Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
1 de 3
Introducció a l'estat del món

10.1 Causes i amenaces de la pèrdua de biodiversitat

 

Fins i tot acceptant un índex d'extinció natural, la pèrdua actual de biodiversitat té una magnitud sense precedents en la història. Els científics ja parlen d'una sisena extinció massiva, provocada, per primera vegada en la història del planeta, per una de les espècies que componen aquesta biodiversitat. Hi ha algunes espècies que han estat desapareixent a un ritme entre 50 i 100 vegades superior al ritme natural, i es preveu que això s'intensifiqui de manera dramàtica. Sobre la base de les tendències actuals, una quantitat estimada en 34.000 plantes i 5.200 espècies animals, que inclouen una de cada vuit espècies d'aus del món, estarien en perill d'extinció. Durant milers d'anys, hem desenvolupat una àmplia gamma de plantes aclimatades i animals domesticats importants per a l'alimentació. No obstant això, aquesta "mina" allotja cada vegada menys recursos perquè l'agricultura comercial moderna se centra relativament en unes quantes varietats de cultius. A més, prop del 30 % de les races de les espècies més importants de les granges estan actualment en alt risc d'extinció.
 
 
panda
 

Figura 64. L'ós panda, una espècie emblemàtica en perill d'extinció. Font: disfrutalogratis.com


Si bé la pèrdua d'espècies crida la nostra atenció, l'amenaça més greu per a la diversitat biològica és la fragmentació, degradació i pèrdua directa dels boscos, aiguamolls, esculls de coral i altres ecosistemes. Els boscos allotgen una gran part de la diversitat biològica coneguda a la Terra, però prop del 45 % dels boscos originals ha desaparegut, com a resultat de les tales que es van emprendre, principalment, durant el segle passat. Malgrat que hi ha hagut una certa repoblació, els boscos de tot el món se segueixen reduint ràpidament, especialment en els tròpics. Aproximadament el 10 % dels esculls de coral —un dels ecosistemes més rics— han estat destruïts i una tercera part dels que queden podrien desaparèixer en els propers 10 a 20 anys. Els manglars costaners, un hàbitat de cria fonamental d'innombrables espècies, també estan en situació de vulnerabilitat i la meitat ja han desaparegut.
 
 

tala 2     
 

Figura 65. La pèrdua de boscos tropicals i la fragmentació del territori és una de les principals amenaces per a la conservació de la biodiversitat. Font: elmundo.es

 
 

Es poden enumerar les següents amenaces directes per a la biodiversitat:

- l’ús insostenible dels ecosistemes i la sobreexplotació de la biodiversitat (desforestació, sobrepesca);
 
- la pèrdua i fragmentació dels hàbitats (incendis forestals, conversió dels ecosistemes naturals en terres de conreu);
 
- el canvi climàtic (canvi en les dates de floració i els patrons migratoris que poden alterar les cadenes alimentàries i crear desequilibris a les cadenes alimentàries);
 
- el transport de plantes, animals i microorganismes de manera deliberada o accidental a una zona fora del seu medi geogràfic habitual, que pot causar danys seriosos a les espècies autòctones, i
 
- l’acumulació de substàncies contaminants com el fòsfor o el nitrogen —deguda en gran mesura a l’excés de fertilitzants—, que provoca un augment d’algues que, en descompondre’s, consumeixen una gran quantitat d’oxigen de l’aigua, de manera que creen zones “mortes” on no poden sobreviure altres espècies.
 
 
Com a amenaces indirectes hi ha tots aquells factors que determinen l'ús dels recursos naturals, com són el creixement de la població humana o la urbanització.