Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Mobilitat

5. Impacte ambiental de la mobilitat

 
 
La demanda de mobilitat a la Unió Europea (UE15), mesurada en milers de milions de passatgers/km, s’ha incrementat un 112 % entre 1970 i 1997. En aquest període la quota del cotxe en el repartiment modal augmenta del 65 % al 73 % i els passatgers/km totals del cotxe, un 140 %.
 
Els diferents mitjans de transport motoritzat tenen impactes diferenciats sobre els sistemes naturals. A l’arbre següent es comenten els més importants.
 
 
tub escapament    prestige   guineu
 

Figura 6. Imatges d’alguns impactes ambientals del transport motoritzat. A l’esquerra: contaminació atmosfèrica (diariosur.es); al centre: vessaments marins de cru (El Mundo); a la dreta: mortalitat de fauna a les carreteres (brookei.es).

 
Consum energètic
 
Actualment, el transport consumeix el 31 % de l’energia a la UE-25, el 42 % a Espanya i el 39 % a Catalunya.
És el sector menys eficient de la UE, ja que és l’únic que no ha estat capaç de fer disminuir la seva intensitat energètica entre el 1990 i el 2000, malgrat la millora significativa en l’eficiència dels motors de combustió interna. La pèrdua de passatgers (en percentatge) del transport col·lectiu cap al transport privat; la tendència a l’increment del volum i el pes dels vehicles per qüestions de seguretat, i l’increment de la demanda d’immediatesa del transport han impedit que la intensitat energètica disminuís a Europa. L’increment del consum del sector del transport ha estat més important i encara menys eficient a Catalunya i a Espanya que al conjunt de la UE. A més, Catalunya ha viscut un augment considerable del transport de mercaderies per carretera.
 
A Espanya, segons les dades del Ministeri de Medi Ambient aparegudes al Plan Nacional de Asignaciones 2005-2007, les previsions tendencials per a la pròxima dècada situen el transport com el sector amb un creixement més gran del consum d’energia, amb un 4,2 % de mitjana anual entre 2000 i 2012.

Les mateixes dades del Ministeri indiquen que un 99 % d’aquesta energia procedirà de productes derivats del petroli. Aquest creixent ús dels combustibles derivats del petroli provocarà que, el 2012, el transport sigui la principal causa de les emissions de GEH i farà impossible, de confirmar-se aquesta tendència, el compliment dels acords derivats de la ratificació i entrada en vigor del protocol de Kyoto (16 de febrer de 2005) i dels compromisos de la UE de la cimera del Consell europeu dels dies 8 i 9 de març de 2007 (reduir un 20 % les seves emissions de CO2 el 2020 respecte a les del 1990 i aconseguir que els biocombustibles arribin al 10 % del consum de carburants el 2020).
Emissions atmosfèriques
 
  Al mateix temps que el consum d'energia, a la Unió Europea creixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle degudes al transport, un 19% entre 1990 y 2000, assolint la quota del 20% de las emissions europees. El 91,7% de les emissions de CO2 del transport corresponen al transport per carretera.
 
El transport és el principal contribuient a les emissions a l'atmosfera de partícules (38%), òxids de nitrògen (65%), precursors d'ozó troposfèrico (53%), i el tercer en emissions acidificants (25%). Per bé que l'aportació del transport a la contaminació atmosfèrica és molt important en la darrera dècada, s'ha produït una reducció en els tres primers conceptes.
 
A Espanya les emissions originades per les activitats de transport -carretera, ferrocarril, aèri nacional i navegació de cabotatge (no s'inclou transport aèrei i marítim internacional) - varen superar en 2006 les 108 Milions de tones de CO2 equivalent , la qual cosa suposa el 25,4% de les emissions totals en Espanya i un augment del 88% des de 1990. El pes del sector del transport ha crescut del 21,4% en 1990 al 25,4% en 2006 considerant el conjunt dels gassos d'efecte hinvernacle.

Pel que fa al repartiment modal, la carretera va causar el 89,2% de les emissions, l'aviació nacional el 6,6%, el cabotatge marítim el 3,9% i el ferrocarril el restant 0,3%. Por tipus de vehícle, el 53,2% de les emissions del transport per carretera corresponen als turismes i motocicletes, mentre que el 33,5% prové dels vehícles pesats -autobussos i camions- i el restant 13,3% dels vehícles de transport lleugers. Per pauta de conducció, el 49,6% de les emissions del transport per carretera es produiren en vies d'alta velocitat, preferentement en trajectes interurbans, mientre que el 36,6% correspón a l'àmbit urbà i el restant 13,8% a les pautas de conducció intermedies.
Contaminació marina
 
 Els transport marítim produeix impactes ambientals locals, principalment a l’entorn del ports i de les principals rutes més transitades. L’emissió de SO2 produïda per la navegació marítima és important a causa de l’elevat contingut de sofre de l’oli pesant que s’utilitza al transport marítim. Tanmateix, es produeix contaminació pels vesaments accidentals i els operatius (neteja de tancs). El 85% dels accidents marítims correspon a vaixells petrolers.
 
Soroll
 
Uns 120 milions de personas de la UE (més del 30 % de la població) està exposada a un nivell de soroll del tràfic rodat superior als 55 dBLdn (nivell que ocasiona serioses molèsties), d'aquests més de 50 milions a un nivell    superior als 65 dBLdn (nivell perniciòs per a la salut). 
 
Ocupació i fragmentació  del territori
 
“En les ciutats preindustrials de Barcelona i voltants, les proporcions de sòl que dedicaven al viari era  aproximadament del 17%. Amb els plans de l’Eixample, ja en l’era industrial, les proporcions de viari respecte      a la resta d’assentaments supera el 30% de la superfície ocupada. En aquests moments qualsevol desenvolupament urbà hi dedica fàcilment un 40% del seu espai útil a usos de viari i aparcament. Un cas extrem és la ciutat de Los Àngeles on aquest percentatge arriba al 60%.” Salvador Rueda (1995). Ecologia urbana. Barcelona: Editorial Beta.)
 
Les infraestructures viàries (carreteres i vies fèrries) fragmenten el territori i dificulten la interconnexió dels sistemes naturals. 
 
“La reducció de la superfície natural d’un hàbitat o el seu aïllament comporta una pèrdua d’espècies ja que l’extinció supera la immigració. S’ha comprovat que aquest pèrdua d’espècies és més ràpida en illes o reserves petites i més lenta a les grans.” (Gorman, M.L. Ecologia. Barcelona: Ediciones Vedrà, 1991).
 
Mortalitat de fauna
 
Cada any moren atropellats a la xarxa viària espanyola uns 10 milions de vertebrats. El linx ibèric  (l’espècie felina més amenaçada del món) pateix molt directament la mortalitat per atropellament.