Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
3 de 3
Introducció a l'estat del món

10.3 Reflexions

 

 
La crisi de la diversitat biològica afecta tot el planeta, per la qual cosa requereix una solució global. El problema no es resoldrà fins que els diferents sectors de la comunitat internacional en prenguin consciència i es disposin a emprendre accions concretes.
 
L’any 1992 es va establir a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro el Conveni sobre la diversitat biològica. És un tractat internacional per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat i la distribució equitativa dels múltiples beneficis de la biodiversitat. Amb 193 signants, el Conveni té una participació quasi universal. Com a part del desenvolupament del Conveni, aquest any 2010 se celebra l’Any Internacional de la Diversitat Biològica.
 
El problema de la pèrdua de biodiversitat exigirà canvis profunds en les nostres institucions, lleis, costums, escala de valors i, en definitiva, en la nostra forma de vida. L'educació és la base per a la conscienciació i el canvi de les conductes a escala individual i comunitària. És necessari ensenyar a valorar la naturalesa i impulsar que es duguin a terme accions simples a favor del medi ambient, com ara respectar els espais verds i reciclar. Els mitjans de comunicació massius compleixen un paper fonamental en la tasca d'afavorir canvis de conducta en l’àmbit comunitari.

Existeixen dos plantejaments ben diferenciats per protegir la biodiversitat:
 
a) protegir les poblacions i espècies individuals (exigeix una gran quantitat de temps i esforç) i
 
b) protegir els hàbitats en què viuen les espècies.
 
 
 
yellowstone
 

Figura 68. La protecció del hàbitats mitjançant la figura dels parcs nacionals és una estratègia per a la conservació de la biodiversitat. Font: adventure.howstuffworks.com

 

No es pot parlar d'una solució única i universal. Cada cas exigeix uns esforços específics d'acord amb les seves particularitats. Així i tot, es poden reconèixer certs punts inalterables i necessaris, com poden ser l'augment dels espais protegits, la paralització del comerç il·legal d'espècies en perill d'extinció i l’aplicació més rigorosa de la legislació existent.
 
Com a factors primordials en la pèrdua o el manteniment de la biodiversitat, hi trobaríem la ramaderia, l'agricultura i la indústria i, per tant, en definitiva, l'economia.
 
Fins que els països rics no prenguin consciència real de la necessitat de mantenir la diversitat biològica del planeta, qualsevol intent de salvaguardar-la no deixarà de ser un simple pedaç.
 
Per poder subsistir, els països en vies de desenvolupament sovint només disposen dels recursos que ofereix la natura i per tant no és lícit demanar-los que facin un ús racional i sostenible dels seus recursos sense donar-los a canvi les ajudes necessàries.