Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Les TIC i la sostenibilitat

1. La societat de la informació i el desenvolupament sostenible

 

 

1.1. La societat de la informació
 
El segle XX va ser el segle de moltes coses, però, en particular, va ser el segle de la globalització. Es van globalitzar l’economia, les guerres, la cultura...; en general, es va globalitzar tot allò relatiu a l’activitat humana i fou, en part, a causa del naixement de la societat de la informació.
 
Societat de la informació’ és un concepte que fa referència a una transformació que està experimentant la societat des de la meitat del segle XX, una societat en què s’observa una transició d’una economia basada en els béns materials a una economia basada en el coneixement. En aquest nou context econòmic i social, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ocupen un espai central. La societat de la informació és vista com a successora de la societat industrial, per això s’empren també els termes ‘societat postindustrial’, ‘postindustrialisme’ o ‘era de la informació’.
 
Aquesta societat es caracteritza per tres punts: [1]
 
• La font de productivitat passa a ser fruit de la generació de coneixement en tots els àmbits de l'activitat econòmica, mitjançant el processament de la informació.

• La nova economia augmenta la importància dels treballs amb un alt contingut de coneixement. Les ocupacions executives, professionals i tècniques creixeran més de pressa i seran el nucli de la nova estructura social.

• L’activitat econòmica passa de la producció de béns a la prestació de serveis.
 
Les noves tecnologies ens ofereixen unes eines molt útils que han permès avenços importants en àrees com ara la sanitat, les finances, la construcció, el transport, la cultura, l’educació o la recerca. De fet, tenim tecnologia per tot arreu, carreguem amunt i avall tecnologia en forma de telèfons mòbils, rellotges, PDA, videoconsoles, navegadors GPS o sabatilles esportives connectades a reproductors de música i pulsímetres. L’omnipresència de les TIC és cada dia més imperceptible: s’integra en la nostra roba i, fins i tot, la podem portar a sota la pell, com ara els marcapassos, els microxips subcutanis per identificar bestiar o com a mètode de pagament en discoteques de moda.

Malauradament, però, la societat de la informació no ha substituït la societat industrial, sinó que ha crescut a sobre d’un model socioeconòmic basat en el creixement de la producció i el consum de béns. Aquest model ens ha portat a un punt en el qual ens estem trobant ja amb els límits dels recursos i de la capacitat d’autoregeneració del planeta. No es pot continuar creixent indefinidament (no existeix el concepte de ‘creixement sostenible’), fins i tot n’hi ha que diuen que és necessari un decreixement. Però el que sí que podem fer és un desenvolupament sostenible, és a dir, un desenvolupament que tingui en compte aspectes socials i ambientals i d’equitat intergeneracional. I en aquest punt, les TIC tenen molt a dir.
 
 

 
1.2. El desenvolupament en la societat de la informació
 
El desenvolupament té com a objectiu crear un entorn en el qual les persones puguin desplegar tot el seu potencial i portin una vida creativa i productiva d’acord amb les seves necessitats i els seus interessos. En la societat de la informació, per esdevenir un individu actiu i productiu, cal ser capaç d’aprofitar tot allò que ofereixen les TIC. Això significa que cal disposar dels mitjans per accedir-hi: corrent elèctric, comunicacions, hardware i software; tot a un cost assequible. I cal tenir els coneixements bàsics per treure’n profit: capacitat d’interactuar amb l’ordinador, accedir a la informació i cercar i transmetre informació.

No tothom té aquests mitjans: mentre que el món ‘desenvolupat’ viu la seva revolució de la informació, al món hi ha indrets on s’està vivint la revolució industrial (on s’estan repetint les errades de la revolució que es va viure al segle XIX: contaminació, explotació de col·lectius obrers, migracions massives del camp a la ciutat, etc.) i fins i tot hi ha indrets on s’està vivint la revolució agrària.

La correcta introducció de les TIC en els àmbits socials, institucionals, econòmics i culturals d’un país o una regió proporciona avantatges competitius. Les TIC provoquen una millora i una optimització dels processos i les activitats en què s’apliquen, de manera que ajuden al desenvolupament. Si analitzem els informes sobre l’índex de desenvolupament humà (IDH), observarem una correlació entre l’IDH i el desplegament de les TIC en un país. La capacitat d’accés a les TIC comença a ser un indicador molt acurat del nivell de desenvolupament d’un país o una regió. El següent mapa mostra la proporció d'usuaris d'internet al món, l'any 2002, on es pot apreciar clarament la concentració en els països del nord.
 
fig 1

Figura 1. Proporció d'usuaris d'internet, any 2002. Font: SASI Group (University of Sheffield) and Mark Newman (University of Michigan).
 

Però les TIC no només poden ajudar al desenvolupament d’un país o una regió, sinó que, en reduir i optimitzar els recursos necessaris per desenvolupar productes, redueixen l’impacte en el medi ambient o en la societat, i contribueixen, per tant, al desenvolupament sostenible. D’exemples, se’n poden trobar molts: el teletreball evita emissions de tones de CO2 gràcies a la reducció de les necessitats de transport, però, al mateix temps, ajuda a conciliar vida laboral i vida familiar. El sol fet que ara no s’hagin d’imprimir les radiografies (que utilitzen un material molt contaminant), en ser substituïdes per un emmagatzematge digital, permet reduir tant l’extracció de materials com el nombre de residus produïts.

És cert que els països que s’integren en la societat de la informació aconsegueixen una acceleració del creixement econòmic i el desenvolupament, però aquests països són, precisament, els que ja d’entrada estaven desenvolupats. L’economia i el desenvolupament dels països rics s’acceleren més de pressa que els dels països pobres i amb un IDH baix, cosa que produeix un nou problema: l’escletxa o la fractura digital.

Anomenem ‘fractura digital’ (en anglès ‘digital divide’) la diferència d’oportunitats per accedir a les TIC, cosa que fa que cada vegada hi hagi més diferència entre països rics i pobres, i entre grups socials dins un mateix país: entre els que tenen accés a les TIC (‘technology-empowered’) i els que no n’hi tenen (‘technology-excluded’), i agreuja la manca de transferència d’informació entre aquests col·lectius.

La fractura digital està creant un nou tipus de diferència entre els rics en informació i els pobres en informació, que té el potencial de crear un nou tipus d’analfabetisme: l’analfabetisme digital. La fractura digital evidencia una nova forma de pobresa, la pobresa en informació, que limita les oportunitats de creixement econòmic i distribució de la riquesa. És, per tant, molt important utilitzar les TIC, no per fer augmentar aquesta fractura, sinó com a eina de desenvolupament.
 
 

 
1.3. Les TIC com a eina de desenvolupament sostenible
 
Les TIC fan augmentar el grau d’informació disponible i els fluxos de comunicació entre els diferents actors socials (persones, empreses, governs), d’on sorgeix el concepte de ‘societat de la xarxa’ o ‘network society’. [2] Segons Manuel Castells, els processos i les funcions dominants de l’era de la informació s’organitzen cada cop més al voltant de xarxes. Les xarxes constitueixen la nova morfologia social: la difusió de la lògica de xarxa modifica substancialment la manera de treballar i els resultats dels processos de producció, poder i cultura.

L’accés a les TIC estimula la creació de xarxes econòmiques i socials d’individus i de comunitats. Aquestes xarxes connecten grups socials diversos i permeten que bescanviïn informació i coneixement crucial per al desenvolupament socioeconòmic. Els comerciants i els empresaris es beneficien de les TIC amb les oportunitats creades per promoure els seus negocis en els àmbits nacional, regional i global, i per optimitzar els processos productius. Les TIC ofereixen la possibilitat de lliurar serveis bàsics de la salut i de l’educació més eficientment, perquè la gent hi té accés des de les pròpies comunitats. En aquest entorn, l’educació és el recurs estratègic que ha de permetre, no sols que les persones accedeixin a les TIC, sinó que adquireixin, generin i apliquin coneixement.

Però, compte!, s’ha de tenir cura de la manera com es fan servir les TIC. A poc a poc, el món ha esdevingut un escenari en què les visions de cada societat i cada cultura s’enfronten les unes amb les altres, i pot passar que l’accés a la societat de la informació faci que la globalització esdevingui una unificació de cultures, objectius i visions del món.

L’Institut Internacional per al Desenvolupament Sostenible publica la següent caracterització del desenvolupament sostenible: “Perquè un desenvolupament sigui sostenible ha d’integrar administració ambiental, desenvolupament econòmic i benestar per a tothom, no només per a avui, sinó també per a les moltes generacions del futur. Aquest és el repte a què s’enfronten governs, organitzacions no governamentals, empreses, comunitats i individus.” [3]

Les TIC poden ajudar molt al desenvolupament sostenible, però per fer possible que el desenvolupament sigui realment sostenible en el temps i en l’espai, cal distribuir equitativament el benestar que podem obtenir dels avenços tecnocientífics, cal respectar la diversitat de cultures i cal respectar l’entorn natural del qual extraiem la nostra riquesa i preservar-lo per a generacions futures.

El desenvolupament sostenible és el repte per resoldre un problema al qual s’enfronta tota la humanitat: el desenvolupament no sostenible i les conseqüències nocives que comporta. La ciència i la tecnologia han atorgat a l’ésser humà poder per manipular l’entorn i millorar la qualitat de vida. La clau per al desenvolupament sostenible és, doncs, el factor humà. Cal que les persones d’arreu siguin conscients del problema de la necessària sostenibilitat del desenvolupament i, d’altra banda, cal que tinguin accés a la informació i els coneixements necessaris per actuar a favor d’un desenvolupament sostenible i per a tothom.