Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
1 de 2
Les TIC i la sostenibilitat

2.1. Sistemes d'informació ambientals

 
Un sistema d’informació ambiental es defineix com qualsevol sistema d’informació per a la gestió de dades sobre recursos naturals i ambientals, incloent-hi sistemes d’informació geogràfica (SIG o GIS) que continguin conjunts de dades ambientals, i la modelització de processos físics, econòmics i socials amb el propòsit de la simulació i la predicció.

Els sistemes d’informació geogràfica tenen un paper fonamental i preponderant, com a software de suport a la sostenibilitat ambiental. Hi ha també altres tipus de programari de suport a la sostenibilitat (social, ambiental o econòmica) que són importants, encara que no tinguin una aplicació tan directa com els SIG: anàlisi numèrica, optimització, estadística, bases de dades, etc. Per exemple, el Dashboard of Sustainability, [8] que permet visualitzar de manera interactiva diferents indicadors de sostenibilitat en un quadre de control similar al d’un cotxe. Permet modificar-lo per visualitzar els indicadors definits per l’usuari i agrupar-los de manera personalitzada: l’usuari defineix cadascun dels indicadors (text, rangs mínim, mitjà i màxim, etc.) i les maneres d’agrupar els diferents indicadors (territorial, temàtic, etc.).
 
 
fig 2
 

Figura 2. Dashborad of Sustainability. Font: esl.jrc.it
 


Un altre exemple és el programari de simulació i anàlisi Globesight, que permet fer cerques respecte d’indicadors i models de desenvolupament. [9] Globesight ha estat i és una eina de treball per a cerques de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC. [10]

Els sistemes d’informació ambiental són una eina fonamental de treball per identificar problemes de sostenibilitat, localitzar-los geogràficament i fer-ne projeccions de futur per valorar les diferents estratègies de solució que s’hi vulguin aplicar.

Per tal d’il·lustrar com s’apliquen aquests sistemes d’informació a problemes de sostenibilitat complexos i als camps de recerca i innovació, presentarem un cas d’exemple: la costa catalana està patint un desplaçament de la sorra de platja com a conseqüència de la construcció indiscriminada d’espigons artificials en ports esportius durant els darrers vint anys. Això afecta l’activitat econòmica del turisme i els ajuntaments afectats es dediquen a moure sorra del fons marí cap a les platges emprant dragues. Aquesta mesura, a part de ser absurda, perquè la sorra torna cap al mar amb la primera tempesta de llevant cada any, té un efecte devastador per als peixos i altres bestioles que viuen al sòl marí, i, de retruc, afecta la regeneració dels bancs de peixos i, per tant, el sector de la pesca. Aquest problema s’està abordant amb l’ajuda de sistemes d’informació ambientals, en què s’integren dades que obtenen els investigadors i que es poden utilitzar en simulacions de les possibles solucions que s’hi poden aplicar.

Observem que aquesta mena de problemes afecten moltes disciplines diferents: biologia, climatologia, oceanografia, geologia, enginyeria, economia, política, sociologia, estadística, matemàtiques, informàtica i telecomunicacions. Aquesta interdisciplinarietat afegeix una complexitat molt important a aquests sistemes d’informació, ja que cada disciplina usa terminologies pròpies; de vegades, s’empren els mateixos termes per referir-se a conceptes diferents (per exemple, ‘virus’ per a informàtics o metges).

Aquesta complexitat cal abordar-la amb solucions provinents de diversos camps de recerca, com ara la visualització de la informació, la modelització conceptual, la semàntica i les ontologies, la interoperabilitat i el programari com a servei, la informàtica en núvol (cloud computing), la informàtica verda (green computing), la grid computing, la usabilitat i l’accessibilitat, entre moltes altres.