Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
0 de 1
Mobilitat

1. Introducció

 
Sovint emprem el terme ‘mobilitat’ com a sinònim de ‘transport’. En fer-ho, cometem un error que distorsiona el significat i els efectes d’allò que tractem. Mentre que la ‘mobilitat’ es refereix a tota una col·lectivitat de persones i objectes mòbils, el ‘transport’ només té en compte trasllats mecànics i deixa de banda el sector social més important i abundant: els vianants. Els vianants són la base i l’objecte de tota política de mobilitat: tots els conductors, ciclistes o usuaris del transport públic són vianants en algun moment del dia.
 
La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, de la Generalitat de Catalunya defineix aquest concepte com: “Conjunt de desplaçaments que les persones i els béns han de fer per motiu laboral, formatiu, sanitari, social, cultural o de lleure, o per qualsevol altre”. Convé fer notar que la Llei parla, doncs, dels ‘desplaçaments’, no pas dels ‘modes’.
 
El llibre blanc de la política europea de transports, ‘La política europea de transports de cara al 2010: l’hora de la veritat’, reconeix que la mobilitat és un dret i fins i tot una conquesta com a resultat de la política comunitària de transports duta a terme des del 1992. Al cap i a la fi, el lliure moviment és una de les expressions principals del mateix concepte de llibertat. El dret a la mobilitat és, per tant, un dret reconegut a Europa, però aquest fet no implica el reconeixement del dret a un determinat model de mobilitat.
 
A més d’esdevenir la unitat bàsica de mobilitat, el vianant no deixa de ser un ésser humà que pateix els efectes sanitaris, ambientals, socials i econòmics que comporti la seva manera de moure’s.
 
Un del trets característics de les societats humanes de la segona meitat del segle XX és el gran increment que ha experimentat la mobilitat de persones i mercaderies. Aquest creixement s’ha fonamentat, un cop més, en l’ús massiu de combustibles fòssils que fan funcionar les màquines que permeten aquest moviment (turismes, camions, motocicletes, trens, vaixells, avions, etc.), la qual cosa comporta, com ja s’ha vist en unitats anteriors, uns impactes ambientals notables.

De fet, el fenomen actual de la globalització de l’economia mundial es fonamenta en la facilitat del moviment de capitals, persones, mercaderies i informació.
 
mataro mobilitat
 

Figura 1. Font: favmata.org