no sempre es compensa. Igualment, per exemple, si es trasllada un poble per fer un pantà, la pèrdua social no és ben compensada
habitualment. Com que, per definició, no estan incorporades als preus, no es consideren en el càlcul de la producció global. Per tant, els costos ambientals i socials no estan comptabilitzats en els estudis macroeconòmics liberals. 
 
estructura pib

                                                                            Figura 39. Sectors econòmics i el PIB


Com que el PIB pretén indicar el nivell de benestar, és important precisar la manera com s’hi reflecteixen alguns fenòmens que difícilment poden qualificar-se com a positius. Les produccions no desitjades (armes, presons, etc.) són activitats econòmiques i per tant són ingressos al PIB. Les pèrdues de patrimoni natural (tala de boscos, esgotament del petroli, contaminacions, etc.) també compten com a ingressos, perquè han servit per a determinades produccions. Pitjor encara, els accidents i desastres acaben comptant en positiu per les feines de reparació o restitució que comporten. Es pot dir que per al PIB és millor la pèrdua de recursos naturals que el manteniment que se'n faci.

En general es pot dir que el PIB només mesura allò que passa pel mercat, és a dir, la mercantilització de l’economia.
Les principals crítiques al producte interior brut com a indicador de benestar i, per tant, al model liberal basat en el creixement econòmic, són les següents: no tota la producció es pot mesurar en diners; més producció normalment comporta malestar ambiental; més producció no vol dir que se'n faci una bona distribució; el PIB mesura la quantitat, però no la qualitat, i, per damunt de tot, que més producció no assegura el progrés ni la millora del benestar.