Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
Models de desenvolupament

2. Truman i els seus seguidors

 
Com indica Wolfgang Sachs, el concepte de ‘desenvolupament’ (i de ‘subdesenvolupament’) aplicat a l’esfera econòmica i social és relativament recent. Va ser el president Harry Truman qui, el 1949, com a reafirmació de l’hegemonia dels Estats Units (EUA) després d’haver guanyat la Segona Guerra Mundial gràcies al poder industrial i militar, classifica el món en termes de renda econòmica, al llarg d’una línia que va des de les societats considerades pobres, que tenen una renda monetària i una producció material baixes, fins als països desenvolupats, amb els EUA al capdavant.
 
 

truman      Figura 2. Discurs de Harry Truman. Font: trumanlibrary.org

 
 
Ignorant altres objectius de l’organització social però no l’acumulació de béns i serveis, i, particularment, el creixement crematístic i l’acumulació de mercaderia, el món sencer és, així, classificat en funció d’un únic criteri i una única possibilitat de desenvolupament. L’‘American way of life’, exportat tant en termes de mercaderies per la indústria de béns de consum dels EUA, cada vegada més potent, com en termes de valors per la indústria cultural americana, que va passar a dominar el panorama cultural de la segona meitat del segle XX, es converteix en l’objectiu dels diferents països i models de desenvolupament.

La teoria (i la pràctica) del desenvolupament deixa de tenir en compte la possibilitat de diferents desenvolupaments i de diferents potencialitats latents i susceptibles que es puguin desenvolupar
, per seguir un model únic, singular, fixat pels països que lideren la cursa. Una carrera econòmica en la qual participen tots els països del món. Els europeus occidentals, recuperats de la Segona Guerra Mundial, reben l’ajuda dels EUA i el seu ‘pla Marshall’ perquè puguin reconstruir les ciutats; els països que havien caigut sota la tutela soviètica, primer, segueixen models de planificació centralitzada i, avui, abracen, com tots, el lliure mercat; els països de l’Amèrica Llatina intenten recuperar el retard, tal com ho intenten, també, els països emergents del procés de descolonització que va seguir la postguerra a l’Àfrica i l’Àsia. A tot arreu, el desenvolupament deixa de ser un projecte plural i divers i esdevé un model singular centrat en el desenvolupament industrial i crematístic de les diferents societats. No el benestar, sinó el creixement del PIB es converteix en el nou mantra global.
 
 

harry      Figura 3. Harry Truman, al Despatx Oval. Font: blogspot.com