Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
La sistèmica i la complexitat

4. La sistèmica i les matemàtiques

 

Com en el cas de la ciència 'normal', a la sistèmica trobem regularitats i relacions que es poden quantificar i estudiar matemàticament, o bé fenòmens qualitatius, únics i que són difícils de quantificar i de formalitzar matemàticament.
 
A la sistèmica també hi ha la vella discussió entre el que és quantitatiu i el que és qualitatiu, les regularitats determinables i els fenòmens històricament únics i indeterminables.
 
A més és present el que físic i escriptor C. P. Snow va denominar les "dues cultures", ja que la sistèmica s'aborda des de vessants molt diversos.
 
No obstant això, en el fons es tracta d'un fals dilema, ja que sembla que la realitat esta constituïda per totes dues dimensions: hi ha tant una regularitat matemàtica subjacent en l'ordre de l'Univers com fenòmens qualitatius irreductibles a la matemàtica. Per això, per comprendre i estudiar aquest univers, totes dues dimensions són necessàries. Simplement, es tracta d'aplicar-les correctament i no intentar explicar la poesia únicament amb números, ni les òrbites dels planetes només amb poesia. En aquest sentit, Edgar Morin ens parla de dos nivells de la complexitat: la complexitat restringida i la complexitat ampliada.

També es important recordar que, en la mesura que la sistèmica reconeix una complexitat inherent a la realitat, el tractament matemàtic privilegiat per la sistèmica (sense excloure-hi la matemàtica clàssica) són les matemàtiques de la complexitat: matemàtiques del caos, fractals, geometria no euclidiana, les matemàtiques de la lògica difusa o les simulacions dels models de dinàmica de sistemes. És per això que l'evolució dels sistemes de tractament d'informació (la informàtica) és un element central en el desplegament i avenç de la complexitat limitada, sense el qual molts càlculs i models matemàtics no es podrien fer.
 
 

mapa

 

Figura 9. Mapa conceptual de la complexitat. Font: Martí Rosas