Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
1 de 2
Materials

5.1. Classificació en funció de la naturalesa de la matriu

 
Segons aquest criteri, els materials compostos s’agrupen en.

Compostos de matriu polimèrica, són els que més s’utilitzen, atenent a la seva lleugeresa, la facilitat de conformat i la seva utilitat a la temperatura de servei. En aquest tipus de materials, val a dir que les propietats mecàniques de rigidesa i resistència venen donades per la cooperació de la matriu i les fibres. Les matrius termoplàstiques són adients per a aquelles aplicacions que no requereixen temperatures elevades. Pel contrari, si la termperatura de treball ha de ser elevada, la millor opció considera l’ús d’una matriu termoestable (resines fenòliques o epoxi).

Compostos de matriu metàl·lica, que presenten característiques molt favorables de conductivitat tèrmica i elèctrica, alhora que tenacitat i possibilitat de suportar temperatures de servei elevades. Els aliatges més habituals en aquest grup de materials compostos són de magnesi, alumini o titani, amb reforços de grafit, bor, wolframi o alúmina, sigui en fibres o en partícules.

Compostos de matriu ceràmica, que generalment presenten reforços també ceràmics (ceràmiques reforçades) i, eventualment, reforços metàl·lics, destaquen per la seva resistència a temperatures elevades. El formigó és un material estructural compost de matriu ceràmical d’àmplia utilització per preu i resposta. A les ceràmiques reforçades amb fibres, l’objectiu de la segona fase és millorar la resistència mecànica, la rigidesa i/o la tenacitat de la matriu.