Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
1 de 2
Les TIC i la sostenibilitat

4.1. Reducció de la pobresa

 
Segons els informes del Banc Mundial, 2.800 milions de persones (gairebé la meitat de la població mundial) (sobre)viu amb menys de 2 US $ al dia i 1.200 milions (una cinquena part de la població) viu amb menys d’1 US $ al dia. [32] Com hem vist, un dels objectius del mil·lenni és reduir a la meitat la proporció de persones que viuen en la pobresa extrema (menys d’un dòlar al dia). Un objectiu poc ambiciós i que segurament no s’assolirà. Podríem obtenir una visió molt més acurada del que representa la pobresa extrema amb altres estadístiques sobre mortalitat infantil, esperança de vida, percentatges d’accés a la sanitat i l’educació, explotació infantil (laboral, sexual i com a carn de canó), desplaçats i refugiats, immigrants que desafien la mort en pasteres o saltant tanques. Però no les reproduirem i proposem al lector els informes anuals del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) sobre el desenvolupament humà. [33]

Moltes persones es pregunten com és possible que les TIC contribueixin al desenvolupament i la reducció de la pobresa. Justament, en la cimera del G-8 celebrada a Okinawa l’any 2000, algunes persones que protestaven es burlaven de les accions internacionals per encarrilar la tecnologia cap a les necessitats dels pobres. Cridaven pels carrers: “No podem menjar ordinadors”. [34]

No obstant això, des del Programa de les Nacions Unides s’afirma que les TIC “podrien tenir efectes importants per al desenvolupament, ja que ajudarien a superar les barreres d’aïllament social, econòmic i geogràfic; augmentarien l’accés a la informació i a l’educació, etc.”. [33] L’informe ‘ICT for Poverty Reduction’ [35] per al PNUD arriba a una conclusió que sembla de sentit comú: “Necessàries però insuficients”, n’és el subtítol significatiu.

Per reduir la pobresa cal quelcom més que implantar tecnologia. Es treballa amb l’assumpció que la tecnologia és una de les eines que tenim a l’abast per eliminar la pobresa, però no s’acaba de saber de quina manera permetran aconseguir aquest objectiu. L’informe intenta esclarir quines són les causes que impedeixen que les TIC es converteixin en un motor eliminador de pobresa (i no sols de generar més riquesa allà on ja n’hi ha): “Alleviating poverty with ICTs is not as straightforward as merely installing the technology, but it is not conceptually complex either. Provided a few relatively simple principles can be followed, it seems likely that widespread poverty alleviation can be achieved with ICTs. The main challenges are not actually in the technology; they lie in the coordination of a disparate set of local and national factors, each of which can derail efforts if not taken into account ”.

Harris proposa que per aplicar les TIC amb l’objectiu d’eradicar la pobresa cal enfocar l’estratègia pensant en termes d’eliminar la pobresa, no solament de difondre o implantar les TIC. Cal promoure l’accés públic a les TIC i, finalment, desenvolupar les estratègies apropiades per escoltar els pobres. [35]