Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
La sistèmica i la complexitat

1. Introducció. Què és la sistèmica? Una nova manera de veure el món

 

Quan Renée Magritte va titular un dels seus quadres 'La condició humana' (1933), assenyalava un principi fonamental que emergeix de la visió. Més que un fet objectiu, extern a la realitat, com apunten Maturana i Varela, tot coneixement i tota acció que resulta d'aquest coneixement és sempre un acte actiu. Actuem i concebem el món en funció de la representació que ens fem de la realitat (mapa mental) i no de la realitat mateixa. Vivim tots dins i a partir del quadre que ens fem d'aquesta realitat tot i que tenim tendència a confondre les dues coses i creure'ns que posseïm la veritat. Oblidem, així, que el que anomenem 'realitat' és, en efecte, un quadre pintat d'una manera més o menys encertada.
 
 
 la condicio humana
 

Figura 1. Quadre 'La condició humana', de René Magritte. Font: teoriaimatge

 
 
El que veiem, en al·lusió a un altre quadre famós de Magritte, no és una pipa. És un quadre en què es representa una pipa. Tots portem d'acord amb Maturana i Varela, un món al palmell de la mà i ha mons tan diversos com ho som els humans i com ho és cada història individual.
 
 
 
 pipa
 

Figura 2. Quadre 'Això no és una pipa', de René Magritte. Font: artevalde

 
 

En aquest sentit, com a primera aproximació, podem dir que la sistèmica és una forma de concebre i dibuixar el món radicalment diferent de com ho fa la ciència moderna convencional. Per tant, no es tracta d'una branca científica dins del gran edifici de la ciència, sinó d'un nou paradigma, d'una ciència diferent, amb diferents branques.