Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
1 de 2
Models de desenvolupament

3.1. L'índex de desenvolupament humà (IDH)

 
El PIB era un instrument necessari, però no suficient, per mesurar el desenvolupament humà (DH). És per això que a partir de la dècada de 1980, hom intenta canviar la lògica d’observar les persones com el mitjà per al desenvolupament i suplir-lo amb la mateixa finalitat. Bàsicament, aquesta noció pretén fer anar de bracet la producció i la distribució de béns, així com l’expansió i l’aprofitament de les habilitats humanes, i qüestiona si seria possible mesurar el desenvolupament humà en termes quantitatius i si seria possible monitorar-lo i planificar-lo.
 
El desenvolupament humà és un paradigma de desenvolupament que va molt més enllà de l’augment o la disminució dels ingressos d’un país. Comprèn la creació d’un entorn en què les persones es puguin desenvolupar amb el màxim potencial i en què puguin tirar endavant una vida productiva i creativa d’acord amb les seves necessitats i els seus interessos. Les persones són la veritable riquesa de les nacions. Per tant, el desenvolupament implica ampliar les oportunitats perquè cada persona pugui viure una vida que valori. El desenvolupament és, llavors, molt més que el creixement econòmic, que constitueix només un mitjà —si bé molt important— perquè cada persona tingui més oportunitats.

Perquè hi hagi més oportunitats és fonamental desenvolupar les capacitats humanes: la diversitat de coses que les persones poden fer o ser en la vida. Les capacitats més essencials per al desenvolupament humà són gaudir d’una vida llarga i saludable, haver rebut una educació, accedir als recursos necessaris per aconseguir un nivell de vida digne i participar en la vida de la comunitat. Sense aquestes capacitats, es limita considerablement la varietat d’opcions disponibles, i moltes oportunitats de la vida romanen inaccessibles.

Per fer front al repte de mesurar i controlar el desenvolupament es va proposar un sistema de variables, però, com més variables s’havien d’analitzar, més complexitat suposava el procés. La gran preocupació era que si aquest era un instrument clau per als que havien de prendre decisions, caldria facilitar la feina, per la qual cosa l’informe suggeria que el mesurament directe del desenvolupament humà se centrés en tres elements essencials de la vida humana: la longevitat, el coneixement (o assoliment educatiu) i l’apreciació d’un estàndard de vida digne, que, ponderats en un índex, van donar lloc a un nou indicador anomenat ‘índex de desenvolupament humà’.
 
 

mahbub      Figura 7. Mahbub ul Haq. Font: Vikipèdia

 
L’objectiu principal del desenvolupament és ampliar les opcions de les persones. En principi, aquestes opcions poden ser infinites i poden canviar amb el temps. Sovint, les persones valoren els èxits que no es reflecteixen, o almenys no de manera immediata, en les xifres de creixement o ingressos: més accés al coneixement, millors serveis de nutrició i salut, mitjans de vida més segurs, protecció contra el crim i la violència física, una quantitat adequada de temps lliure, llibertats polítiques i culturals, i un sentit de participació en les activitats comunitàries. L’objectiu del desenvolupament és crear un ambient propici perquè la gent gaudeixi d’una vida llarga, saludable i creativa. (Mahbub ul Haq, creador de l'Informe sobre el desenvolupament humà.)
  
amarthya         Figura 8. Amartya Sen. Font: sanseverino
 
 
El desenvolupament humà, com a enfocament, s’ocupa del que jo considero que és la idea bàsica del desenvolupament: concretament, l’augment de la riquesa de la vida humana, en lloc de la riquesa de l’economia en què els éssers humans viuen, que és només una part de la vida mateixa. (Amartya Sen, professor d’Economia de la Universitat de Harvard i premi nobel d’economia 1998.) 
 
L’IDH representa la columna vertebral dels informes anuals sobre el desenvolupament humà que publica el PNUD i és un indicador que prova de mesurar el progrés d’un país més enllà de les consideracions econòmiques tradicionals. Per aconseguir aquesta finalitat, es proposa prendre com a indicadors l’esperança de vida en néixer, la taxa d’alfabetització, la matriculació escolar i els ingressos (renda).

Al principi el desenvolupament humà havia de ser una noció pràctica i aplicable per als experts, cosa que en facilitaria el coneixement i la divulgació en l’esfera acadèmica i institucional. Els autors que van construir l’índex, Mahbub ul Haq i Amartya Sen, van alertar sobre la importància de disposar d’un nou indicador que no ometés els aspectes socials de la vida de les persones i van posar èmfasi en el fet que calia desplaçar el PIB com a mesura economicista, ja que no considerava la dimensió humana. Davant d’aquest repte, es va decidir que fossin tres les dimensions de més rellevància que intervenen en la construcció de l'índex.

esquema idh         Figura 9. Components de l'IDH.


El primer component, la longevitat, es mesura a partir de l’esperança de vida en néixer. El més rellevant d’aquesta dimensió és que la longevitat reflecteix el mateix valor de la vida i és una manera indirecta de fer constar la bona salut i la nutrició d’un ésser humà.

El coneixement, o assoliment educatiu, es construeix mitjançant la combinació de dos indicadors: la taxa d’alfabetització i la matrícula combinada d’educació bàsica, mitjana, diversificada i superior, en què la matrícula és un indicador que mesura la incorporació de la població jove d’entre els sis i els vint-i-quatre anys al sistema educatiu formal. En canvi, el nivell d’alfabetització denota l’accés a l’educació, un element clau de la societat moderna que, a més de representar una eina bàsica per al desenvolupament, reflecteix el procés bàsic de construcció del coneixement, d’aquí la rellevància que té.
 
 
logo pnud
 

Figura 10. El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament publica anualment l’Informe sobre el desenvolupament humà. Font: PNUD


Finalment, el component de l’ingrés, expressat pel producte intern brut per càpita en dòlars (dòlar EUA), traduït en el que s’anomena 'paritat de poder adquisitiu' (PPA), a fi de facilitar la comparació entre els diferents països, mesura el poder real de compra de la població en comparació d’un estàndard internacional (el valor mitjà de béns i serveis als Estats Units).

 idh

Figura 11. Esquema del procediment d'obtenció de l'IDH. Font: PNUD

 
 
En la descripció següent es representa breument la metodologia de l’IDH proposada pel PNUD. Per construir l’índex s’ha establert una metodologia que fixa valors mínims i màxims dels indicadors.

 
Indicadors bàsics
Valor màxim
Valor mínim
 Esperança de vida
85 anys
25 anys
Taxa d'alfabetització
100 %
 0 %
 Taxa combinada de matriculació
 100 %
 0 %
 Ingrés per càpita
 40.000 $ PPA
 200 $ PPA

Figura 12. Valors màxims i mínims de l'IDH. Font: (PNUD, 2001)


Les variables considerades —que originalment es mesuren en diferents unitats (anys, pesos, percentatges) i tenen rangs de variació diferents— s’homogeneïtzen en una escala comuna de zero a u, segons la fórmula següent:

                                         
                                                                                              Valor actual - valor mínim
                                     Valor de la component = ---------------------------------
                                                                              Valor màxim - valor mínim


Després de combinar les variables en cada dimensió, l’índex de desenvolupament humà es calcula com a mitjana de totes tres:
 
 
                                                           Estat educacional + longevitat + nivell de vida
                                     IDH = ------------------------------------------------
                                                                            3

El valor final de l’IDH varia entre 0 i 1: l’1 representa el nivell ideal de desenvolupament humà. Els IDH regionals i comunals es calculen amb aquesta mateixa base metodològica, però segons les variables i les ponderacions específiques per a cada dimensió.

Finalment, s’estableix la classificació del desenvolupament humà en alt, mitjà i baix, uns graus definits segons l’escala següent:

 
- Desenvolupament humà alt, amb valors compresos entre 0,800 i 1. 
 
- Desenvolupament humà mitjà, amb valors situats entre 0,500 i 0,799.
 
- Desenvolupament humà baix, amb valors que van de 0 a 0,499.
 
Breument, es pot afirmar que, fonamentalment, el mesurament del desenvolupament humà a través de l’IDH és un mesurament de potenciació, cosa que significa que prova d’identificar el camí que s’ha recorregut, què s’ha aconseguit i què falta per assolir el desenvolupament. El que, de fet, importa són els progressos que s’assoleixin i no els nivells que s’assoleixin. La utilització de l’IDH implica reconèixer que, atesa la inexistència d’un vincle entre creixement econòmic i desenvolupament humà, el veritable mesurament de l’èxit d’una societat s’ha de centrar en com els èxits es tradueixen en beneficis i oportunitats concretes per a les persones.

Mireu aquest vídeo sobre els informes sobre el desenvolupament humà del PNUD.
 
No obstant això, l’IDH ha rebut una gran varietat de crítiques i ha estat qualificat com una mesura aproximada que no comprèn, de manera integral i multidimensional, els aspectes clau rellevants per al desenvolupament. La majoria argumenten que primerament la metodologia de l’IDH no és apropiada per mesurar fenòmens socials com els que es plantegen, així com que la combinació de variables és difícil de relacionar i que, en ser un percentatge, no s’obté informació fiable.
 
Per obtenir els detalls sobre com es calcula l’IDH, cliqueu aquí. També podeu utilitzar la calculadora de l'IDH o bé l’eina Excel que podeu descarregar clicant aquí.