Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
2 de 4
Les TIC i la sostenibilitat

3.2. El cost d’usar TIC

 
 
Fer servir un ordinador té també un cost considerable. Un article recent [16] indica que, durant el 2007, les TIC van representar el 2 % del total d’emissions mundials de CO2, una xifra comparable a la de tota la indústria aeronàutica. D’aquesta quantitat, el 49 % del consum és ocasionat pels ordinadors personals i els perifèrics, mentre que només el 14 % es deu als grans centres de càlcul (supercomputadors, ordinadors centrals...). Sorprenentment, el 37 % restant és generat pel consum de les xarxes d’interconnexió, principalment Internet. És a dir, el trànsit de dades ocasionat quan carreguem o descarreguem arxius, per exemple, en llocs com ara YouTube, a banda de produir un cost energètic en el mateix ordinador, repercuteix considerablement en el cost associat al consum de la xarxa.
 
A banda del cost energètic, un dels aspectes que influeixen més severament en la sostenibilitat de les TIC és el temps de vida del producte informàtic. En la societat de consum els béns estan sotmesos a un procés d’obsolescència prematura i planificada [17] segons el qual tant productors com consumidors són conscients que cada pocs anys, malgrat que funcionin perfectament, els productes informàtics són substituïts per uns de nous. Per tal de mantenir aquesta necessitat fictícia de renovació, els fabricants inverteixen cada dia més en recerca i innovació, per tal d’oferir nous productes, i, tot i que el procés de fabricació és cada cop més especialitzat i car, la indústria abarateix els costos de producció gràcies a la producció massiva i la deslocalització de les empreses manufactureres. Això ens porta a un cicle viciós en el qual és imprescindible que els usuaris comprin els nous productes: com més productes (barats) es venguin, més beneficis en trauran les empreses, necessaris per seguir mantenint les inversions i crear els nous productes que seguiran venent als usuaris. De fet, alguns fabricants han arribat fins i tot a dissenyar el producte incorporant-hi un xip que, al cap d’un cert temps, obliga a reemplaçar l’equip, encara que l’equip estigui funcionant en perfectes condicions. Aquest cas ha estat denunciat en un interessantíssim documental coproduït per Televisió Espanyola i al qual s’accedeix en línia. [18]

Finalment, cal tenir en compte també els aspectes socials relacionats amb la sostenibilitat, els quals s’han de considerar molt seriosament i els quals, sovint, es tendeix a oblidar: l’ús adequat de l’ordinador. El fet de passar moltes hores davant de l’ordinador pot tenir conseqüències per al nostre organisme. És molt important prestar atenció a la posició adoptada en treballar amb l’ordinador, usar perifèrics ergonòmics que en facilitin l’ús i, sobretot, seguir les normes de seguretat laboral. D’altra banda, cal destacar també el cost social que tenen les conductes d’addicció derivades de l’ús descontrolat dels ordinadors: revisar obsessivament el correu, passar hores de més en jocs en línia o prioritzar el xat per sobre de les relacions reals. Aquest tipus de conductes poden portar a una deixadesa en les relacions personals, en l’actitud davant la feina o fins i tot en la nostra salut i la higiene personal.