Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Mobilitat

3. Mobilitat horitzontal, l’arrel del conflicte

 

En els ecosistemes terrestres, el desplaçament horitzontal (dels éssers vius o materials associats) és un fenomen relativament singular. De fet, els cicles biològics terrestres (vegeu la unitat 7) descansen majoritàriament sobre l’activitat del regne vegetal (on els materials circulen quasi exclusivament en sentit vertical).

Els éssers vius que es desplacen horitzontalment —els animals
— representen una part molt petita de la biomassa terrestre, per la qual cosa podem dir que la natura viva és essencialment fixa. 

Els ecosistemes terrestres s’han organitzat sobre la base de cicles verticals i, per tant, estan molt poc adaptats per suportar moviments horitzontals massius interiors. Les estructures primordials (sòl superficial, comunitats vegetals, interconnexions ecològiques, etc.) són molt fràgils davant l’increment dels desplaçaments horitzontals.
 
La mobilitat humana, en canvi, “ha d’obrir-se pas” a través d’uns ecosistemes naturals terrestres que no estan “dissenyats” per suportar-ho, amb la qual cosa es produeix el fraccionament del territori i l’empobriment dels ecosistemes.
 
 
autopista manresa
 

Figura 4. L’autopista Terrassa-Manresa talla sense contemplacions la muntanya per obrir-se pas al terme de Castellbell i el Vilar. Font: Jordi Morató