Accions del document
Inici Index     Anterior Següent
La sistèmica i la complexitat

5. Elements bàsics dels sistemes

 
Dins de la sistèmica, en una primera aproximació hi podem identificar una sèrie de principis comuns a tots els sistemes i que, per tant, ens poden servir de guia a l'hora de "dibuixar el món o diferents sistemes" a partir d'aquesta perspectiva.
 
a) Principi de l'organització. El que és fonamental no és prendre els elements aïlladament, sinó considerar la manera com aquests elements es relacionen entre si i estableixen un sistema que es caracteritza per una organització específica. Així, podem tenir sistemes que estan constituïts pels mateixos elements, però que són completament diferents els uns dels altres. Les mateixes 22 persones poden estar organitzades per jugar a futbol o per cantar en una coral sacra, de manera que formen sistemes diferents en un cas o en l'altre.
 
b) Principi de la finalitat del sistema. L'organització d'un sistema depèn dels seus objectius. Diferents objectius requereixen diferents organitzacions. Si l'objectiu és l'aprenentatge, aplicarem una organització diferent als elements (alumnat, aula, professorat, sistemes audiovisuals, etc.) que si l'objectiu és divertir-se en una festa de final de curs.
 
c) Principi de la contradicció. En tot sistema hi ha una contradicció dialèctica entre les parts i el tot, així com entre el sistema i el seu entorn. Per aconseguir l'organització i els objectius del sistema, cal que algunes potencialitats dels seus elements estiguin 'virtualitzades', reprimides.
 
Per exemple, tot i que els alumnes sàpiguen cantar i ballar, en el sistema 'classe' és necessari que guardin un cert silenci i reprimeixin aquestes habilitats, de la mateixa manera que al camp de futbol és necessari que els jugadors limitin l'ús de la mà a l'hora de jugar. Per contra, el sistema es col·lapsaria. Per tant, podem afirmar que dins de tot sistema el tot és menor que la suma de les parts, en tant que les parts no es poden manifestar plenament sense que el sistema esdevingui inviable o canviï radicalment.
 
d) Principi de la multiplicitat i de la jerarquia dels sistemes. Tot element o sistema és alhora part d'altres elements o sistemes, tant en sentit horitzontal com vertical. Som alhora ciutadans d'un país, fills en una família, potser pares en una altra, professionals d'una feina, membres d'un sistema cultural, membres d'un sistema polític, éssers físics, biològics, socials, culturals, autoreflexius (conscients de ser conscients o inconscients), polítics... 
 
 cotxe i carretera
 

Figura 10. El cotxe i la carretera. Font: elaboració pròpia

 
 
e) Principi de la recursivitat. Tot element o sistema és alhora el coproducte i el coproductor del sistema més ampli en què participa. Sense la nostra pell no podríem existir, al mateix temps que la pell és producte de l'organisme. Així mateix, tota classe és el producte de les interaccions i aportacions de tots els elements que la componen (sense els quals no existiria) i alhora és una cosa que va més enllà de les parts i que les condiciona.
recursivitat
 

Figura 11. La recursivitat. Font: elaboració pròpia

 
 
f) Principi de la història i irreversibilitat del sistema. Tot sistema és fruit d'una història personal, de la dialèctica organitzativa interna i de les relacions amb l'entorn, marcada per la irreversibilitat i la novetat o la imprevisibilitat. Tots som fruit d'una història personal que ha fet que avui siguem el que som. Si haguéssim nascut en un altre context, si haguéssim viscut altres experiències o si haguéssim tingut unes altres relacions, avui seríem una altra persona. De la mateixa manera, l'Univers té una història personal, única i irreversible, sense la qual avui dia el nostre sistema solar no seria com és i, en conseqüència, tampoc existiria aquesta fitxa sobre la sistèmica i la complexitat.

 

futur1       

Figura 12. 'The World without us', Alan Weisman. Font: mundocine.com

 

    futur2

Figura 13. 'The World without us', Alan Weisman. Font: mondolithic.com

 

maya1

 Figura 14. Societat Maia. Font: lointeresantedelosmayas.blogspot.com

maya2 

Figura 15. Ruïnes Maia de Cobá. Font: viajejet.com

 

g) Principi del canvi i de l'estabilitat dels sistemes. Tot sistema viu en un continu procés de canvi i d'estabilitat. En canvien els elements constituents i la manera de ser, al mateix temps que se'n mantenen certes característiques i identitats bàsiques, entre les quals hi ha la que li confereix la identitat com a sistema d'una certa classe. Aquest procés es pot produir de forma passiva, en sistemes que mantenen la identitat a partir d'una resistència passiva als elements o les pertorbacions de l'entorn (com és el cas de les pedres, els ponts i els objectes en general), o de forma activa, a partir d'una obertura parcial a l'entorn, deixant que certs elements (la matèria, l'energia o la informació) el penetrin i, activament, utilitzant-los o transformant-los en un procés d'autoreorganització, que llança a l'entorn la matèria, l'energia i la informació transformades. Són els sistemes que Ilya Prigogine va anomenar 'dissipatius', en què l'existència es dóna no per resistència a les pertorbacions de fora, sinó per mitjà i a través del flux de la matèria, l'energia i la informació que els travessa, de manera autoorganitzada i activa. Són sistemes que de manera contínua reconstrueixen i redefineixen les seves parts constituents, sense perdre la identitat fonamental. Des d'un punt de vista físic, les cèl·lules i els òrgans del nostre organisme, es renoven contínuament, de la mateixa manera que el nostre cervell reprocessa les informacions contínuament en un flux d'idees sempre nou, que constitueix la nostra consciència, a partir de la qual formem la nostra identitat psicològica.
 
 
estructures
 

Figura 16. Estructures dissipatives. Font: elaboració pròpia

 

 
h) Principi de l'obertura dels sistemes: Tots els sistemes es caracteritzen per l'existència d'una frontera, d'una membrana (tangible o intangible) que els separa i els diferencia de l'entorn. Mentre que en els sistemes passius aquesta resistència es produeix mitjançant un tancament total, en què les pertorbacions de l'entorn no penetren a l'interior, en els sistemes actius aquest tancament és sempre relatiu. Els sistemes actius es caracteritzen per la una obertura més o menys gran a les pertorbacions de l'entorn, per la permeabilitat de les seves fronteres. Com a regla general, podem dir que com més gran és l'obertura d'un sistema, més dinàmic és. L'aprenentatge d'un nadó, que és més receptiu a la informació externa que l'adult, també sol ser molt més dinàmic i ràpid que el de l'adult, de la mateixa manera que el desenvolupament orgànic d'un cadell d'ós polar a la primavera sol ser més dinàmic que el del seus progenitors, que desperten de la hibernació. No obstant això, hi ha un límit en aquesta obertura en la mesura que tot sistema, a partir de l'autoorganització interna, és capaç d'absorbir i transformar un volum limitat de matèria, energia i informació sense que se'n comprometi l'existència mateixa. Hi ha un límit en la quantitat de menjar que el nostre estómac és capaç d'assimilar o en el nombre d'informacions xocants que el nostre cervell és capaç d'absorbir, raó per la qual tendim a patir processos d'amnèsia o de falta de percepció quan hem d'afrontar situacions potencialment traumàtiques. Un sistema que és massa obert es desfà en el seu entorn.

 

sost. activa                 sost. pasiva

 

Figura 17. Sostenibilitat activa. Font: elaboració pròpia                      Figura 18. Sostenibilitat passiva. Font: elaboració pròpia

 

erosio                   ruina

      Figura 19. L'erosió. Font: dforceblog.com                                              Figura 20. Ruïnes. Font: destination360.com

 

i) Principi de la novetat i de l'emergència. De la relació entre les parts o elements emergeixen propietats noves, que no existeixen en les parts i que 'a priori' no s'hi poden reduir o no se'n poden deduir totalment. El tot és més gran que la suma de les parts, un dels principis més destacats de la sistèmica. Un quadre és més gran que la suma dels seus pigments, de la mateixa manera que un text és més que la suma dels píxels que veiem a la pantalla o una música és més que les vibracions d'unes partícules. A més, els canvis en l'organització (encara que se'n mantinguin els elements) poden provocar a un canvi de fase o un sistema radicalment diferent. Amb els mateixos colors o píxels es poden fer diferents quadres.
 
propietats
 
 

Figura 21. Propietats emergents. Font: elaboració pròpia

 
j) Principi de l'autonomia relativa. En les relacions del tot amb les parts i de les parts entre elles hi ha alhora una relació de dependència o condicionament i una relació d'independència o autonomia. Aquesta autonomia relativa pot ser més o menys gran, però mai és absoluta. Es tracta d'un principi estretament vinculat al tercer principi, en tant que el manteniment de qualsevol sistema requereix que les característiques i potencialitats de les parts que l'integren estiguin virtualitzades. En una classe, com a alumnes i com a professors, podem aportar-hi el nostre coneixement i d'aquesta manera potenciem l'aprenentatge. Tanmateix, no podem aportar tots els nostres coneixements i experiències al sistema sense que el sistema d'aprenentatge esdevingui inviable. És a dir, tenim una autonomia relativa, no absoluta, a l'hora de contribuir a l'aprenentatge col·lectiu.
 

persones 

Figura 22. Persones. Font: galacticroundtable.com

abelles  

Figura 23. Abelles. Font: primerosauxiliosgdl.wordpress.com

 
k) Principi de l'escala i de l'equilibri. Tot sistema, —i totes les coses a l'Univers— té una escala adequada (òptima) de funcionament i uns límits mínims i màxims absoluts fora dels quals no pot existir. La Terra, com el nostre cos, es manté en homeòstasi dins de límits absoluts de temperatura, concentració d'elements (nutrients, gasos, elements químics, espècies, individus, etc.) i ritmes de canvi, fora dels quals la vida deixaria d'existir, de la mateixa manera cada material té un límit absolut de tensió que pot suportar. Quan un sistema sobrepassa uns determinats límits (llindars superiors o inferiors), es fa inestable i, finalment, insostenible.
 
l) Principi de la multiplicitat de valors. No existeix un criteri únic per valorar un sistema ni un nivell jeràrquic, per determinar si és més rellevant que un altre. Tot depèn de la perspectiva i els objectius que es considerin. Hi ha alhora una multiplicitat de dimensions i valors incommensurables entre si. Per exemple, una mateixa propietat pot ser considerada, únicament des del punt de vista geogràfic, de moltes maneres, com ara pel que fa a la situació respecte de la via làctia, la Terra, el nord (hemisferi), el sud (Europa), el nord-est (Espanya), el sud-est (Catalunya), aquest (delta de l'Ebre), l'oest (punta del Fanglar), l'orientació sud (mar)... Tot depèn de l'objectiu, del context, segons el qual volem determinar la situació geogràfica. De la mateixa manera hi ha valors i criteris que són incommensurables. Les pomes i els petards poden ser commensurables  quant al de pes o el preu, però són únics i incommensurables pel que fa al valor lúdic, estètic i, fins i tot, dietètic. A més, poden tenir diferents valors/utilitats segons els diferents usos que s'hi donin. Tot depèn del sistema, en relació amb qui els avaluem.