Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
La sistèmica i la complexitat

3. La sistèmica

 
La sistèmica planteja una "tècnica de dibuix" diferent, que se centra en:
 
a) La necessitat de l'holisme: la necessitat de comprendre el conjunt de fenòmens en el seu conjunt.
 
b) La no-separabilitat plena. A l'Univers tot està connectat, encara que existeixen diferents graus d'intensitat i de separació.
 
c) El saber és relatiu. En tot tipus d'observació científica, des de la física quàntica fins a l'observació social, s'hi estableix un sistema d'observació que en condiciona un cert grau el resultat.
 
d) La complexitat. La realitat és inherentment complexa i no es pot explicar ni reduir a unes quantes equacions elegants i senzilles.
 
e) L'obertura cap a la novetat. En l'evolució dels sistemes hi poden haver relacions no lineals, moments de bifurcació i disjuntives, que van des del principi de la indeterminació, en la física quàntica, fins als fenòmens històrics i de la novetat que no es poden explicar per simple inferència a partir del conjunt dels estats presents. Hi ha fenòmens emergents amb una obertura inherent cap a la novetat i la indeterminació.  
 
 xarxa
 

Figura 6. Xarxa social. Font: planpymes.com

 
A conseqüència de tot això, la sistèmica planteja la necessitat que hi hagi transversalitat, que és fonamental que existeixi una diversitat de coneixements i focus en les relacions per avançar en la comprensió de la realitat. En aquest sentit, podem afirmar que la sistèmica és més àmplia que la ciència convencional perquè la primera no nega la segona, simplement planteja que cal comprendre i situar el saber especialitzat i el detall en un marc més ampli, el dels contextos i les relacions d'interdependència que s'estableixen entre els diferents fenòmens, perquè "el tot és més gran que la suma de les parts".
 
 
              formigues                        nivell quantic
 

 Figura 7. Formigues. Font: bioteams.com                         Figura 8. Nivell quàntic. Font: sandraoles.com